4/5/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (24-04-26) 860 Matthis Pascaud, Csaba Palotai, Shuteen Erdenebaatar & Nils Kugelman.


Matthis Pascaud - Loup(s), 2026

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mIUbuKU2ekEXhO6MG2uPCtqsIoxhvaJ34




Nascut a França, Matthis Pascaud s’ha anat consolidant en els últims anys com un guitarrista amb una personalitat molt marcada, capaç de moure’s amb naturalitat entre sonoritats populars i exploració tímbrica. A Loup(s) reprèn aquesta línia de recerca de textures i d’atmosferes com a eix central de la seva escriptura, amb una formació compacta que ell mateix descriu, en la presentació del disc, com una “manada” que treballa col·lectivament el so més que no pas el lluïment individual. ​

Matthis Pascaud guitarra, Laurent Vernerey baix elèctric, Raphaël Chassin bateria, Christophe Panzani saxòfon i clarinets, amb intervencions puntuals de Celia Kameni veu i Gael Rakotondrabe piano en alguns passatges, segons la informació facilitada pel segell i pels crèdits del projecte.
You Better Not (part 1), You Better Not (part 2), Wild Trip, Gran Sasso, Rose, Flair, Cocon, On the Path, Meute, Mrs Mills.

Enregistrat a Londres, als estudis Abbey Road, en sessions prèvies a la publicació del disc, amb producció de Shake Production en col·laboració amb Modulor; publicat el 16 de gener de 2026, amb crèdits de © i ℗ 2025 Shake Production / Modulor.

Escoltem : Flair, Cocon, On the Path, Meute, Mrs Mills.


Csaba Palotai - Soulbread, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mIG5jv_2B82742N2F5bWk2scol8DT_DfM



Nascut a Budapest l’any 1972, Csaba Palotai és un guitarrista i compositor hongarès establert a París des del 1996, amb un recorregut llarg tant en projectes propis com en formacions de l’escena francesa i hongaresa. Autodidacta als inicis amb l’acordió i la guitarra, va estudiar després a l’Acadèmia Liszt de Budapest i al Conservatori de París, i ha combinat la feina amb el seu grup Grupa Palotai amb un camí molt personal com a autor. 

Soulbread arriba després de discos com The Deserter i Antiquity i recull gairebé vint-i-cinc anys de complicitat amb el segell BMC, en un treball en solitari on explora fins al límit les possibilitats sonores de la guitarra i els efectes analògics, amb una escriptura que integra ecos de rock psicodèlic, música contemporània i melodies arrelades a la tradició d’Europa de l’Est. Una part de les peces neix de cançons tradicionals de Transilvània que l’autor reescriu des d’un punt de vista molt íntim, mentre que altres temes funcionen com a espai de memòria i de recerca sobre què vol dir, per a ell, “nodrir l’ànima” amb la música.

Soulbread és un àlbum per a guitarra sola on Palotai treballa amb una paleta instrumental sorprenentment àmplia: el so ple i gairebé orquestral que obté prové tant de tècniques específiques de l’instrument com d’una utilització molt personal dels pedals i de l’electrònica analògica, sempre sense ordinador. 


Músics: Csaba Palotai, guitarra i efectes.

Temes: Soulbread, After Party, Follow Me, DNA, Hajnali, Melodie, Régi Tánc, Ombrelle, Tango, For Gábor.

Enregistrat a Montreuil, França, l’abril i el maig de 2025.

Escoltem : DNA, Tango, For Gábor


______________________________________________________________

Shuteen Erdenebaatar & Nils Kugelmann - Under the Same Stars, 2025

https://shuteenerdenebaatar.bandcamp.com/album/under-the-same-stars



Nascuda el 1998 a Ulaanbaatar, Shuteen Erdenebaatar és una pianista i compositora que va créixer dins el sistema clàssic mongol: del sis als vint anys va estudiar al Conservatori Gonchigsumlaa i s’hi va graduar en composició abans de marxar a Munic per aprofundir en la improvisació i escriure música pròpia. Allà coneix el contrabaixista i compositor alemany Nils Kugelmann, amb qui comparteix projectes des del 2020 i amb qui ha tocat centenars de concerts a Europa i Àsia, sovint dins el seu quartet. Després de l’eco internacional del seu debut Rising Sun (2023), la pianista planteja aquest Under the Same Stars com el segon pas d’una trilogia inspirada en els mites del sol, la lluna i les estrelles de la seva cultura, una manera de connectar el seu origen i la seva vida a Alemanya a través de la música.

