Segons les notes del disc, les cançons d’aquest àlbum reflecteixen com responem en aquests temps difícils a les complexes i poc amables situacions quotidianes , així com a les qüestions d’identitat complexa, als conceptes de llar i l’exili.
Tots quatre membres de la banda han aportat composicions a aquesta col·lecció, basades en poemes de Langston Hughes, Almog Behar, Anna Margolin, Aurora Levins Morales i altres. La música es canta principalment en anglès, però també en francès i en les llengües ancestrals d’Ayelet: hebreu, ladino, ídish i àrab, així com en farsí, la llengua del percusioniosta de la formació, Hamin Honari.
Segons les notes de premsa, barrejant ritmes perses amb música jueva, jazz i rock, l’àlbum vol oferir als oients un espai per somiar i plorar en la “foscor tranquil·la” d’aquests temps insondables que ens toca viure.
Ayelet Rose Gottlieb - Voice Bernard Falaise - Guitars, Keyboards & Electronics Hamin Honari - Persian Hand Percussion Stephane Diamantakiou - Contrabass & Synth
The Hemphill Stringtet Plays the Music of Julius Hemphill 2025
Julius Hemphill (1938–1995) va ser un saxofonista, compositor i líder de grups nord-americà, nascut a Fort Worth, Texas. És considerat una figura destacada del jazz d'avantguarda i experimental, conegut sobretot per la seva manera personal de tocar el saxo alt i per ser fundador del World Saxophone Quartet (1976), que va revolucionar la música de cambra per a saxos sense secció rítmica.
The Hemphill Stringtet Plays the Music of Julius Hemphill publicat per Out Of Your Head Records el mes d'abril de 2025 és el primer treball d'un quartet de corda format expressament per adaptar l'obra de Hemphill al format clàssic de quartet de cordes .
Curtis Stewart (violí) Sam Bardfeld (violí) Stephanie Griffin (viola) Tomeka Reid (violoncel)
Hania Derej (nascuda el 2005) és una compositora, pianista i directora polonesa que actualment estudia composició al Conservatorium van Amsterdam i direcció simfònica a l’Acadèmia de Música de Cracòvia. Ha compost més de 120 obres dins de diferents estils com el jazz, músiques de cambra, electrònica i música il·lustrativa, amb música publicada en nou àlbums, incloent enregistraments a la Ràdio Polonesa. La seva obra es caracteritza pel seu caràcter melòdic i emocional.
Hania ha rebut nombrosos premis, com el de “Jove Compositora 2023” de la Unió de Compositors Polonesa i el Premi Triton al Festival FAMA 2024.
Com a directora, ha liderat orquestres a Polònia, Ucraïna i la República Txeca, i participa en projectes internacionals. Va ser reconeguda com a “Jove Promotora de Polònia” el 2025
From Shadow to Sun, In Orbit, Over the World We Know.
Germán Díaz (Valladolid, 1978), zanfonista innovador i referent en la música experimental i la fusió del folk amb altres tipus de música, destaca per la seva trajectòria a escala europea. El disc "Trece cancións bonitas" és una col·laboració amb Benxamín Otero (oboe i corn anglés) i plasma un univers sonor delicat, on predominen paisatges melòdics, instruments mecànics i evocació poètica. La proposta aposta per la simplicitat i la bellesa de la música tradicional gallega i castellana reinterpretada amb sofisticació i respecte.
Músics: Germán Díaz, zanfona, caixa de música; Benxamín Otero, oboe, corno inglés.
Títols dels temes: Je te veux, Es un sombrero, Les roses de la vie, Érase una vez, El polichinela, In a sentimental mood, Canción de cuna para despertar a un negrito, En todas as mans, Romanza sin palabras, Volver, Este niño lindo, Valse sentimental, Melodía de la muñeca, Gracias a la vida.
