___________________________
Luiz Bonfá - Introspection - 1972
Luiz Bonfá (1922-2001) va ser un guitarrista i compositor brasiler, nascut a Rio de Janeiro. Va començar a estudiar guitarra clàssica als onze anys amb el mestre uruguaià Isaías Sávio. És reconegut com un dels arquitectes de la bossa nova, tot i que la seva obra abasta també el jazz i la música popular brasilera. La seva composició més coneguda és “Manhã de Carnaval” (també coneguda com a “A Day in the Life of a Fool”), inclosa en la banda sonora de la pel·lícula Orfeo negro (Black Orpheus). Segons la publicació Smithsonian Folkways , després del notable Introspection Bonfá va gravar poques vegades en solitari. Va morir el 12 de gener de 2001 a Rio de Janeiro a causa d’un càncer de pròstata.
Després que els seus dos discs anteriors per a RCA, The New Face of Bonfá (1970) i Sanctuary (1971), no assolissin l’èxit comercial esperat als Estats Units, Bonfá va decidir enfrontar-se al que preveia com el seu darrer llançament per al segell amb una aposta encara més experimental. Fruit d’aquesta decisió, Introspection es va concebre com un enregistrament íntegrament instrumental on el guitarrista aborda en solitari vuit composicions pròpies, allunyant-se dels formats orquestrals o amb conjunt que havia emprat anteriorment.
La sessió va tenir lloc el 1972 als estudis A, B i C de la RCA a Nova York, i el disc va ser publicat pel segell RCA International.
Escoltem: Enchanted Mirror, Summertime Love, Concerto for Guitar, Missal
https://music.youtube.com/watch?v=lzZC0c-wq5g&list=OLAK5uy_mHk11JX0GwCwg9vRIXZrmsf8KKmAckRms
______________________________________
Ensemble Ensemble - Live at Atelier du Plateau 2025
Ensemble Ensemble és un grup força curiós i especial. El va crear la pianista francesa Eve Risser, que és tota una institució en el jazz d'avantguarda, i la seva idea era reunir músics de diferents racons d'Europa per crear una mena de folklore imaginari. I ho fan a base de barrejar les seves arrels: hi ha la tradició noruega de dos dels membres, les influències d'Alsàcia de la mateixa Eve, sonoritats de Romania o de la regió de la Dordogne a França. El resultat és una música molt atmosfèrica, meditativa i experimental.
El disc, que es diu "Live at Atelier du Plateau", és realment la seva carta de presentació perquè és l'únic àlbum que han publicat fins ara. Es va gravar en directe durant dos concerts seguits el juny del 2018 al club parisenc Atelier du Plateau, però no va veure la llum fins al 19 de desembre del 2025 de la mà del segell BMC Records.
Eve Risser – piano, piano preparat, flauta contralt i veu
Mari Kvien Brunvoll – veu i electrònica
Kim Myhr – guitarra
George Dumitriu – violí i viola
Toma Gouband – bateria i percussió (amb un munt d'elements naturals com ara pedres o fusta)
Escoltem: Venter
https://music.youtube.com/watch?v=UpGCyk_B1Zw&list=OLAK5uy_nySsodftH3rbWye89-u1wzp6wHVN6aLEs
_________________________________________
Kessoncoda – Outerstate – 2024
Músics: Tom Sunney (bateria), Filip Sowa (teclats/piano).
Outerstate és el disc d'estrena de Kessoncoda, el duet de Londres format pel bateria Tom Sunney i el teclista Filip Sowa. El àlbum va sortir el 12 de juliol de 2024 sota el segell Gondwana Records. El disc combina tradició acústica amb electronica.
Segons la crítica, Outerstate és un debut ambiciós i expansiu que situa Kessoncoda dins de la escena londinenca, amb un so ambient que travessa el jazz i l'electrònica.
Escoltem: Greyscale
https://kessoncoda.bandcamp.com/album/outerstate
_____________________________________
Foehn - Soleil de Minuit 2026
El Foehn Trio (que ara s'han quedat només en FŒHN) és un grup francès de Lió que va néixer el 2016. El seu nom ve d'un vent del desert del Sàhara, que bufa fins als Alps, i la veritat és que la seva música té molt a veure amb això: sona cinematogràfica, èpica i a vegades una mica oriental. Al llarg dels anys han tret tres discs amb un segell petit i fins i tot han arribat a col·laborar amb André Manoukian. El que fan és una música que barreja moltíssimes coses: electrònica, rock, pop i una bona dosi d'improvisació. Sempre han estat un trio clàssic de piano, contrabaix i bateria, però per a aquest disc han canviat algunes coses.
