Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (31-07-25) 874 Miguel Calhaz, Ganavya, Tito García González, Régis Huby

_____________________________________

Miguel Calhaz - ContraCantos Vol. 2 2025

Miguel Calhaz és un músic portuguès natural de la Sertã, nascut el 1973. És contrabaixista, cantant, compositor i músic freelancer que treballa en jazz, world music i música portuguesa.

Actualment és professor del Curso Profissional de Jazz i de la Orquestra Geração al Conservatório de Música de Coimbra.

El projecte "ContraCantos" és una homenatge al 25 d'abril de 1974 i als cantautors que van cantar la revolució. Reinterpreta temes de Zeca Afonso, Fausto Bordalo Dias, José Mário Branco, Adriano Correia de Oliveira i Sérgio Godinho, només amb veu i contrabaix.

ContraCantos Vol. 2 és el segon àlbum de la sèrie , publicat el 21 de març de 2025.

Escoltem: A noite passada, Lembra-me um sonho lindo. (Tots dos temes son de Sérgio Godinho.

https://jaccrecordsterraseries.bandcamp.com/album/contra-cantos-vol-2

_____________________________________

Ganavya - Daughter of a Temple 2024

Ganavya és una cantant, compositora i música nascuda a Nova York però criada al Tamil Nadu (Índia), on va créixer envoltada de música harikathā, pelegrinatges i una vida guiada per la espiritualitat tailandesa. És vocalista i toca diferents instruments tradicionals, ha estat educada per la seva mare i les seves ávies de l'Índia i té formació al Berklee College of Music, UCLA (ethnomusicologia) i Harvard. El Wall Street Journal l'ha descrit com "una de les vocalistes més convicents de la música moderna".

Daughter of a Temple va sortir el 15 de novembre de 2024 via el segell LEITER (el segell de Nils Frahm) i ha estat inclòs per The Guardian a la seva llista dels millors àlbums del 2024. És un àlbum coral enregistrat a l'Opera House de Houston que barreja jazz espiritual i música devocional sud-asiàtica, rendint homenatge a Alice Coltrane i la tradició harikatha. Hi participen: Ganavya (veu, contrabaix, kalimba), Esperanza Spalding (contrabaix, veu), Vijay Iyer (piano), Immanuel Wilkins (saxòfon, veu) i Shabaka Hutchings (vent) entre d'altres .

Daughter of a Temple includes the voices, sounds, efforts, and prayers of: ganavya (voice, double bass, kalimba), esperanza spalding (double bass, voice), Vijay Iyer (piano), Immanuel Wilkins (saxophone, voice), Shabaka Hutchings (wind instruments, voice), Wayne Shorter (voice, beads, bell), Carolina Shorter (voice, beads), Ganesan Doraiswamy (voice), Vidya Doraiswamy (voice), Charles Overton (harp, voice), Peter Sellars (voice), IONE (voice), Rajna Swaminathan (voice, mrudangam, kanjira), Kweku Sumbry (percussion, drums, voice), M.S. Krsna (guitar, voice), Bindhumalini Narayanswamy (voice), Rasika Shekar (flute, voice), Shanta Nurullah (sitar, voice), Viktor Laurent Ewing Givens (voice, dance, ritualist), Chris Sholar (electronics), Darian Donovan Thomas (violin, electronics), Jiordi Rosales (cello, voice), Eden Girma (voice), and brontë velez (voice, dance, prophesy). The gathering-at-large in Houston included the presences, dances, efforts, and prayers of: Alyssa Simmons (event production, voice), Andrew Wilson (textile - making of prayer clothes, voice), Amir George (cinematography), Anya Yermakova (piano, choreography, dance), Cean Geronimo (food, voice), Charlotte Brathwaite (stage direction, voice), Frewuhn (voice), Joy Harjo (voice), Larry Blumenfeld (voice, movement), Lucía Martinez (movement, voice), Michael Ewing (event production, voice), Ricky Weaver (photography, voice), Ryan Renteria (sound engineer), Shelly Travis (event production, voice), Shireen Hamza (movement, voice), Terence Price II (cinematography), and Zahra Baker (voice).