Es tracta d'un duet íntim on piano i contrabaix destil·len la complicitat  en peces breus i precises, amb el clarinet contra-alto, la flauta dolça i el morin khuur (Morin khuur, també conegut com el violí de cap de cavall, és un instrument musical de corda tradicional de Mongòlia, considerat un dels símbols de la nació mongola) ampliant els colors amb ressons europeus i mongols. El disc neix de l’absència quan la parella s’ha de separar per feina i cada peça funciona com una conversa nova sobre la relació, el camí compartit i una mateixa mirada musical que combina referències clàssiques, cinematogràfiques i actuals.

Shuteen Erdenebaatar, piano; Nils Kugelmann, contrabaix, contra-alt clarinet; Jakob Manz, flauta dolça (pista 5); Dalaijargal Daansuren, morin khuur o viola de cap de cavall mongola (pista 7).

Mirror Under Water, Train to the Past, Tiny Wonders, Mystery of the Woods, Whispers Beyond Time, Stars Among Us, What Will Remain, Desert Dream, Maybe the Clouds, The Road Ahead.

Enregistrat a Alemanya el 2024, publicat per Motéma Music el 12 de setembre de 2025

Escoltem : Mirror Under Water, Train to the Past, Tiny Wonders, What Will Remain


21/4/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (17-04-26) 859 Nick Cave, Tommy Crane, Mark Guiliana.




Nick Cave – Train Dreams, 2025


                      


Nick Cave (Warracknabeal, Austràlia, 1957) és cantant, compositor i lletrista, conegut sobretot com a líder de Nick Cave and the Bad Seeds, amb una trajectòria marcada per un univers líric ple de personatges ferits, espiritualitat retorçada i una mirada molt personal sobre la pèrdua i el desig.  A Train Dreams s’afegeix a l’univers creat pel compositor nord-americà Bryce Dessner per al film homònim de Netflix, i posa veu al tema final, una cançó escrita a quatre mans on convergen l’imaginari de la novel·la de Denis Johnson, la lectura que en fa el director Clint Bentley i la pròpia experiència de Cave amb el dol i la memòria. El mateix Cave explica que, després de veure la pel·lícula durant unes vacances, la lletra li va aparèixer gairebé d’una tirada l’endemà al matí, com si li hagués vingut en somnis, i que aquest procés inusualment fluid el va animar a acceptar una feina que inicialment pensava que no tindria temps d’assumir.

Train Dreams (Soundtrack from the Netflix Film) es publica el 2025 amb música original de Bryce Dessner, i el tall que tanca el disc n’és també el títol: Train Dreams, interpretat per Nick Cave. La cançó acompanya els crèdits finals del film i condensa, amb un to contingut però intens, els temes centrals de la història: el pas del temps, el record dels éssers estimats i aquesta frontera estranya on la vida diària es barreja amb la matèria dels somnis. 

Bryce Dessner, guitarra, piano, teclats, percussió, arranjaments i producció; Nick Cave, veu i lletra; Philippe Avril, mescles; Steve Fallone, masterització.

______________________________________________________________

Tommy Crane - Reality Curated: Live at Ursa, 2025



Nascut a St. Louis i format a Nova York des del 2001, Tommy Crane ha anat teixint una trajectòria sòlida tant a l’escena novaiorquesa com a la montrealenca, combinant una pulsació molt personal amb una inclinació clara pels paisatges ambientals i l’experimentació sonora. Instal·lat actualment a Montreal, ha girat i enregistrat amb noms com Melissa Aldana, Joe Chambers, Martha Wainwright, David Binney o Aaron Parks, i ha desenvolupat projectes propis que exploren la improvisació, la tecnologia (com el treball amb Sensory Percussion) i la producció en estudi, amb discos com We’re All Improvisers Now (2022) i Dance Music For All Occasions (2024) com a fites prèvies.

