19/5/24

Ronda de Nit a Sants3Ràdio(17-05-24)772:Steven Wilson,Rob Luft,Dead Can Dance,Klaus Schulze.

1.

Steven Wilson - The Harmony Codex 2023

Steven Wilson, reconegut músic britànic, ens presenta el seu setè àlbum d'estudi, "The Harmony Codex", publicat el 29 de setembre de 2023 a través de Virgin Music Group. Aquest àlbum és una obra esperada i aclamada pels seus fans, oferint una elaborada experiència musical, que pretén anar més enllà dels límits dels gèneres convencionals.

La característica distintiva d'aquest àlbum és la seva capacitat per fusionar elements diversos en una narrativa musical cohesiva. No es limita a un gènere específic, sinó que s'aventura a través d'una àmplia gamma d'influències, des del rock progressiu fins a l'electrònica, el jazz i més enllà. Això demostra la versatilitat i la creativitat de Wilson com a compositor i productor, i la seva dedicació a la innovació musical.

Tot i algunes crítiques sobre la seva complexitat, aquest àlbum suposa una obra que mostra el geni musical de Steven Wilson. 

 

The Harmony Codex

 


2.

Rob Luft – Dahab Days 2023

"Dahab Days" és el tercer àlbum del guitarrista britànic Rob Luft, publicat per Edition Records. El seu àlbum debut, "Riser," publicat el 2017, va causar un impacte considerable, mostrant el seu talent i la seva veu musical distintiva. Amb el segon àlbum, "Life is the Dancer," Luft va consolidar la seva reputació com a guitarrista i compositor versàtil. "Dahab Days" representa un pas significatiu en la carrera artística de Luft. Aquest àlbum incorpora un quartet de corda i reforça les aportacions dels membres de la seva banda, que han esdevingut part integral de la seva identitat musical. El disc pren el seu nom de Dahab, una localitat d'Egipte on es va escriure gran part de la música. Aquesta experiència única ha influït de manera subtil en la sonoritat de "Dahab Days," tot i no reflectir de manera explícita la música de la regió. Amb una alineació excepcional, "Dahab Days" inclou la participació de Rob Luft a les guitarres elèctrica i acústica, així com al kalimba, juntament amb Joe Wright al saxo tenor, Joe Webb al piano i a l'orgue Hammond, Tom McCredie al baix elèctric i Corrie Dick a la bateria i percussió. A més, l'àlbum compta amb actuacions especials d'artistes convidats com Alice Zawadzki a la veu i al violí, Byron Wallen a la trompeta i Steve Buckley al saxo alt i a la flauta dolça.

Sunshine Music, African Flower

 


3.

Dead Can Dance - Dionysus 2018 

"Dionysus", el novè àlbum d'estudi de la banda britànico-australiana Dead Can Dance, ens trasllada a un viatge sonor fascinant a través de les tradicions musicals europees i les influències d'altres cultures al voltant del món. Publicat oficialment el 2 de novembre de 2018, "Dionysus" s'apropa al mite del déu grec del vi i l'èxtasi religiós .

L’ àlbum, presentat en dues parts com un oratori multiètnic, explora diferents facetes del mite de Dionisos a través de set pistes, cada una compartint una nova fase de la saga del déu. Amb una instrumentació ricament diversa que inclou instruments tradicionals de tot el món, "Dionysus" ofereix una experiència musical envolvent i emocional que transcendeix les fronteres dels gèneres musicals convencionals.

Brendan Perry i Lisa Gerrard, membres fundadors de Dead Can Dance, guien a l'auditori a través d'un viatge sonor que va des de les muntanyes del nord de Grècia fins als carrers de Mèxic, amb parades en les costes mediterrànies i les regions balcàniques. Amb una producció majestuosa i una fusió d'influències musicals, "Dionysus" captura l'essència del mite d'una manera que és alhora accessible i evocadora.

ACT I : Sea Borne - Liberator of Minds - Dance of the Bacchantes


4.

Klaus Schulze - Deus Arrakis 2022

https://klausschulze.bandcamp.com/album/deus-arrakis

 

El passat 26 d'abril de 2022, Klaus Schulze, un dels músics més influents i tota una llegenda de la música electrònica, va morir als 74 anys després d'una llarga malaltia. Amb una carrera prolífica de més de cinquanta àlbums en solitari, Schulze va deixar un llegat que va influir en generacions de músics electrònics.

Schulze, part de la generació de músics alemanys que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial, va emergir a la escena musical a l'inici del krautrock, un moviment que va buscar noves expressions musicals allunyades dels models establerts. Després de col·laborar amb bandes com Tangerine Dream i Ash Ra Tempel, Schulze va iniciar una destacada carrera en solitari amb àlbums com "Irrlicht" (1972), utilitzant tecnologies noves com el sintetitzador EMS VCS 3 per explorar una música electrònica pura.