Escoltem: Prema Muditha, Journey in Satchidananda / Ghana Nila

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_nme4Ing9w8eQZACwADiqFT27RxgQ-U2PM

_____________________________________

Tito García González - Transmoderno 2026

Tito García González és un pianista i compositor espanyol nascut a Salamanca el 11 d'octubre de 1974. És doctor "Cum Laude" en Música i la seva Ciència i Tecnologia per la Universitat Politècnica de Madrid i creador del moviment musical transmoderno.

Va estudiar al Conservatori Superior de Málaga amb Horacio Socías i José Felipe Díaz, després es va traslladar a Alemanya per estudiar piano amb Kurt Seibert a la Hochschule für Künste de Bremen, on es va graduar com a concertista de piano amb les màximes qualificacions. El 1995 va guanyar la beca Alexander von Humboldt.

És el primer pianista espanyol que s'ha presentat com a solista en quatre de les sales més prestigioses del món: Carnegie Hall de Nova York, Philharmonie de Berlín, Teatro Colón de Buenos Aires i Auditorio Nacional de Música de Madrid.

Se'l considera l'únic pianista espanyol hereu directe de l'escola tradicional pianística alemanya (línia Beethoven-Czerny-Liszt).

Discografia destacada: Quixote in New York, Retro-Garde (Premi Melòmans de Or, 5 estrelles Revista Ritmo 2018), Cénit: un viaje sin límites (El Cerrito Records), i Transmoderno (grabat a Abbey Road Studios el novembre 2025, publicat abril 2026)

El moviment transmoderno que va crear Tito García González és un projecte musical basat en el concepte filosòfic de transmodernitat desenvolupat pel filòsof Enrique Dussel, que va més enllà de la modernitat i la postmodernitat com a projecte paral·lel. La transmodernitat no és una meta sinó la descripció de la situació actual, un punt de no retorn davant les antigues certeses, i representa un veritable canvi de paradigma que integra cultures, tradicions i expressions artístiques que han estat negades o menystingudes per la Modernitat occidental. En el cas de Tito García González, adapta aquest concepte al món musical combinant la tècnica clàssica de l'escola pianística alemanya (herència directa de Beethoven-Czerny-Liszt) amb altres tradicions musicals de la perifèria i cultures no europees, creant una fusió que supera les fronteres culturals i estètiques tradicionals. El seu àlbum Transmoderno, gravat a Abbey Road Studios el novembre de 2025 i publicat l'abril de 2026, és la materialització d'aquesta proposta musical que busca reconciliar moments culturals diversos en una expressió artística nova i integradora.

8 Miniaturas para Piano. 1. Cadenas

8 Miniaturas para Piano. 2. La Salida

8 Miniaturas para Piano. 3. Pedaladas

8 Miniaturas para Piano. 4. Benevolencia

8 Miniaturas para Piano. 5. Viento

8 Miniaturas para Piano. 6. Amanecer

8 Miniaturas para Piano. 7. La Llegada

8 Miniaturas para Piano. 8. Las Bicis de Sanse

https://music.youtube.com/watch?v=v5nz0QAuJZw&list=OLAK5uy_mbAkjNnmxl_dcyik0r47C-4u5e25Sf6Ck

_____________________________________

Régis Huby - Bliss 2025

Régis Huby és un violonista, compositor, improvisador i arranjador francès, nascut el 22 de juny de 1969 a Rennes. Va començar la seva carrera a finals dels anys 90 a l'orquestra del clarinetista Louis Sclavis i ha seguit treballant al camp de les músiques improvisades europees.  Tambaé treballa com a docent..

El disc Bliss va sortir el 4 d'octubre de 2025. En principi havia de col·laborar al disc el clarinetista Yom, però finalment va ser substituit pel trombonista Samuel Blaser.

Régis Huby (violí tenor electro-acústic i electròniques), Samuel Blaser (trombó), Séverine Morfin (alto), Clément Petit (violoncel), Claude Tchamitchian (contrabaix), Michele Rabbia (bateria, percussions i electròniques)

Escoltem: Part I - Awakening,  Part I - Looking Beyond

https://regis-huby-letriton.bandcamp.com/album/bliss

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (24-07-26) 873 Charlotte Reinhardt, Rafael Toral,Brandon Seabrook.

______________________________________

Charlotte Reinhardt - Fables - 2023

El disc Fables de la pianista i compositora Charlotte Reinhardt va néixer a la regió de Cantàbria, a l’nord d’Espanya, un entorn salvatge i aïllat que la música descriu com una font essencial d’inspiració. L’àlbum és descrit per la crítica com una obra que barreja la música clàssica amb textures contemporànies, evocant un paisatge meravellós i salvatge, inspirat per la muntanya on viu l’artista. Les cançons inclouen títols com Les Ombres, Les Brumes, Albatros o Petit Fauve, i la seva atmosfera està lligada a la figura d’un ermità anomenat Ángel, constructor d’un laberint vegetal, a qui Reinhardt dedica el tema Angel’s Labyrinth.

Músics que intervenen: Charlotte Reinhardt (piano, veu, composició, producció), Franck Agulhon (bateria).

Escoltem: Floating Blue, Lee Bluette, Les autres, Les arbres, Pasos Perdidos , Tres Mares, Les ombres

*Charlotte Reinhardt és una pianista i compositora neboda de Django Reinhardt, nascuda a Cognac (França) amb un pare anglès guitarrista de jazz i una mare pianista gitana d'origen espanyol-hongarès. Va entrar al Conservatori Nacional Superior de París als 13 anys, on va estudiar piano clàssic i música de cambra, i després va desenvolupar una trajectòria que combina el jazz amb la música clàssica, tocant en caves de jazz, gravant, transcrivint, arreglant i improvisant, alhora que treballava com a solista clàssica i acompanyant en òpera, pop i teatre.

El seu univers musical barreja jazz, escriptura contemporània per a piano i una dimensió cinematàtica, i busca una estètica pròpia que fusioni les seves bases clàssiques amb sons moderns. El 2021 les seves bandes sonores van ser preseleccionades pels Césars, i el 2022 va publicar «Colors», un àlbum d'improvisacions al piano concebudes com a «viatges íntims», poemes sonors i «música per a pel·lícules imaginàries». Viu entre França i els Pics d'Europa a Cantàbria (Espanya) i treballa com a pianista, compositora, cantant i productora.

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_ncvf4bB9aDowRYQEceSaY3zGbxaqw8WaY

 ______________________________________

Rafael Toral - Traveling Light - 2024

Músics: Rafael Toral (guitarra, ones sinusoidals, feedback, baix elèctric, dispositius electrònics autoconstruïts, theremin), José Bruno Parrinha (clarinet), Rodrigo Amado (saxo tenor), Yaw Tembe ( Flügelhorn), Clara Saleiro (flauta)

Traveling Light és un disc publicat el 2024 del músic portuguès Rafael Toral, un explorador inveterat que s'ha aventurat en múltiples móns musicals al llarg de la seva llarga carrera. 

El disc s'inspira en les mateixes fonts que el seu anterior àlbum Spectral Evolution , però les interpreta de manera molt més literal. Mentre que a Spectral Evolution Toral feia una interpretació abstracta de temes clàssics, a Traveling Light posa el focus en les melodies , articulant-les clarament. El resultat reimagina standards de jazz en forma de dron i frases que es despleguen a pas de cargol.

Escoltem: Solitude, Body & Soul

https://rafaeltoral.bandcamp.com/album/traveling-light

https://music.youtube.com/watch?v=CXEH4SL9src&list=OLAK5uy_m7_2d3vEjpswXllmy09WSagyirKHcLGqg

 ______________________________________

Brandon Seabrook - Hellbent Daydream 2026

Hellbent Daydream és un àlbum que signa el guitarrista i banjoista Brandon Seabrook, publicat el 20 de febrer de 2026 segell Pyroclastic Records. 

El disc presenta un quartet format per:

Brandon Seabrook – guitarres i banjo, Henry Fraser – baix, Erica Dicker – violí, Elias Stemeseder – piano i sintetitzadors.

Tots els temes són composicions pròpies de Seabrook. 

Segons la crítica, l’obra explora una polaritat entre impuls vigorós (“hellbent”) i l'escapisme somiador (“daydream”). També es comenta que la música barreja prog, heavy rock , jazz-fusió i una visió deformada del bluegrass, amb moments de música de cambra. Desconcertant descripció.

Escoltem: Hellbent Daydream, I'm a Nightmare and You Know It, Existential Banger Infinite Ceiling

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_npWYHdiXaCbwF9KFDWO1QowrvOO1Ak0AM

Més dades: 

Enregistrat per Aaron Nevezie a The Bunker Studio (Brooklyn), mesclat per Owen Mulholland a 35th Street Studio (Manhattan), masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground, i produït per David Breskin. El disseny de l’àlbum és de Spottswood Erving i July Creek.

El disc es considera d’escolta obligada amb auriculars, revelant nous detalls en cada repetició. Disponible en CD (4-panel wallet) + digital , o només streaming/download.

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (17-07-26) 872 Vincent Peirani, Fred Pouget, Pino Palladino, Blake Mills, Stranger Still

 

Vincent Peirani - Living Being IV (Time Reflections) 2025   El disc Living Being IV – Time Reflections de Vincent Peirani, publicat el 26 de setembre de 2025 pel segell ACT, constitueix una nova entrega del projecte Living Being, iniciat el 2011. Segons les notes de Bandcamp, el disc funciona com una reflexió sobre el temps —tant en el sentit musical com vital— i ofereix una successió de peces amb gran dinamisme, contrastos i una forta càrrega expressiva. L’acordió de Peirani hi actua com a eix central, amb una sonoritat molt plàstica i gairebé vocal, capaç de transitar entre lirisme, intensitat rítmica i exploració tímbrica. El projecte Living Being té també una dimensió profundament personal. Peirani el concep com una extensió de les seves relacions humanes: la música és inseparable de l’amistat i la confiança entre els membres del grup. Aquesta idea connecta amb la seva trajectòria vital, marcada per experiències decisives (Vincent Peirani va patir càncer de jove. La seva mare va morir d’un càncer quan ell era adolescent i, un any després, amb 17 anys, ell mateix va ser diagnosticat de càncer; la curació va durar tres anys i aquesta experiència li va fer jurar que, si sobrevivia, dedicaria la seva vida al jazz)  En aquest sentit, el títol del projecte (“ésser viu”) i el tractament de l’acordió com un instrument “que respira” reforcen la idea d’una música orgànica i vitalista. Escoltem: Clessidra, Better Days, Phantom Resonanz Músics: Vincent Peirani, acordió; Emile Parisien, saxo soprano; Tony Paeleman, teclats; Julien Herné, baix elèctric; Yoann Serra, bateria. https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_nG6eN78Z6F5elLitGCAJYIJL_0tskf8ag

Fred Pouget & Le Maxiphone - Sauvage 2025 Sauvage és el disc del Maxiphone, dirigit pel clarinetista Fred Pouget, que revisita amb llibertat i molta inventiva algunes peces de Jean-Philippe Rameau, especialment fragments per a clavecí transformats en una proposta de jazz de cambra, contemporània i molt personal. Músics: Fred Pouget, clarinet; Guillaume Schmidt, saxòfons; Anne Colas, flautes; Benoît Michaud, viola de roda; Rozann Bézier, trombó; Maarten Decombel, guitarres, mandolina, mandola; Maïlys Maronne, teclats, piano, Rhodes, veu; Jannick Martin, acordió diatònic; Ömer Sarigedik, baix, màquines electròniques; Adrien Chennebault, bateria, percussions. El projecte és també una creació escènica i col·laborativa, amb direcció artística de Daniel Yvinec. La creació es va desenvolupar a través de  residències entre 2020 i 2023 i es va estrenar al Théâtre de Tulle. En conjunt, Sauvage presenta Rameau no com una peça de museu, sinó com una font d’inspiració encara molt ferma, capaç de generar un univers sonor dens, suggeridor i ple de matisos. Escoltem: Tambourin https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_nU13kGHKh2L3vyeU2YdUosdaJL39AH1pQ

Pino Palladino & Blake Mills - That Wasn't A Dream 2025 L’album That Wasn’t a Dream és el segon treball conjunt del baixista Pino Palladino i el guitarrista/multiinstrumentista Blake Mills, després del seu aclamat Notes With Attachments (2021) per Impulse!. El disc continua i perfecciona el llenguatge que van inaugurar en aquell primer àlbum: una barreja de jazz, funk minimalista, indie rock i melodies subtils, amb composicions que sorgeixen de manera espontània, on cap dels dos músics imposa una jerarquia clara entre baix i guitarra. Segons la crítica, el resultat és una música “subversiva però naturalista”, que convida a una escolta atenta per descobrir capes de bellesa intricada. Pino Palladino (baix), Blake Mills (guitarra, multiinstrument), i el col·laborador habitual Sam Gendel, que contribueix amb saxòfon, clarinet i altres veus melòdiques. Escoltem: What Is Wrong With You?, Contour, I Laugh In The Mouth Of The Lion. https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lfrYPbaaz90aSfdqeIBTI-IsiOEw-h9xE

Stranger Still- We Might Not Tell Everybody This 2026   El disc We Might Not Tell Everybody This és el tercer treball de Stranger Still, formació radicada a Toronto, Canadá. Continua aprofundint en la relació entre música i poesia que defineix el projecte de Pete Johnston. El repertori està format per noves musicacions de poemes del poeta canadenc Alden Nowlan (1933–1983), amb qui Johnston comparteix origen a Hants County, a Nova Escòcia. Els textos evoquen la vida, les estacions i el paisatge de la costa atlàntica canadenca, reforçant l’arrelament territorial i emocional del disc. Segons les notes del disc, la música de Johnston tracta els poemes amb una gran delicadesa i respecte pel seu ritme intern. L’escriptura musical és sovint minimalista, però està modelada amb precisió per captar la càrrega emotiva dels textos: sentiments de solitud, joia o pèrdua emergeixen amb subtilesa, sempre amb una atenció constant a la musicalitat de la paraula. Aquesta concepció connecta amb la idea que la poesia necessita una dimensió sonora per “prendre vol” en l’oient o lector. Músics: Pete Johnston (guitarra, veu), Mim Adams (veu), Randy Helmers (veu), Rob Clutton (baix), Sarah Frank (violí), Andrew Killawee (harmònium), Màiri Chaimbeul (arpa) Escoltem: Warren Pryor, A Pinch Or Two Of Dust, Stars https://all-set.bandcamp.com/album/we-might-not-tell-everybody-this

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (10-07-26) 871 No(W) Beauty, Steve Argüelles, Csaba Palotai, Rémi Sciuto, Thomas Enhco, Yom.

_______________________________________________________________

Hermon Mehari; NO(w) Beauty; Enzo Carniel  - (un)Seen 2026 

Al disc (un)Seen – No(W) Beauty,  ens trobem al quartet del seu treball anterior, ampliant la paleta sonora amb veus i cordes. Les notes del disc subratllen que el projecte vol situar-se entre jazz contemporani, la música clàssica, electrònica i assimilar influències urbanes.

El quartet de cordes aporta una dimensió camerística que dialoga amb el quartet de jazz i intensifica la vessant més “clàssica” i cinematogràfica del disc. També hi participa el cantant folk Sam Amidon, que introdueix una capa vocal i la seva narrativa addicional.

Músics

No(W) Beauty:

Hermon Mehari (trompeta), Enzo Carniel (piano i sintetitzadors), Damien Varaillon (contrabaix), Stéphane Adsuar (bateria)

Quartet de cordes:

Benjamin Ducasse (violí), Madeleine Athané-Best (violí), Nina Tonji (viola), Simon Lachemet (violoncel)

Convidats:

Sam Amidon (veu)

Escoltem: The Birds' Enlightened Path, Zones de l'oubli 

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lYL9icLL-aMlAdvhCa0oZcLwsLEFPF40s

___________________________________________

Steve Argüelles, Csaba Palotai & Rémi Sciuto - Antiquity 2019 

Antiquity és un disc del trio format pel guitarrista hongarès Csaba Palotaï, el saxofonista francès Rémi Sciuto i el bateria britànic Steve Argüelles, publicat pel segell BMC Records el 2019. 

La crítica descriu una música improvisada que s’obre cap a fonts geogràfiques i estilístiques molt diverses: el blues malià, el folklore europeu i el rock americà. 

Músics: Csaba Palotaï — guitarra, Rémi Sciuto — saxòfon baríton i saxòfon sopranino, Steve Argüelles — bateria i omnichord, Vincent Ségal — violoncel (en alguns temes).

Escoltem: Karma Junction, The Cell, The Young Poet G. M., Streets of Mexico, Brigida

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_l1e0QpLtWzXPxJ5-UHY5BWV3-QL7ObiTQ

_______________________________________________

Thomas Enhco - Palude 2026 

Origin çes un curtmetratge aeri de 27 minuts dirigit per Yann Arthus-Bertrand, amb la participació i suport de Generali, projectat en preobertura a la Mostra de Venècia 2025. El film proposa un viatge aeri inèdit sobre la llacuna de Venècia, amb imatges “lluny dels clixés turístics” i perspectives insospitades d’aquest paisatge.

La música de Origin és del pianista francés Thomas Ehnco, que s'ha publicat en forma d'EP amb el nom de Palude.

Thomas Enhco, piano.

Escoltem: Palude, Acqua Bassa, Inverno Veneto, Bora e Uccelli, Laguna 

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kHSTGZ4MbSL5GBUtUVMt3D6Gd-hkcthkM

________________________________________________

Yom - Cosmogonia 2026

Cosmogonia és el primer disc en solitari de Yom (Guillaume Humery), publicat el 26 de gener pel segell Planète Rouge. El disc presenta una estètica molt personal, centrada en el “clarinet augmentat”, la respiració circular i una voluntat explícita de portar l’instrument més enllà dels seus límits físics.

Yom explica que treballa amb arpegis tan ràpids que produeixen una il·lusió d’acords, i que en directe utilitza un multiefecte dissenyat amb Julien Perraudeau, enginyer de so, per crear efectes d'espai, reverberació, repetició i octavació. El disc es va enregistrar en una sola presa i sense efectes afegits al muntatge: tot el que s’hi sent prové exclusivament del clarinet.

Les peces remeten clarament al llibre del Gènesi. El projecte està travessat per una dimensió espiritual i per la idea de trànsit, que Yom també busca provocar en el públic amb concerts ininterromputs i sense intervencions parlades.

Músics: Yom, clarinette; Julien Perraudeau, ingénieur du son.

Escoltem: Origin, Lost Paradise

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mOpA62GtLS711LNQoqXC-PJsv2Z8esYtQ