Escoltem : Alalá de Muxía, Je Te Veux, Rue de Bègles, Canto del Bierzo
El tema "Alalá de Muxía" prové del folklore tradicional gallec. L’alalá és un tipus de cant ancestral propi de Galícia, caracteritzat per la seva senzillesa melòdica i l’expressió popular. "Alalá de Muxía" fa referència a Muxía, una localitat de la Costa da Morte (Galícia), i la peça ha estat recollida i interpretada per folkloristes gallecs com part del patrimoni musical tradicional de la regió.
*El tema "Je te veux" és una composició original d’Erik Satie, creada l’any 1897. És una vals líric molt conegut, habitual en el repertori de música francesa, i ha estat interpretat tant en versions vocals com instrumentals.
Rue de Bègles és una composició original inspirada en Bègles, que és una ciutat del sud de França, a prop de Bordeus.
El tema "Canto del Bierzo" prové de la tradició popular de la comarca del Bierzo, a la província de Lleó, Espanya. Es tracta d’una melodia pròpia del repertori tradicional lleonès i berciano, interpretada freqüentment amb instruments de maneta, chifla i tamborín.
"Outras trece cancións bonitas" és la continuació creativa de Diaz amb Benxamín Otero i la col·laboració especial de la cantant índia Vidya Shah. El disc fusiona la zanfona, l'oboe, el corno inglés i altres instruments mecànics amb la veu i el color de la música índia clàssica, creant una proposta de fort component intimista i multicultural. El repertori combina temes d'inspiració gallega, composicions per documentals, melodies populars i materials propis, celebrant la universalitat de la música des d'una perspectiva artesanal i contemporània.
Músics: Germán Díaz, zanfona, caixa de música; Benxamín Otero, oboe, corno inglés; Vidya Shah, veu; Pablo Pascual, clarinet baix (en temes concrets); Noemi Simón, veu (col·laboracions puntuals).
Títols dels temes: Dil, Case un valse, Muiñeiras de Florencio, En todas as mans, Berce, Tanxugueira, Ven, Ven, Ven, Chakravyuha, O mareas, Romántico olor, Bolboreta, Cantiga de la Virgen, O tempo das frores, Gracias a la vida, Este niño lindo.
Escoltem : Dil, Case un valse, Tariqa, Muiñeiras de Florencio, Por que non hei de cantare.
El tema "Dil" de l’àlbum "Outras trece cancións bonitas" és una melodia d’origen indi que interpreta la cantant Vidya Shah, col·laboradora convidada en aquest disc de Germán Díaz i Benxamín Otero. "Dil", que significa “cor” en hindi, aporta una fusió multicultural a l’àlbum, unint els sons de la tradició gallega i castellana amb la música clàssica de l’Índia. Aquesta peça és original de la cantant Vidya Shah, qui aporta la seva veu i sensibilitat pròpies com a representant de la música hindustànica contemporània.
"Case un valse" és una composició original de Germán Díaz i Benxamín Otero, creada expressament per al disc. La peça s’inspira en la forma tradicional del vals, reinterpretada a través de la zanfona i l’oboe, amb la sonoritat lírica i evocadora pròpia del duet.
"Tariqa" és una composició original de Germán Díaz . El seu nom fa referència al terme àrab ṭarīqa, que designa el camí espiritual dins el sufisme islàmic.
"Muiñeiras de Florencio" és una peça basada en melodies tradicionals gallegues de tipus muiñeira i està dedicada a Florencio "O cego dos Vilares" (Florencio Fernández Gómez), reconegut violinista i músic popular gallec. Florencio va ser una figura clau en la transmissió oral de la música tradicional de Lugo, especialment conegut per les seves composicions improvisades de muiñeira i altres danses rurals. Germán Díaz i Benxamín Otero han adaptat aquestes melodies emblemàtiques per a zanfona, oboe i col·laboracions amb altres instruments, donant-los una nova vida en el context contemporani de "Outras trece cancións bonitas".
