9/2/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (06-02-26) 849 Bill Laurance, Camila Meza , Daïda.


Bill Laurance – Lumen, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=qaX_psHslIg&list=OLAK5uy_lPzAnOWqb0PyHUgIPHfDlUkvh6v_MG0nU

https://billlaurance.bandcamp.com/album/lumen




Bill Laurance (Londres, 1981) és pianista, compositor i productor britànic, membre fundador de Snarky Puppy, i reconegut per la seva fusió entre jazz , música electrònica i textures acústiques. Va estudiar composició clàssica a University of Leeds i ha col·laborat amb artistes de primera línia com Morcheeba, Chris Potter, Lionel Loueke, la WDR Big Band i Michael League, entre d'altres. Al llarg de la seva carrera, ha publicat  àlbums solistes i col·lectius, amb èxits com "Flint", "Swift", "Aftersun" i "Affinity", i ha estat guardonat amb  premis internacionals, inclosos Grammy.


"Lumen" és un treball essencialment íntim i introspectiu, gravat en solitari a l'església St Faith’s Church de Dulwich (Londres) els dies 3 i 4 d’abril de 2025. Laurance es deixa portar per l'espontaneïtat i la llibertat creadora del piano en un entorn únic, buscant una expressió més orgànica, pura i directa. El disc explora un espai entre la claredat melòdica i la improvisació, tot combinant la influència clàssica amb l'essència jazzística del seu temperament musical. Segons l'autor, enregistrar de nit a la soledat de l'església li va permetre lliurar-se completament a la música i deixar que fos ella la que decidís el camí.

Músics:
Bill Laurance, piano de cua Yamaha CFX2 i piano vertical Yamaha UX3 amb fieltro.

Temes:
Fils D'or, Lumen, Mantra, What You Always Wanted, Dove, Treehouse, Lovers Leap, Opal, Sera, Even After All.

Escoltem: Fils D'or, Lumen, Mantra, What You Always Wanted, Dove

Daïda – La traversée, 2024

https://daidamusique.bandcamp.com/album/la-travers-e



Daïda és un quintet de musica progressiva i electronica format a París, liderat pel bateria Vincent Tortiller. El grup, inspirat pel mite japonès del Daidarabotchi*, avança en la recerca d'un llenguatge propi, buscant expandir els límits de la música actual a través d'una paleta sonora rica en textures. Des del seu debut, Daïda han estat reconeguts per la força escènica i el risc creatiu col·lectiu.

"La traversée", el seu segon àlbum, suposa una veritable odissea sonora per territoris variats. El disc reflecteix el viatge com a metàfora de transformació i recerca, unint gestos arriscats i una energia viva, pròpia del jazz europeu contemporani. Sense un discurs explícitament programàtic, l’àlbum celebra la vitalitat i la capacitat d’adaptació, tot reivindicant la banda com a laboratori d'idees.

Músics: Vincent Tortiller, bateria; Samuel F'hima, baix elèctric; Antonin Fresson, guitarra elèctrica; Auxane Cartigny, piano i sintetitzadors; Arno de Casanove, trompeta.

Temes: À l'aube, Agité, Le crépuscule des étoiles, Aristie, Les âges sombres, Oiseaux d'abord, John Terrible, Équilibre, La chute, Riposte, La paix avant le silence

Lloc i data d'enregistrament: París, mes de febrer de 2024.

Escoltem : À l'aube, Le crépuscule des étoiles, Les âges sombres

*Daidarabotchi és un gegant llegendari de la mitologia japonesa, classificat com a yōkai. Segons les llegendes, la seva mida era tan colossal que, quan dormia, podia passar per tota una cadena muntanyosa. Es deia que les seves petjades formaven llacs i estanys, i en alguns relats va arribar a pesar muntanyes senceres, com el Mont Fuji o el Mont Tsukuba. El Daidarabotchi sovint apareix com una figura benevolent, capaç de moure muntanyes per ajudar la gent, i simbolitza la força titànica de la natura i el misteri de les grans formacions geogràfiques