"Deus Arrakis", el quadragèsim-setè àlbum de Schulze, va ser publicat el 1 de juliol de 2022, poc abans de la seva mort. Inspirat per la novel·la de ciència-ficció "Dune" de Frank Herbert, el àlbum és una expansió del treball de Schulze, marcat per la influència de la seva col·laboració amb Hans Zimmer en la banda sonora de la pel·lícula de 2021 dirigida per Denis Villeneuve.

La seva mort deixa un buit en el món de la música, però el seu llegat perdurarà a través de la seva música intemporal.

Osiris

 


 



 

11/5/24

Ronda de Nit a Sants3Ràdio(10-05-24) 771:Kate Carr,Flore Laurentienne,Nizar Rohan,Delphine Dora,David Enhco.


 

1.

Kate Carr - A Field Guide To Phantasmic Birds 2023

https://room40.bandcamp.com/album/a-field-guide-to-phantasmic-birds

 

Kate Carr és una artista australiana resident a Londres que explora les trobades, textures i tecnologies relacionades amb les gravacions de camp. Utilitza el moviment, objectes i tècniques d'enregistrament experimental per crear mons sonors íntims i híbrids centrats en les interaccions i la col·lectivitat que generen paisatges sonors. Treballa en composició, interpretació i instal·lació, i està interessada en els paisatges sonors de transició, com ara els que es troben entre el bosc i la ciutat. Carr també forma part del duo RUBBISH MUSIC i dirigeix el segell d'art sonor Flaming Pines. La seva música ha estat presentada en diversos mitjans i ha realitzat actuacions en viu en diversos llocs del món.

Usually Concealed In Dense Foliage -  Shy, typically alone or in pairs


2.

Flore Laurentienne - Mathieu David Gagnon - La fin et le commencement 2022 

https://florelaurentienne.bandcamp.com/track/la-fin-et-le-commencement

 

Música composta, orquestrada i dirigida per Mathieu David Gagnon

CORDES:

Mélanie Bélair

Melanie Vaugeois

François Pilon

Christian Prevost

Fany Fresard

Lizann Gervais

Chantal Bergeron

Pascale Gagnon

Joan Corban

Heather Schnarr

Yubin Kim

Ligia Paquin

Sofia Gentile

Bojana Milinov

Amina Tebini

Annie Gadbois

Carla Antoun

Jean-Christophe Lizotte

Yannick Chênevert

 

Aquest projecte el signa Flore Laurentienne, és a dir, Mathieu David Gagnon . Segons les notes de premsa :

La música de Mathieu David Gagnon és un despertar de la veritable bellesa que ens envolta. Imagina't agafar la banda sonora d'una pel·lícula vintage en Technicolor i afegir-li la imatgeria d'una primavera en ple esclat, amb els tons més suaus i pastel. El matrimoni entre les seves orquestracions de corda i sintetitzadors analògics és una mescla enginyosa dels sons que ens son familiars dels anys 50 i 60. Nascut a La Pocatière, Quebec, Gagnon va créixer a Sainte-Anne-des-Monts. És germà de la cantautora Klô Pelgag. Va estudiar música clàssica i orquestral a França al Conservatori de Bordeus i al Conservatori d'Aubervilliers, i en tornar al Quebec va treballar com a arranjador i productor per a Pelgag, Les Hôtesses d'Hilaire i Guillaume Arsenault. Sota el nom de Flore Laurentienne, inspirat en els escrits botànics de Marie-Victorin Kirouac, va crear una sèrie de composicions orquestrals inspirades en la relació de la humanitat amb la natura, que es van publicar com a àlbum Volum 1 el 2019.

 

La fin et le commencement 

 


3.

Nizar Rohan - Narration/Sard 2008 

https://www.youtube.com/watch?v=60qzQnSsx24

Nizar Rohana és un intèrpret de l'oud nascut a Israel i de família palestina. Va néixer al poble d'Isfiya al Mont Carmel el 1975 i va començar a tocar música quan era molt jove. Va descobrir l'oud quan tenia 15 anys, i el 1996 es va traslladar a Jerusalem per estudiar. El 2001 va obtenir el títol de Bachelor of Music and Arts amb especialització en interpretació de l'oud i Musicologia de l'Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem i el Departament de Musicologia de la Universitat Hebrea. Durant un temps, va centrar el seu treball en la música del gran compositor egipci Muhammad Al-Qasabji, i va completar el seu màster el 2006.