"Por que non hei de cantare" és una peça tradicional gallega, part del repertori popular gallec que expressa l’esperit de llibertat i alegria del cant. Aquesta cançó ha estat versionada per diferents músics i grups folk, i Germán Díaz amb Benxamín Otero n’ofereixen una arranjament innovador en el disc.
Verena Zeiner és una pianista, compositora i pedagoga austríaca nascuda a St. Pölten el 1984. Formada al Conservatori Privat de Viena, s’ha especialitzat en improvisació i composició contemporània. Actua habitualment en projectes de jazz europeu i música experimental, i imparteix tallers sobre escolta i creació col·lectiva.
El seu disc Radical Care (Unit Records, 2025) reflecteix una estètica centrada en l’atenció, el silenci i la relació entre músics. Partint del duo amb el bateria Ziv Ravitz, Zeiner amplia la formació amb guitarra, contrabaix i un trio de corda per explorar la tensió entre estructura i llibertat, fragilitat i intensitat.
Músics: Verena Zeiner (piano), Ziv Ravitz (bateria), Kenji Herbert (guitarra), Andreas Waelti (contrabaix), Emily Stewart (violí), Simon Schellnegger (viola), Asja Valcic (violoncel).
Radical Care, To the Other Side, Gently Resistant, When Words Were Like Magic
Karneef és un músic de jazz fusion de Montreal que ha estat actiu durant més de 20 anys i que ha tornat recentment amb el seu àlbum "It's How You Say It" (abril 2025) després d'una pausa de gairebé una dècada. Conegut pel seu estil "ultra tuff jazz pop" i fusio còsmica, lidera una banda de sis músics altament talentosos i ofereix actuacions espectaculars que combinen groove accessible amb complexitat polirítmica, essent comparat amb artistes com Thundercat i BADBADNOTGOOD per la seva capacitat de portar el jazz fusion al mainstream. La seva presència escènica energètica i teatral, descrita com la d'un "mag, predicador i bufó del jazz", juntament amb un estil vocal que va des de grunyits guturals fins a falsetos, el posiciona com una figura destacada dins l'escena jazz contemporània de Montreal
El nou disc de Karneef, It's How You Say It, publicat a l’abril de 2025, és una mostra clara de la seva personalitat única dins l’escena indie i experimental de Montreal. El disc inclou set temes pròpis. Karneef hi barreja indie rock, pop experimental, electrònica i fins i tot un toc de funk. Karneef s’ha envoltat de col·laboradors que donen encara més varietat als temes, com Housefly, Adam Ratner, Anatole Muster, Logan Kane, Nicole McCabe, Brad Barr i Evan Shay.Les lletres parlen de la identitat, de com ens comuniquem, de la percepció i de les relacions, sovint amb un punt d’ironia o introspecció.
Housefly - keyboard
Brad Barr - guitar
Logan Kane - electric and upright bass
Nicole McCabe - alto sax
Evan Shay - tenor and soprano sax
Max Lazich - drums
Adam Ratner - guitar
Anatole Muster - accordion
Teddy Kadonoff - voice
Ryan Nadin - guitar
Rodolfo Rueda - bass
Slim WiIlliams - keyboard
If Only You Could See Your Face Right Now (feat. Logan Kane & Nicole McCabe), Do You Know A Man (ft. Teddy Kadonoff), Back To Block (ft. Brad Barr)
Heartstrings és el nou disc de Snowpoet, publicat el maig de 2025, que signa el grup londinenc liderat per Lauren Kinsella i Chris Hyson. El disc destaca per la seva rproducció molt acurada: la banda va gravar i va compondre col·lectivament a l’estudi, improvisant i refinant idees en temps real,buscant una sensació d’organicitat i immediatesa.
La música de Heartstrings es mou entre el jazz , l’electrònica suau i el folk alternatiu, amb una gran atenció als detalls. Les cançons exploren temes com la pèrdua, la tendresa, la renovació i l’esperança, amb una lírica sovint propera a la poesia parlada.
Luca Calabrese és un trompetista, improvisador i compositor italià nascut el 22 de gener de 1964. Destaca pel seu caràcter polifacètic com a músic, combinant la bellesa del so acústic de la trompeta amb la recerca en l’electrònica i els sons ambientals. La seva carrera s’ha desenvolupat tant en el món del jazz com en àmbits més experimentals i contemporanis.
Des dels anys vuitanta ha estat actiu internacionalment, col·laborant amb figures i grups de renom com Roswell Rudd, la Italian Instabile Orchestra, Cecil Taylor, i formacions com Isildurs Bane (Suècia), amb qui ha gravat treballs reconeguts com Colors Not Found in Nature (amb Steve Hogarth) i In Amazonia (amb Peter Hammill). També ha col·laborat amb Richard Barbieri (Japan, Porcupine Tree) en discos com Planets + Persona i la sèrie Variants.
La seva música es mou entre el jazz tradicional, el free jazz, el rock progressiu i l’avantguarda, sovint reinterpretant i barrejant aquests gèneres amb una visió molt personal. En els darrers anys, el seu treball s’ha orientat cap a una recerca més minimalista i íntima, allunyant-se dels estereotips clàssics per abraçar sons inspirats pels llocs i les ambients on es troba. Això l’ha portat a desenvolupar projectes on el component electrònic i electroacústic té un gran pes, convertint la trompeta i les textures sonores en instal·lacions multisensorials.
Recentment, Calabrese ha publicat l’àlbum I Shin Den Shin (2024), on continua explorant territoris espirituals i ambientals des de la improvisació i la música experimental.
Ha actuat durant més de 30 anys en escenaris d’arreu del món, de Chicago a Mèxic, passant per Canadà, el Japó, França, Anglaterra, Espanya, Portugal i Suècia, sempre mostrant una enorme capacitat d’experimentació i adaptació a nous llenguatges musicals
El disc Sonor d'Enji, de 2025, és un treball que reflecteix l'evolució personal de la cantant originària de Mongòlia Enji, establerta a Munic. L’àlbum barreja amb delicadesa jazz, folk mongol i pinzellades d’electrònica i avantguarda, construint un univers sonor molt personal i accessible. i les emocions complexes que sorgeixen de viure entre dos mons, explorant temes íntims i profunds relacionats amb aquesta dualitat cultural i emocional.
Hungun, Ulbar,Ergelt, Unadag Dugui,. Ger Hol, Old Folks
Eric Surmenian és un contrabaixista, músic i artista multifacètic amb una llarga trajectòria a l’escena internacional . Format en contrabaix clàssic i Jazz als conservatoris de Marsella i Amsterdam, ha estat actiu durant més de 25 anys i ha gravat més de 30 discos al llarg de la seva carrera. A més de la seva activitat com a intèrpret, també ha treballat com a compositor de música per a televisió i cinema, especialment per a la televisió francesa.
Surmenian no només destaca com a músic, sinó també com a pintor i artista plàstic. El seu disc més recent, Itsas Behea – Marée Basse, és una obra que reflexiona sobre el món aquàtic i la amenaça de la seva desaparició per la contaminació.
El disc de Morley és una de les novetats més destacades de 2025 dins el panorama de la música d’autor, el soul i el folk contemporani. Morley és una, reconeguda cantant, compositora i productora de Nova York, ens presenta aquí el seu setè àlbum d’estudi, Follow the Sound, co-produït amb el prestigiós músic i productor Chris Bruce i amb col·laboracions de luxe com la de Toumani Diabaté i Meshell Ndegeocello.
L’àlbum conté dotze temes. Les lletres són rotundes i poètiques, sovint inspirades per la recerca de la pau, la connexió amb la natura i l’esperança. .
Un treball amb una producció acurada, arranjaments elegants i una gran presència d’instruments acústics.
Who Is the One Love (feat. Jon Cowherd), Les Fleurs (feat. Arun and Trina Ramamurthy), Gather