Camila Meza – Portal, 2025


https://music.youtube.com/watch?v=uHwbBVunZT4&list=OLAK5uy_ncrn8VJsVkt8aRW4ekfKzptmWyup5d_mg




Camila Meza (Santiago de Xile, 1985) és una guitarrista, cantant i compositora xilena establerta a Nova York, reconeguda per la seva capacitat d’integrar jazz , folklore sud-americà i cançó d’autor en un llenguatge personal i innovador. Influïda tant pels sons llatins com pel jazz modern, Meza s’ha consolidat com a figura referent del panorama internacional per la seva veu expressiva, habilitats a la guitarra i capacitat de lideratge en projectes originals i col·laboratius. El disc Portal reflecteix un moment vital lligat a la recerca de la maternitat, el vincle amb la natura i l’afirmació del potencial transformador de la feminitat en el món actual.

Portal és un disc amb sonoritat sofisticada i detall en la producció, on conviuen influències de folk llatinoamericà, recursos d’avantguarda i melodies impregnades de delicadesa i força introspectiva. L’àlbum utilitza arranjaments d’arpes, sintetitzadors i textures vocals, i ofereix una mirada poètica a temes com la maternitat, el creixement interior i la resiliència. Camila Meza es mostra versàtil tant a la veu com a la guitarra, i es destaca l’aportació de músics col·laboradors en diverses peces, configurant així un so orgànic i ple de matisos.

Músics: 

Camila Meza, veu, guitarra elèctrica i acústica; 

Shai Maestro, teclats, sintetitzadors, programació; 

Ofri Nehemya, bateria i percussió (1-3, 8); 

Margaret Davis, arpa; 

Caleb Vangelder, drum machine, programació (5); 

Faumelisa Manquepillán, spoken word (6); 

Gretchen Parlato i Becca Stevens, veus (7); 

Gadi Lehavi, piano (5).

Temes : Utopía, The Nurturer, Harvesting Under The Moon, Transmutación, Portal, Nieno La (La Eterna), Uncovered Ground, Overgrowth, Remecer, Mandorla, Persistir.

Enregistrat a Nova York durant l’hivern de 2025; editat per Ground UP Music, publicació 30 de maig de 2025


Escoltem: The Nurturer, Harvesting Under The Moon, Portal, Uncovered Ground (amb Becca Stevens i Gretchen Parlato)

2/2/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (30-01-26) 848 :Nils Landgren, Tom Skinner, Craig Taborn, Nels Cline, Marcus Gilmore.


Craig Taborn, Nels Cline, Marcus Gilmore – Trio of Bloom, 2025

https://trioofbloom.bandcamp.com/album/trio-of-bloom




Craig Taborn (teclats, piano, electronics), Nels Cline (guitarra elèctrica, 12 cordes, lap steel, baixos en alguns temes, efectes) i Marcus Gilmore (bateria, percussions) formen aquest trio , producte de la iniciativa del productor David Breskin, conegut per reunir músics que mai havien col·laborat junts però amb afinitat artística. La gravació va tenir lloc als estudis de Pyroclastic Records (PR42) del 24 al 26 de novembre de 2024 i va ser editada el 26 de setembre de 2025.

L’àlbum representa un “supergrup” amb destacada llibertat creativa, en una trobada única de tres veus fonamentals del jazz i la música creativa contemporània. El disc parteix de composicions originals dels tres membres, algunes versions i una peça col·lectiva extensa.

Músics: Craig Taborn, claviers, piano, electronics; Nels Cline, guitarra elèctrica, guit. 12 cordes, lap steel, baixos, efectes; Marcus Gilmore, bateria, percussions.

Temes: Nightwhistlers, Unreal Light, Breath, Queen King, Diana, Bloomers, Eye Shadow Eye, Why Canada, Forge, Bend It, Gone Bust.

Gravat a Pyroclastic Records, 24-26 de novembre de 2024.