Avui dia, Nizar és un destacat intèrpret de l'oud en l'escena musical palestina i internacional. Ha adquirit una àmplia experiència sobre l'escenari com a solista i en diversos grups, tocant música tradicional, moderna, experimental i del món. Durant els últims dotze anys ha actuat en llocs prestigiosos en països com el Japó, el Marroc, l'Egipte, Turquia, els Estats Units i Europa.

Nizar va publicar el seu primer àlbum "Sard" (Narració) al maig del 2008. És el disc que estem escoltant avui. Entre el 2000 i el 2007, Nizar va treballar com un dels principals professors d'oud al Conservatori Nacional Edward Said a Jerusalem, Ramallah i Betlem. Va ser director acadèmic de la branca de Jerusalem el 2003 i el 2005, i també el subdirector d'Assumptes Acadèmics durant l'any acadèmic 2006-2007.

La seva defensa doctoral va tenir lloc el 15 de desembre del 2021 a la Universitat de Leiden, a Holanda.

Emm-El Zeinat,  Iraq


4.

Delphine Dora - Hymnes Apophatiques 2022

https://morctapes.bandcamp.com/album/hymnes-apophatiques

Delphine Dora va participar durant l'estiu del 2021 en una residència a l'església de St Saphorin (Suïssa) com a part del Festival Jolie Vue. Va tenir l'oportunitat d'explorar a consciència l’orgue de l'església abans del festival i va improvisar una sèrie de pistes, algunes de les quals es troben a l'àlbum "hymnes apophatiques". Delphine mostra un gran respecte per l’orgue, però també es mostra juganera en molts moments, intervenint amb la seva veu i donant una nova dimensió al so de l'instrument. Aquest enfocament audaç permet a Delphine fer que el so s'ajusti completament al seu estil. L'àlbum ofereix una escolta interessant que explora les diverses possibilitats de l'òrgan i reflecteix el camí musical de l'artista.

Opus Divinum

 


5.

David Enhco - Family Tree 2022 

https://www.youtube.com/watch?v=basDSHpxljc&list=OLAK5uy_lX5s0OVILshGo7Abwm0HUy1ldvtuhbNiE

 

David Enhco Quartet:

 

David Enhco: trompeta

Thomas Enhco: piano

Florent Nisse: contrabaix

Gautier Garrigue: bateria

 

Quator Voce:

 

Cécile Roubin: violí

Sarah Dayan: violí

Guillaume Becker: viola

Lydia Shelley: violoncel

 

El disc "Family Tree" és una innovadora col·laboració entre el quartet de jazz de David Enhco i el prestigiós quartet de corda Quatuor Voce. Aquest àlbum proposa una fusió audaç de música clàssica i jazz, amb arranjaments de standards de jazz, pop, música clàssica del segle XX, barroc i obres originals. Amb la participació de solistes com Michel Portal, Célia Kameni i Caroline Casadesus, l'àlbum ofereix una rica diversitat d'influències i estils, des de textures delicades fins a poderoses melodies improvisades. El títol "Family Tree" fa referència a la col·laboració de Enhco amb membres de la seva pròpia família i amb altres músics estimats, celebrant la seva unió tant personal com musical. Aquest projecte, es va publicar simbòlicament en el dia d'aniversari del mentor de Enhco, Didier Lockwood, violinista que va morir l’any 2018. Un disc que representa un homenatge a la passió de Lockwood per fusionar la música clàssica i el jazz.

 

Waltz #1, Cavalcade



4/5/24

Ronda de Nit a Sants3Ràdio(03-05-24)770:Karadaglić,Henriksen,Hays,Loueke,Ljunggren,Sverrisson&+


 

1.

Miloš Karadaglić: The Sound of Silence 2019

https://www.youtube.com/playlist?list=PLdpBGt9Vk1yFco6cV4Eygm4MUY8xDI8uc

 

Miloš Karadaglić, conegut simplement per  MILOŠ, és un guitarrista clàssic que va néixer a Montenegro el 23 d'abril de 1983. Sovint se'l reconeix com a precursor del ressorgiment de la guitarra clàssica de l'última dècada.

El guitarrista Miloš Karadaglic´ presentava el 2019 el seu disc, "The Sound of Silence", amb la intenció de fusionar els mons de la guitarra clàssica i el rock. En aquest àlbum, Miloš interpreta versions de cançons de rock adaptades al llenguatge de la guitarra clàssica, mostrant la versatilitat i l'expressivitat d'aquest instrument.

El disc inclou rendicions de cançons populars com "Sour Times" de Portishead, "The Book of Love" de The Magnetic Fields i "Moving Mountains" de Skylar Grey. A través d'arranjaments musicals subtils i atmosfèrics, Miloš captura l'essència de les cançons originals mentre aporta la seva pròpia interpretació única.

A més de les versions de rock, l'àlbum també presenta peces del repertori clàssic de guitarra, com "Oremus" i "Endecha" de Francisco Tárrega i "Milonga" de Pujol. A través d'aquestes interpretacions, Miloš demostra la seva destresa tècnica i la seva sensibilitat artística en el món de la guitarra clàssica.

En resum, "The Sound of Silence" és un disc que combina amb èxit el món del rock i el de la guitarra clàssica, mostrant la versatilitat i el talent de Miloš Karadaglic´ com a intèrpret i músic innovador.

 

Sour Times (Portishead) , Famous Blue Raincoat (Leonard Cohen)

 


2.

Arve Henriksen - The Nature of connections 2014

 

Arve Henriksen és un trompetista noruec nascut el 22 de març de 1968. Henriksen ha col·laborat amb multitud d'artistes i ha participat en diversos projectes musicals des dels seus inicis a la dècada de 1980. Destaca per la seva capacitat de vocalitzar sense paraules i per la seva contribució a bandes com Supersilent. També ha treballat amb compositors com David Sylvian i ha rebut reconeixement per les seves actuacions en directe. La seva influència en la música noruega i la seva reputació internacional són notablement apreciades.

"The Nature of Connections" és un àlbum d’aquest  artista noruec, publicat el 22 d'agost de 2014 a Oslo, Noruega, pel segell discogràfic Rune Grammofon (RCD2161). En aquest disc, Henriksen col·labora amb alguns dels músics més destacats de Noruega, provinents de diferents tradicions com ara la música folk, la improvisació i el jazz. Gairebé totes les composicions són obra dels membres del grup que participen a l'àlbum. "The Nature of Connections" té una estreta relació amb la música folk nòrdica i la música de cambra minimalista contemporània.

 

Hambopolskavalsen, Budbringeren

 


3.

Kevin Hays, Lionel Loueke - Hope 2019

https://kevinhays-lionelloueke.bandcamp.com/album/hope

 

Kevin Hays piano & voice

Lionel Loueke guitar & voice

 

Kevin Hays i Lionel Loueke, dos destacats músics contemporanis, presentaven l’any 2019 el seu  àlbum conjunt titulat "Hope",  que captura l'essència de la seva sorprenent col·laboració. Tot i les seves diferents influències i orígens culturals, Hays i Loueke convergeixen en un treball que combina elements acústics i vocals de manera innovadora. L'àlbum, originalment publicat el 2017 i relançat el 2019 amb tres pistes addicionals, destaca per la seva diversitat emocional i la seva profunditat musical. Des de melodies alegres fins a balades melancòliques, "Hope" ofereix una experiència sonora rica i captivadora. L'interacció entre els dos músics és excepcional, mostrant una sincronia quasi simbiòtica en les seves interpretacions. El ritme juga un paper central, amb moments enèrgics i altres més contemplatius que enriqueixen la narrativa musical. L'ús de la veu com a instrument musical és particularment destacable, amb les interpretacions evocadores de Hays i Loueke que aporten una dimensió única a l'àlbum.

 

Azizza, All I Have.

 


4.

Gustaf Ljunggren with Sk​ú​li Sverrisson - Floreana 2022

https://gustafljunggren.bandcamp.com/album/gustaf-ljunggren-with-sk-li-sverrisson-floreana

 

El multiinstrumentista suec Gustaf Ljunggren s'uneix al baixista i compositor islandès Skúli Sverrisson per crear l'àlbum "Floreana", que ofereix als oients espais musicals íntims per habitar. Les seves melodies clares i melòdiques teixeixen el passat i el futur en el present. La música convida a explorar estats de presència i atenció, sense buscar clímaxs. Els concerts en directe exploren aquests espais musicals. Ljunggren, saxofonista i mestre de diversos instruments, ha col·laborat amb artistes com C.V. Jørgensen i Sofia Karlsson. Sverrisson, baixista islandès, ha treballat amb Laurie Anderson i Ryuichi Sakamoto.

 

Leading Somewhere, Codimar

 


5.

Anouar Brahem - Astrakan Café 2000

 

El disc "Astrakan Café" d'Anouar Brahem, enregistrat per ECM, és un viatge fascinant pel món de la música del Pròxim Orient. Amb l'oud tunisià com a protagonista, Brahem, juntament amb el clarinetista Barbaros Erköse i el percussionista Lassad Hosni, crea un ambient hipnòtic i dramàtic. Després del seu èxit amb "Thimar", Brahem torna a les arrels de la música del Pròxim Orient amb aquest àlbum. Les improvisacions entre els membres del trio són excepcionalment fluides, captivant l'atenció de l'oient amb atmosferes misterioses i hipnòtiques. "Astrakan Café" és una obra que captura la essència de la música oriental amb una destresa excepcional i una expressió emocional profundament enriquidora..

Aube rouge à Grozny, Blue Jewels