Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (25-09-26) 876 Thanya Iyer, Flea, David Occhipinti.

 

______________________________

Thanya Iyer - TIDE/TIED - 2025

Thanya Iyer és una cantant, violinista i compositora canadenca establerta a Mont-real. Filla de pares indis, va créixer immersa en la música i la dansa de l'Índia del Sud. Va estudiar piano, violí i cant clàssic sud-india durant la infància, i més endavant va cursar estudis de música i psicologia al Vanier College de Mont-real. La seva música, impossible de classificar en un sol gènere, és una evolució constant que beu de la improvisació i la col·laboració creativa. Ha publicat l'àlbum de debut Do You Dream? (2016) i el segon, KIND (2020).

TIDE/TIED és el tercer àlbum de Thanya Iyer, publicat el 30 d'abril de 2025 a través del segell Topshelf Records. 

La instrumentació és rica i variada, amb arpa, cordes, cors, teclats, sintetitzadors, guitarra, baix, vents i metall. Les lletres aborden temes com la curació, la identitat comunitària i l'amor en un món dissonant. 

Escoltem: I am here now , Low Tides, Doctor, I am a mountain (make sure you don't move), I am a mountain (don't be afraid)

https://thanyaiyer.bandcamp.com/album/tide-tied

________________________________________________

Flea - Honora - 2026

Flea, nascut Michael Balzary, és el baixista fundador dels Red Hot Chili Peppers, formació amb la qual ha publicat tretze àlbums d'estudi al llarg de més de quaranta anys de carrera. Nascut a Austràlia i criat als Estats Units, als 63 anys ha publicat el seu primer àlbum en solitari, Honora, un projecte  que suposa el retorn al seu primer amor musical: la trompeta. Flea va créixer escoltant jazz de Dizzy Gillespie i Miles Davis, i de jove volia ser trompetista de jazz. Malgrat la seva carrera amb els Red Hot Chili Peppers, mai no va abandonar del tot aquesta vocació: va fundar una escola de música el 2001, va estudiar teoria musical a la USC a la quarantena i va publicar un EP de jazz fusió el 2012 titulat Helen Burns. El títol de l'àlbum, Honora, pren el nom d'un membre estimat de la seva família.

Honora es va publicar el 27 de març de 2026 a través del segell Nonesuch Records. Va ser enregistrat el febrer de 2025 als estudis Sunset Sound de Hollywood i Soundtree de Londres, i va ser produït pel saxofonista Josh Johnson. El disc va néixer d'un propòsit que Flea es va fer en arribar a la seixantena: practicar la trompeta cada dia durant dos anys i fer un àlbum, independentment del nivell on arribés. L'àlbum conté sis composicions originals i quatre versions d'altres autors. 

La banda que acompanya Flea a l'àlbum està formada per Josh Johnson (saxo i teclats), Jeff Parker (guitarra), Anna Butterss (baix) i Deantoni Parks (bateria). Hi participen com a convidats Thom Yorke i Nick Cave (veu). Tens l'extensíssim llistat de tots els músics que intervenen a aquest disc al blog del programa.

La crítica ha valorat positivament l'àlbum, destacant-ne la sinceritat i l'esperit explorador. 

Tots els músics:

Flea – electric bass (tracks 1–4, 8, 10), vocals (2, 10), trumpet (2–6, 8–10), Flumpet (7)

Deantoni Parks – drums (1–5, 7, 10), vocals (2)

Mauro Refosco – percussion (1–4, 7)

Nathaniel Walcott – Fender Rhodes (1, 3, 4), vocals (2); string arrangement, string orchestration (8)

Anna Butterss – upright bass (1, 2, 5, 7, 8), vocals (2)

Jeff Parker – guitar (1–5, 7, 9, 10), vocals (2)

Chad Smith – drums (1)

Josh Johnson – alto saxophone (2, 3), vocals (2, 10), piano (4, 10), Moog synthesizer (9)

Rickey Washington – alto flute (2)

Vikram Devasthali – trombone (2)

Chris Warren – vocals (2)

Thom Yorke – vocals, piano, synthesizer (3)