Reality Curated: Live at Ursa recull una de les nits de la seva residència al local Ursa de Montreal, dins la sèrie Ursa Beyond Jazz, i funciona com una prolongació en directe de l’univers sonor que Crane havia anat perfilant als treballs anteriors: capes electròniques, motius rítmics que es van desplegant amb paciència i una escriptura que deixa molt espai a la reacció del grup. El disc el presenta més com a comissari d’un món propi que no pas com a líder tradicional, articulant una sessió contínua on els temes es van encadenant i on la memòria —allò que recordem d’un concert— pesa tant com el detall exacte del que va passar, en línia amb la cita de Lost Highway que ell mateix posa com a marc del projecte.

Músics: Tommy Crane, bateria i sintetitzadors; Warren Spicer, guitarra; Claire Devlin, saxos tenor i soprano; Sarah Rossy, sintetitzadors i veus; Trevor Turple, manipulació sonora; Charlotte Greve, saxo alt; Jon Arseneau, baix; Morgan Moore, baix; Sergio D’isanto, percussió, bateria i sampler; Stefan Schneider, percussió i bateria.

Temes: Welcome!, Nordique Americana (Pt. 1), Curated Reality, Id, We’re All Improvisers Now, Amherst Ave. (For Earl), Let’s Try This Again, DMFAO, Shimo (Avec Duty Free), In Memoriam, See You Next Time!.

Enregistrat en directe a l’Ursa (Montreal), dins la sèrie Ursa Beyond Jazz, enregistrat per Trevor Turple; publicat el 28 de març de 2025 per Elastic Recordings (ER 019).


Escoltem :  Nordique Americana (Pt. 1), Curated Reality, Id, Amherst Ave. (For Earl) Un tema que Crane explica que és un homenatge al seu pare, Nolan Earl Crane, i que el projecte neix del mosaic de músiques que ell estimava.

______________________________________________________________

Mark Guiliana - questions (volume one), 2025

https://markguiliana.bandcamp.com/album/questions-volume-one




Nascut el 1980 a Florham Park, Nova Jersey, Mark Guiliana s’ha consolidat com una de les veus més singulars de la percussió contemporània, tant al capdavant dels seus propis projectes com al costat de figures com Brad Mehldau, Donny McCaslin o David Bowie, amb qui va gravar Blackstar. En els darrers anys ha anat desplaçant el focus des de la bateria cap a l’escriptura i la producció, explorant formats molt diferents , des de l’electrònica i Beat Music fins a treballs més introspectius .

questions (volume one) és un àlbum concebut gairebé com un diari sonor, construït a partir d’un petit piano vertical i reforçat amb capes subtils d’electrònica i una producció molt detallista. Les nou peces funcionen com “preguntes” sense resposta tancada, amb línies melòdiques que sovint semblen frases inacabades i textures que es despleguen a poc a poc. El resultat és una música continguda però molt definida, amb una identitat sonora pròpia.

Músics: Mark Guiliana, piano, marimba, vibràfon, orgue de manxó, celesta, mellotron, sintetitzadors; Stu Brooks, baix, sintetitzadors, swarmatron.

Temes: how can i help?, when will be the last time?, what have we done?, what are you waiting for?, where did you go?, why are we here?, who do you think you are?, how did we get here?, what is most important?

Enregistrat entre Lucy’s Meat Market, 40Hz Studio, Studio de la Morte i HEERNT Headquarters, tots a Los Angeles (Califòrnia), en diverses sessions prèvies a l’edició del disc, amb enginyeria de so de Pete Min, Stu Brooks, Noah Snyder i el mateix Mark Guiliana.


Escoltem : what have we done?, what are you waiting for?, where did you go?, how can you be sure?

________________________________________