Escoltem : Unreal Light, Breath, Queen King

Tom Skinner – Kaleidoscopic Visions, 2025

https://tom-skinner.bandcamp.com/album/kaleidoscopic-visions





Tom Skinner (Londres, 1982) és bateria, percussionista i compositor, considerat una peça central en l’escena creativa anglesa durant dues dècades. Ha estat codirector de Sons of Kemet (amb Shabaka Hutchings), membre de The Smile (amb Thom Yorke i Jonny Greenwood), i col·laborador habitual de figures com Meshell Ndegeocello, Floating Points, Peter Zummo i David Byrne. La seva carrera travessa el jazz, el rock, l’electrònica i la música experimental amb un enfocament obert, innovador i personal.

Kaleidoscopic Visions és el seu segon disc com a líder, un treball que centra la mirada en la memòria, la família i el pas del temps, alternant passatges instrumentals meditatius amb col·laboracions vocals de primera línia. Skinner abandona les edicions posteriors a les gravacions del seu debut i aposta per composicions completes, escrites en gran part a guitarra. El disc integra improvisació intuïtiva, formes integradores i un diàleg constant entre la tradició i la recerca de noves sonoritats.

Músics: Tom Skinner, bateria, percussió, vibràfon, guitarra elèctrica, acústiques 6 i 12 cordes, sintetitzador, piano, drum machine, FX; Tom Herbert, baix elèctric i acústic; Robert Stillman, clarinet baix, saxo soprano i tenor; Chelsea Carmichael, saxo tenor, flauta; Kareem Dayes, violoncel; Adrian Utley, guitarra elèctrica; Meshell Ndegeocello, veu, clavinet, wurlitzer, synth baix; Contour, veu; Yaffra, veu, sintetitzador, piano.

Títols dels temes: There's Nothing To Be Scared Of, Auster, Margaret Anne, Kaleidoscopic Visions, MHA, Still (Quiet), The Maxim (ft. Meshell Ndegeocello), Extensions 12, Logue (ft. Contour), See How They Run (ft. Yaffra).

Enregistrat a Londres, gener-març de 2025.

Escoltem : There's Nothing To Be Scared Of, Margaret Anne, Kaleidoscopic Visions, MHA

Nils Landgren, Swedish Radio Choir & Kaspars Putniņš – Sandström: Sonnets Of Darkness And Love, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=bnt1FbvvjgY&list=OLAK5uy_mIVoOmt1kSo9rdBlWwLR0JwWLusOCQpQE




Nils Landgren (Suècia, 1956) és un destacat trombonista i vocalista amb una carrera internacional que abasta el jazz, el pop i la música clàssica. La seva versatilitat i capacitat per travessar gèneres l’han convertit en una figura clau a Europa, tant com a líder de projectes propis com de col·laborador habitual amb orquestres i artistes de primer nivell. Aquesta gravació aplega el Swedish Radio Choir, coral de referència dirigida pel letó Kaspars Putniņš (1966), cèlebre per la seva exigència artística i exploració de repertoris actuals, interpretant una de les obres finals del compositor suec Sven-David Sandström.

"Sonnets Of Darkness And Love" és una obra coral contemporània sobre textos de Shakespeare, la Bíblia, Lorca i Nietzsche, creada fruit de l’amistat entre Landgren i Sandström. El projecte neix d’una idea del director coral Mogens Dahl i es concreta anys després de la mort del compositor, amb la voluntat de transcendir les fronteres entre el jazz, la música coral i la música de cambra moderna. El disc aprofundeix en el lirisme, la foscor i l’espiritualitat, amb Landgren com a solista i improvisador al trombó i la veu, dialogant amb una massa coral imponent.

Músics: Nils Landgren, trombó i veu; Swedish Radio Choir; Kaspars Putniņš, director musical.

Temes: Full Many A Glorious Morning, My Dove, All Night Long, Oh Secret Voice, Who Still Warms Me, Trombone Solo, A Garland, Being Your Slave, This Blazing Light, Until The Day Break, Awake O North Wind, A Full Moon.

Enregistrat en directe a la Berwaldhallen de Stockholm, Suècia, 15-16 de març de 2024.

Escoltem : Full Many A Glorious Morning, My Dove, All Night Long, Oh Secret Voice, Who Still Warms Me