Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Norma Winstone. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Norma Winstone. Mostrar tots els missatges

19/10/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (16-10-26) 879 Norma Winstone, John Taylor & Tony Coe, Dishwasher_,Markus Reuter.

 


Somewhere Called Home
Norma Winstone, John Taylor & Tony Coe

Somewhere Called Home 1987


Somewhere Called Home és un àlbum fonamental de la cantant de jazz anglesa Norma Winstone, publicat l'any 1987 pel segell ECM. Es considera una fita en la seva carrera, sent el primer disc que va gravar com a líder per al segell alemany després de les seves valuoses contribucions amb el grup Azimuth (juntament amb el pianista John Taylor i el trompetista Kenny Wheeler). Va ser enregistrat el juliol de 1986 al llegendari Rainbow Studio d'Oslo, Noruega, produït per Manfred Eicher i amb l'enginyer Jan Erik Kongshaug.

Per a aquest projecte, Winstone es va envoltar d'una formació reduïda però excepcional, que li permet explorar la vulnerabilitat i la bellesa de cada cançó. El disc s'articula al voltant de la veu de Winstone, el piano del seu col·laborador habitual, John Taylor, i el clarinet i saxo tenor de Tony Coe. L'àlbum conté nou temes que barregen jazz standards amb composicions instrumentals a les quals Winstone va afegir la seva pròpia lletra.

Músics que intervenen: Norma Winstone (veu), John Taylor (piano), Tony Coe (clarinet, saxo tenor).

Escoltem: Cafè, Somewehere Called Home, Sea Lady
Enllaç ↗
Anemoia ​
Dishwasher_

Anemoia ​ 2025


El trio belga Dishwasher_ presenta el seu segon àlbum, Anemoia, publicat el 31 d'octubre de 2025 pel segell neerlandès DOX Records. El títol, extret de The Dictionary of Obscure Sorrows, descriu el concepte central del disc: la nostàlgia per un temps que no s'ha viscut.

El disc suposa una evolució respecte al seu debut homònim del 2023. Si el primer àlbum va ser una "càpsula del temps d'energia col·lectiva" enregistrada en una sola presa, Anemoia neix d'idees gestades en solitari que després es van desconstruir i reordenar a l'assaig, tot aprofundint en la faceta més electrònica del grup. Segons les notes del disc el resultat és un viatge sonor que transita entre el jazz, el krautrock, la new wave i la música ambiental, creant un paisatge "càlid i analògic, però alhora estrany i d'un altre món". La música evoca des de la cultura de videoclubs dels 90 fins a la banda sonora de la sèrie Twin Peaks.

El trio està format per Werend Van Den Bossche (saxo, teclats, efectes), Louise van den Heuvel (baix elèctric) i Arno Grootaers (bateria)

Escoltem: Aisling, Vuurhaard, Phoenix ,IJskar
Enllaç ↗
Gratitude, Vol. 2
Markus Reuter

Gratitude, Vol. 2 2021


Gratitude, Vol. 2 és un àlbum del músic, compositor i multiinstrumentista alemany Markus Reuter .

Publicat el 7 de maig de 2021 , aquest treball és un àlbum en solitari que s'endinsa en el territori de la música electrònica ambiental .

Es caracteritza per l'ús del seu característic estil de "touch guitar", processada i tractada electrònicament, per crear paisatges sonors immersius .

L'àlbum, va ser enregistrat en viu a l'estudi de casa seva a Innsbruck (Àustria) el 28 de juliol de 2012 i publicat nou anys després .

Markus Reuter va iniciar la seva carrera com a pianista, passant després a la guitarra i, finalment, especialitzant-se en la guitarra de toc (touch guitar), amb instruments com el Chapman Stick i el Warr Guitar . Ha desenvolupat els seus propis instruments, els U8 Touch Guitars, i els utilitza per a la seva música en solitari i en col·laboracions . La seva obra abasta diversos gèneres, des del rock progressiu i l'art rock fins a la música clàssica contemporània i l'ambient . Ha estat membre de nombrosos grups i projectes, com centrozoon, Stick Men i Tuner , i ha col·laborat amb artistes com Tim Bowness, Robert Rich o el bateria de King Crimson Pat Mastelotto .

Escoltem: And You're Under, Red Plain
Enllaç ↗

1/6/25

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (30-05-25) 819 Norma Winstone, Kit Downes, Arnaud Roulin, Giovanni Di Domenico.





 

1.

Norma Winstone, Kit Downes - Outpost of Dreams 2024

https://ecmrecords.com/product/outpost-of-dreams-norma-winstone-kit-downes/

https://www.youtube.com/watch?v=M7mzOwZi9dY&list=RDM7mzOwZi9dY&start_radio=1&rv=M7mzOwZi9dY

 

Norma Winstone, reconeguda vocalista i lletrista  anglesa amb una carrera de més de 50 anys, ha destacat per la seva capacitat d'improvisar sense paraules i per considerar la veu com un instrument únic. Nascuda a Londres el 1941, va descobrir el jazz escoltant Ella Fitzgerald i Oscar Peterson, i va iniciar la seva trajectòria als anys 60 cantant en bandes locals. Va guanyar visibilitat al club Ronnie Scott’s, compartint escenari amb Roland Kirk,
fet que va impulsar la seva primera gravació amb Michael Garrick el 1968 i, poc després, el seu àlbum debut
Edge of Time el 1972.

Winstone ha col·laborat amb figures destacades del jazz britànic i internacional, com John Surman, Michael Gibbs i Kenny Wheeler, amb qui va formar Azimuth, un trio que va enregistrar cinc àlbums amb ECM entre 1977 i 1995. També va treballar amb pianistes com Jimmy Rowles i Fred Hersch, i va escriure lletres per a composicions de Ralph Towner, Egberto Gismonti i Steve Swallow. La seva lletra per The Peacocks de Rowles, titulada A Timeless Place, ha estat interpretada per nombrosos artistes.

El 1987, el seu àlbum Somewhere Called Home amb ECM es va consolidar com un clàssic, elogiat per la seva originalitat i la seva capacitat d’evocar una atmosfera íntima i reflexiva. Reconeguda també per les seves interpretacions sense lletra, Winstone ha mantingut que aquestes permeten al públic donar forma pròpia a la música.

Guardonada com a “Millor Vocalista” als BBC Jazz Awards del 2001, Winstone ha continuat explorant nous terrenys musicals, com a Descansado: Songs for Films (2018), i ha demostrat la seva sinergia artística en treballs com In Concert (2019) amb John Taylor. El 2023, la seva influència es va evidenciar quan Drake va utilitzar una mostra vocal seva en el seu àlbum For All The Dogs. La trajectòria de Winstone continua definint l’evolució del jazz vocal contemporani.


Norma Winstone presentava el 2024 l’àlbum  Outpost of Dreams, el seu primer disc en sis anys amb ECM, en col·laboració amb el pianista Kit Downes. Aquest àlbum, enregistrat el 2023 i produït per Manfred Eicher, combina composicions de Downes amb peces de Carla Bley, Ralph Towner, John Taylor i dos arranjaments de cançons tradicionals, Black Is The Colour i Rowing Home. L’enfocament del duo explora la fusió entre improvisació i estructura, creant un diàleg dinàmic i espontani.

El projecte es va originar casualment, quan Winstone va substituir el seu pianista habitual per Downes en un concert. L’empatia musical entre ells va impulsar diverses col·laboracions, culminant en aquest àlbum. Winstone aporta lletres a moltes peces, descrivint el procés com “descobrir paraules ja presents a la música”. Així, per exemple, El és una dedicatòria de Downes a la seva filla, mentre que The Steppe aborda paisatges emocionals desolats. Altres peces, com Jesus Maria de Carla Bley, ofereixen interpretacions personals, en aquest cas amb lletres imaginatives que complementen l’original.

Les cançons tradicionals també tenen una nova vida al disc. Rowing Home adapta una melodia escandinava, mentre que Black Is The Colour es presenta amb una elegància clàssica. Entre les composicions originals destaca Fly The Wind, un homenatge de Winstone al seu col·laborador John Taylor.

Amb arranjaments que enllacen cançons mitjançant interludis improvisats, Outpost of Dreams reflecteix la química entre Winstone i Downes, i la seva capacitat per reinventar la tradició jazzística. El disc tanca un capítol creatiu i anticipa nous projectes, incloent un futur àlbum de Winstone amb música de Steve Swallow.

The Steppe, Fly the wind, Beneath an Evening Sky, Nocturne



2.

Arnaud Roulin - Massages for Piano 2023

https://arnaudroulin.bandcamp.com/album/massages-for-piano


Arnaud Roulin és una figura discreta però fonamental de l'escena independent francesa, ha transitat per múltiples territoris sonors, des del jazz i el rock electrònic fins a l’experimentació amb sintetitzadors i orgues. 

Després d’una trajectòria al costat de Laurent Bardainne, Thomas de Pourquery i el grup Poni Hoax, i d’haver col·laborat amb artistes com Catherine Ringer i Sébastien Tellier, ara es reivindica en solitari amb Massages for Piano, un disc que explora la seva relació més íntima amb l’instrument.

Aquest treball és una destil·lació de les seves influències –de Miles Davis a Wagner, de Nina Simone a Satie– i proposa una reflexió sobre la matèria sonora, el tacte i la ressonància del piano. Gravades en diferents estudis, les set peces del disc juguen amb les variacions acústiques de diferents pianos, des de l'esplendor d'un Steinway fins al caràcter més vellutat d'un Bösendorfer, amb enregistraments que van de la presa d'estudi a la cruesa d’un telèfon mòbil. 

Acompanyat per drones de sintetitzador, l’àlbum transcorre entre passatges que recorden Chopin, el minimalisme de Satie o l’ambient de Brian Eno, tot evocant una atmosfera tant introspectiva com vibrant.

Massages for Piano* és un viatge sensorial on les notes de Roulin es despleguen com un massatge per a l’oient, alternant entre la delicadesa i la intensitat, la nostàlgia i la llum. 

Amb peces com Massage I, d’un lirisme hipnòtic, o Nuclear Blues, que flueix amb una tensió melòdica captivadora, el pianista construeix un univers sonor on cada tecla sembla carregada de records i emocions. Enregistrat sota la direcció artística de Thomas de Pourquery i publicat pel segell Lying Lions Productions, aquest primer treball en solitari marca l’inici d’un nou capítol en la trajectòria de Roulin, qui, després de dècades donant forma a les músiques d'altres, finalment dona veu a la seva pròpia.


Massage I, Angela, Rue Nobel, Massage II



3.

Giovanni Di Domenico - Moon Shark Concerts 2022


https://giovannididomenico.bandcamp.com/album/moon-shark-concerts

Giovanni Di Domenico, pianista, intèrpret i compositor nascut a Roma el 1977 i resident a Brussel·les, presenta "Moon Shark Concerts", una col·lecció d'enregistraments en directe de concerts del music a diferents ciutats europees l’any 2021 . 

Format en piano jazz, Di Domenico destaca per la seva tècnica enciclopèdica i una sensibilitat alimentada de tradicions musicals no occidentals, així com per Debussy i l'avantguarda, connectant-se amb una generació d'artistes experimentals com Nate Wooley i Arve Henriksen. A més, Di Domenico ha fundat el seu propi segell, Silent Water, per promoure una producció eclèctica i difícil de classificar.


Brugge Pt.1