Warren Ellis – alto flute, viola (4)

John Frusciante – treatments (4, 9)

Sasha Berliner – vibraphone (6)

Brian Walsh – clarinet, bass clarinet (6)

Derek Davis – flute (6)

Nick Cave – vocals (7)

Suzie Katayama – conductor (8)

Paul Cartwright – concertmaster (8)

Luanne Homzy – violin (8)

Alyssa Park – violin (8)

Stephanie Matthews – violin (8)

Jennifer Takamatsu – violin (8)

Andrew Duckles – viola (8)

Zach Dellinger – viola (8)

Vanessa Freebairn-Smith – cello (8)

Jacob Braun – cello (8)

Thomas Harte – bass (8)

Joel Virgel Vierset – vocals (10)

Cyprienne Virgel Vierset – vocals (10)

SJ Hasman – vocals (10)

Julian Hasman – vocals (10)

Melissa Dougherty – vocals (10)

Jessica Vautor – vocals (10)

Alejandro Montoya – vocals (10)

Escoltem: Wichita Lineman (amb Nick Cave),  Traffic Lights (amb Thom Yorke) , Thinkin Bout You

https://officialflea.bandcamp.com/album/honora

_________________________________________

David Occhipinti - Looking Glass - 2026

Aquest disc, publicat el 12 de juny del 2026 per Elastic Recordings, mostra David Occhipinti en un territori cada cop més allunyat del jazz convencional per endinsar-se en un pluralisme camerístic. El nucli instrumental és un trio de corda (violí, viola, violoncel) més la guitarra del propi Occhipinti, però en els últims quatre títols s’hi afegeixen convidats . 

L’àlbum obre amb Six Bagatelles, set minuts de peces breus.

La peça Frumious Bandersnatch, inspirada en Lewis Carroll, explora durant tretze minuts i mig les possibilitats d’aquesta formació amb una troballa tècnica singular: Occhipinti ha instal·lat una pastilla addicional a la guitarra, per damunt de la celleta que li permet obtenir microtons i fins a dotze notes simultànies, recreant una sensació de “mirall” sonor.

La segona meitat del disc incorpora els veus i la percussió. Sonyshnyky (Gira-sols) ret homenatge a la resiliència ucraïnesa amb el vibràfon i els cròtals de Beverley Johnston. La mezzosoprano Alex Hetherington canta en Sotto le Stelle (dedicada a la madrastra de l’autor) amb una calidesa íntima, i en You Stepped Out amb un to juganer i quasi operístic que contrasta amb el collage sonor. Finalment, la soprano Charlotte Mundy interpreta Who’s your dada?, on l’única lletra és la paraula “dada”. 

Músics: David Occhipinti (guitarra, composicions), Aline Homzy (violí), Steven Dann (viola), Maria Zachariadou (violoncel), amb convidats especials: Beverley Johnston (vibràfon, cròtals), Alex Hetherington (mezzosoprano), Charlotte Mundy (soprano).

Escoltem: Six Bagatelles, The Frumious Bandersnatch

https://davidocchipinti.bandcamp.com/album/looking-glass-elastic-recordings

__________________________________

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (18-09-26) 875 Luiz Bonfá, Ensemble Ensemble, Kessoncoda, Foehn, Miķelis Dzenuška, Shake Stew

___________________________

Luiz Bonfá - Introspection - 1972

Luiz Bonfá (1922-2001) va ser un guitarrista i compositor brasiler, nascut a Rio de Janeiro. Va començar a estudiar guitarra clàssica als onze anys amb el mestre uruguaià Isaías Sávio. És reconegut com un dels arquitectes de la bossa nova, tot i que la seva obra abasta també el jazz i la música popular brasilera. La seva composició més coneguda és “Manhã de Carnaval” (també coneguda com a “A Day in the Life of a Fool”), inclosa en la banda sonora de la pel·lícula  Orfeo negro  (Black Orpheus). Segons la publicació  Smithsonian Folkways , després del notable  Introspection  Bonfá va gravar poques vegades en solitari. Va morir el 12 de gener de 2001 a Rio de Janeiro a causa d’un càncer de pròstata.

Després que els seus dos discs anteriors per a RCA,  The New Face of Bonfá  (1970) i  Sanctuary  (1971), no assolissin l’èxit comercial esperat als Estats Units, Bonfá va decidir enfrontar-se al que preveia com el seu darrer llançament per al segell amb una aposta encara més experimental. Fruit d’aquesta decisió,  Introspection  es va concebre com un enregistrament íntegrament instrumental on el guitarrista aborda en solitari vuit composicions pròpies, allunyant-se dels formats orquestrals o amb conjunt que havia emprat anteriorment.

La sessió va tenir lloc el 1972 als estudis A, B i C de la RCA a Nova York, i el disc va ser publicat pel segell RCA International.

Escoltem: Enchanted Mirror, Summertime Love, Concerto for Guitar, Missal

https://music.youtube.com/watch?v=lzZC0c-wq5g&list=OLAK5uy_mHk11JX0GwCwg9vRIXZrmsf8KKmAckRms

______________________________________

Ensemble Ensemble - Live at Atelier du Plateau 2025

Ensemble Ensemble és un grup força curiós i especial. El va crear la pianista francesa Eve Risser, que és tota una institució en el jazz d'avantguarda, i la seva idea era reunir músics de diferents racons d'Europa per crear una mena de folklore imaginari. I ho fan a base de barrejar les seves arrels: hi ha la tradició noruega de dos dels membres, les influències d'Alsàcia de la mateixa Eve, sonoritats de Romania o de la regió de la Dordogne a França. El resultat és una música molt atmosfèrica, meditativa i experimental.

El disc, que es diu "Live at Atelier du Plateau", és realment la seva carta de presentació perquè és l'únic àlbum que han publicat fins ara. Es va gravar en directe durant dos concerts seguits el juny del 2018 al club parisenc Atelier du Plateau, però no va veure la llum fins al 19 de desembre del 2025 de la mà del segell BMC Records. 

Eve Risser – piano, piano preparat, flauta contralt i veu

Mari Kvien Brunvoll – veu i electrònica

Kim Myhr – guitarra

George Dumitriu – violí i viola

Toma Gouband – bateria i percussió (amb un munt d'elements naturals com ara pedres o fusta)

Escoltem: Venter

https://music.youtube.com/watch?v=UpGCyk_B1Zw&list=OLAK5uy_nySsodftH3rbWye89-u1wzp6wHVN6aLEs

_________________________________________

Kessoncoda – Outerstate – 2024

Músics: Tom Sunney (bateria), Filip Sowa (teclats/piano).

Outerstate és el disc d'estrena de Kessoncoda, el duet de Londres format pel bateria Tom Sunney i el teclista Filip Sowa. El àlbum va sortir el 12 de juliol de 2024 sota el segell Gondwana Records. El disc combina tradició acústica amb electronica.

Segons la crítica, Outerstate és un debut ambiciós i expansiu que situa Kessoncoda dins de la escena londinenca, amb un so ambient que travessa el jazz i l'electrònica. 

Escoltem: Greyscale

https://kessoncoda.bandcamp.com/album/outerstate

_____________________________________

Foehn - Soleil de Minuit 2026

El Foehn Trio (que ara s'han quedat només en FŒHN) és un grup francès de Lió que va néixer el 2016. El seu nom ve d'un vent del desert del Sàhara, que bufa fins als Alps, i la veritat és que la seva música té molt a veure amb això: sona cinematogràfica, èpica i a vegades una mica oriental. Al llarg dels anys han tret tres discs amb un segell petit i fins i tot han arribat a col·laborar amb André Manoukian. El que fan és una música que barreja moltíssimes coses: electrònica, rock, pop i una bona dosi d'improvisació. Sempre han estat un trio clàssic de piano, contrabaix i bateria, però per a aquest disc han canviat algunes coses.

El disc, que es diu "Soleil de Minuit", va sortir el 6 de febrer de 2026. És el seu quart àlbum i el primer que publiquen amb el segell Kollision Records. Juguen amb les textures entre la part acústica i l'electrònica, amb ritmes molt enèrgics i també amb moments molt atmosfèrics. La crítica diu que és un disc que mostra la seva maduresa, amb una paleta de sons més diversa que mai i que ara ja obren el seu univers a la cançó, cosa que abans no feien tant. Un altre canvi important és que, per a aquest disc, han abandonat el piano acústic i s'han centrat en el so dels teclats i sintetitzadors.

I la gran novetat,  és que en aquest disc han convidat la cantant franco-etíop Fleur Worku, que posa veu a tres de les cançons. Té una veu molt profunda i lletres poètiques que encaixen a la perfecció amb la música del trio. 

Pel que fa als músics, són: Christophe Waldner ( teclats i sintetitzadors), Cyril Billot (contrabaix i baix elèctric/sintetitzador), Kévin Borqué (bateria, percussió electrònica i samplers) i la convidada especial Fleur Worku a la veu en tres cançons.

Escoltem: Red Castle, Lune

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mlRugyjK93cmC_NgNeHlsiDeswTQnA7VE

_________________________________________

Miķelis Dzenuška - Pritonā 2020

Miķelis Dzenuška és un músic letó, força original. Toca el vibràfon i els teclats, però també compon i produeix. Va estudiar jazz a l’Acadèmia de Música de Letònia, però la seva música no és jazz clàssic ni molt menys. Té un estil molt fresc, que barreja improvisació, ritmes de funk, electrònica i fins i tot pop una mica desconcertant. De fet, hi ha qui el compara amb Louis Cole per aquesta barreja de tècnica i humor. Les seves lletres són iròniques, desenfadades i connecten molt amb la gent jove.

El seu primer disc, "Pritonā" (que ve a ser com "embolic" o "brutícia" en argot letó), el va treure el juny del 2020. I té gràcia perquè va ser el seu treball de final de grau, però gravat íntegrament a casa durant el confinament de la pandèmia. Aprofitant que no podia sortir, es va muntar un estudi casolà i va gravar tot fent servir des d'instruments acústics i electrònics fins a un sintetitzador infantil dels anys 80. El resultat és un disc sorprenentment vital, divertit i molt personal, que va ser dels més comentats a Letònia aquell any per trencar motlles.

Pel que fa als músics que hi apareixen, a part d'ell mateix tocant veu, sintetitzadors, baix i vibràfon, hi participen Jēkabs Zemzaris a la bateria i percussions, Svens Vilsons a la guitarra, Rūta Sīpola a la flauta, Patrícija Hofmane i Katrīna Kabiņecka a les veus o cors, Zane Švēde-Grīnberga al saxo alt, Artūrs Sebris al saxo tenor i baríton, Kārlis Feldbergs al trombó i Reinis Puriņš a la trompeta. Un bon grapat de col·laboradors que li donen un so molt ric a un disc que, malgrat ser casolà, sona prou bé.

Escoltem: Fast Food 

https://mikelisdzenuska.bandcamp.com/album/priton

_______________________________________

Shake Stew - Ten One Two 2026

Shake Stew és un conjunt austríac liderat pel contrabaixista Lukas Kranzelbinder, actiu des de 2016 i considerat una de les formacions de jazz més distintives d’Europa en l’última dècada. El grup treballa amb una formació ampliada que combina contrabaix i baix elèctric, dos bateries/percussionistes i una línia de vents amb saxos i trompeta, cosa que els permet construir textures hipnòtiques i ritmes molt densos. En aquest disc la instrumentació inclou, a més, guembri, kalimba, log drums, mellotron i electrònica.

Ten One Two és un doble àlbum que celebra els deu anys del projecte; s’edita el febrer de 2026 a Traumton Records i s’estructura en dues parts diferenciades: Ten One, centrada en composicions intricades de Kranzelbinder, i Ten Two, més orientada a solos individualitzats i improvisació col·lectiva, amb un treball de postproducció meticulós)

El disc s’insereix en una trajectòria on Shake Stew ha consolidat un so sovint etiquetat com a “krautjazz”, amb paisatges hipnòtics i pulsacions insistents. 

Escoltem: Wood Intro, Wood

https://shakestew.bandcamp.com/album/ten-one-two

___________________________________________