Somewhere Called Home 1987
Somewhere Called Home és un àlbum fonamental de la cantant de jazz anglesa Norma Winstone, publicat l'any 1987 pel segell ECM. Es considera una fita en la seva carrera, sent el primer disc que va gravar com a líder per al segell alemany després de les seves valuoses contribucions amb el grup Azimuth (juntament amb el pianista John Taylor i el trompetista Kenny Wheeler). Va ser enregistrat el juliol de 1986 al llegendari Rainbow Studio d'Oslo, Noruega, produït per Manfred Eicher i amb l'enginyer Jan Erik Kongshaug.
Per a aquest projecte, Winstone es va envoltar d'una formació reduïda però excepcional, que li permet explorar la vulnerabilitat i la bellesa de cada cançó. El disc s'articula al voltant de la veu de Winstone, el piano del seu col·laborador habitual, John Taylor, i el clarinet i saxo tenor de Tony Coe. L'àlbum conté nou temes que barregen jazz standards amb composicions instrumentals a les quals Winstone va afegir la seva pròpia lletra.
Músics que intervenen: Norma Winstone (veu), John Taylor (piano), Tony Coe (clarinet, saxo tenor).
Anemoia 2025
El trio belga Dishwasher_ presenta el seu segon àlbum, Anemoia, publicat el 31 d'octubre de 2025 pel segell neerlandès DOX Records. El títol, extret de The Dictionary of Obscure Sorrows, descriu el concepte central del disc: la nostàlgia per un temps que no s'ha viscut.
El disc suposa una evolució respecte al seu debut homònim del 2023. Si el primer àlbum va ser una "càpsula del temps d'energia col·lectiva" enregistrada en una sola presa, Anemoia neix d'idees gestades en solitari que després es van desconstruir i reordenar a l'assaig, tot aprofundint en la faceta més electrònica del grup. Segons les notes del disc el resultat és un viatge sonor que transita entre el jazz, el krautrock, la new wave i la música ambiental, creant un paisatge "càlid i analògic, però alhora estrany i d'un altre món". La música evoca des de la cultura de videoclubs dels 90 fins a la banda sonora de la sèrie Twin Peaks.
El trio està format per Werend Van Den Bossche (saxo, teclats, efectes), Louise van den Heuvel (baix elèctric) i Arno Grootaers (bateria)
Gratitude, Vol. 2 2021
Gratitude, Vol. 2 és un àlbum del músic, compositor i multiinstrumentista alemany Markus Reuter .
Publicat el 7 de maig de 2021 , aquest treball és un àlbum en solitari que s'endinsa en el territori de la música electrònica ambiental .
Es caracteritza per l'ús del seu característic estil de "touch guitar", processada i tractada electrònicament, per crear paisatges sonors immersius .
L'àlbum, va ser enregistrat en viu a l'estudi de casa seva a Innsbruck (Àustria) el 28 de juliol de 2012 i publicat nou anys després .
Markus Reuter va iniciar la seva carrera com a pianista, passant després a la guitarra i, finalment, especialitzant-se en la guitarra de toc (touch guitar), amb instruments com el Chapman Stick i el Warr Guitar . Ha desenvolupat els seus propis instruments, els U8 Touch Guitars, i els utilitza per a la seva música en solitari i en col·laboracions . La seva obra abasta diversos gèneres, des del rock progressiu i l'art rock fins a la música clàssica contemporània i l'ambient . Ha estat membre de nombrosos grups i projectes, com centrozoon, Stick Men i Tuner , i ha col·laborat amb artistes com Tim Bowness, Robert Rich o el bateria de King Crimson Pat Mastelotto .