El disc, que es diu "Soleil de Minuit", va sortir el 6 de febrer de 2026. És el seu quart àlbum i el primer que publiquen amb el segell Kollision Records. Juguen amb les textures entre la part acústica i l'electrònica, amb ritmes molt enèrgics i també amb moments molt atmosfèrics. La crítica diu que és un disc que mostra la seva maduresa, amb una paleta de sons més diversa que mai i que ara ja obren el seu univers a la cançó, cosa que abans no feien tant. Un altre canvi important és que, per a aquest disc, han abandonat el piano acústic i s'han centrat en el so dels teclats i sintetitzadors.
I la gran novetat, és que en aquest disc han convidat la cantant franco-etíop Fleur Worku, que posa veu a tres de les cançons. Té una veu molt profunda i lletres poètiques que encaixen a la perfecció amb la música del trio.
Pel que fa als músics, són: Christophe Waldner ( teclats i sintetitzadors), Cyril Billot (contrabaix i baix elèctric/sintetitzador), Kévin Borqué (bateria, percussió electrònica i samplers) i la convidada especial Fleur Worku a la veu en tres cançons.
Escoltem: Red Castle, Lune
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mlRugyjK93cmC_NgNeHlsiDeswTQnA7VE
_________________________________________
Miķelis Dzenuška - Pritonā 2020
Miķelis Dzenuška és un músic letó, força original. Toca el vibràfon i els teclats, però també compon i produeix. Va estudiar jazz a l’Acadèmia de Música de Letònia, però la seva música no és jazz clàssic ni molt menys. Té un estil molt fresc, que barreja improvisació, ritmes de funk, electrònica i fins i tot pop una mica desconcertant. De fet, hi ha qui el compara amb Louis Cole per aquesta barreja de tècnica i humor. Les seves lletres són iròniques, desenfadades i connecten molt amb la gent jove.
El seu primer disc, "Pritonā" (que ve a ser com "embolic" o "brutícia" en argot letó), el va treure el juny del 2020. I té gràcia perquè va ser el seu treball de final de grau, però gravat íntegrament a casa durant el confinament de la pandèmia. Aprofitant que no podia sortir, es va muntar un estudi casolà i va gravar tot fent servir des d'instruments acústics i electrònics fins a un sintetitzador infantil dels anys 80. El resultat és un disc sorprenentment vital, divertit i molt personal, que va ser dels més comentats a Letònia aquell any per trencar motlles.
Pel que fa als músics que hi apareixen, a part d'ell mateix tocant veu, sintetitzadors, baix i vibràfon, hi participen Jēkabs Zemzaris a la bateria i percussions, Svens Vilsons a la guitarra, Rūta Sīpola a la flauta, Patrícija Hofmane i Katrīna Kabiņecka a les veus o cors, Zane Švēde-Grīnberga al saxo alt, Artūrs Sebris al saxo tenor i baríton, Kārlis Feldbergs al trombó i Reinis Puriņš a la trompeta. Un bon grapat de col·laboradors que li donen un so molt ric a un disc que, malgrat ser casolà, sona prou bé.
Escoltem: Fast Food
https://mikelisdzenuska.bandcamp.com/album/priton
_______________________________________
Shake Stew - Ten One Two 2026
Shake Stew és un conjunt austríac liderat pel contrabaixista Lukas Kranzelbinder, actiu des de 2016 i considerat una de les formacions de jazz més distintives d’Europa en l’última dècada. El grup treballa amb una formació ampliada que combina contrabaix i baix elèctric, dos bateries/percussionistes i una línia de vents amb saxos i trompeta, cosa que els permet construir textures hipnòtiques i ritmes molt densos. En aquest disc la instrumentació inclou, a més, guembri, kalimba, log drums, mellotron i electrònica.
Ten One Two és un doble àlbum que celebra els deu anys del projecte; s’edita el febrer de 2026 a Traumton Records i s’estructura en dues parts diferenciades: Ten One, centrada en composicions intricades de Kranzelbinder, i Ten Two, més orientada a solos individualitzats i improvisació col·lectiva, amb un treball de postproducció meticulós)
El disc s’insereix en una trajectòria on Shake Stew ha consolidat un so sovint etiquetat com a “krautjazz”, amb paisatges hipnòtics i pulsacions insistents.
Escoltem: Wood Intro, Wood
https://shakestew.bandcamp.com/album/ten-one-two
___________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada