Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (30-10-26) 881 Goran Kajfes Subtropic Arkestra,Sanah Kadoura,Scott Tixier,Yom.

Sanah Kadoura, Yom, Scott Tixier, Goran Kajfes Subtropic Arkestra.

The Ancestors 2025

Sanah Kadoura

The Ancestors és el tercer àlbum de la baterista i compositora Sanah Kadoura , una artista libanesa-canadenca nominada als Premis Juno , que viu i treballa a Nova York . Publicat el 8 d'agost de 2025 , el disc és un treball de vuit peces que articula, segons la crítica, "un relat sense paraules sobre la ferida de la guerra, la bellesa del record i la resistència d'un país que persisteix en la memòria sonora" .

El projecte fusiona la música tradicional libanesa, el jazz i el nu soul, utilitzant les arrels de Kadoura com a "ubicació emocional" per explorar nous territoris sonors . L'àlbum és profundament personal i està dedicat a la seva terra natal, com ella mateixa expressa: "This is for my Home" .

Kadoura és una figura destacada de l'escena musical actual. El seu àlbum anterior, Duality (2023), va ser nomenat un dels millors discs de l'any per la revista DownBeat . La seva trajectòria és remarcable per la seva resiliència: el 2017, un accident que li va provocar una lesió cerebral traumàtica la va portar a perdre temporalment la visió, la parla i la mobilitat. Tot i això, va superar la lesió i va emergir amb una nova profunditat artística, enregistrant el seu disc debut Hawk Eyes (2018) en un procés que ella mateixa ha descrit com una "càpsula del temps" .

Músics que intervenen: Sanah Kadoura (bateria, composicions, teclats, producció), Andre Wickenheiser (trompeta, flugelhorn), Mark DeJong (saxo soprano), Joanna Borromeo (piano, teclats), Daniel Nava (contrabaix, baix elèctric), Emile Legere (guitarra al tema 5), Diane Lane (violí), Diane Poon (viola), Andrea Case (violoncel) .

Escoltem: Revelation, Hilwea, The Land of the Olive Trees, Light of A Thousand Suns, The Dance of War

Enllaç ↗

Goran Kajfes Subtropic Arkestra & Avin Omar 2026

Goran Kajfes Subtropic Arkestra

Aquest és un EP de tres temes del trompetista i compositor suec Goran Kajfeš amb la seva Subtropic Arkestra i la vocalista kurdo-sueca Avin Omar, publicat el 26 de juny de 2026 pel segell We Jazz Records, exclusivament en vinil de 10" i digital a Bandcamp. Aquest treball és el primer d'una sèrie de tres EPs que Kajfeš planeja llançar durant el 2026 amb diferents vocalistes. L'EP combina una composició tradicional reelaborada, "Suleymanieh", i dues composicions originals: "Desmala Min" i "Monsoon" (aquesta última amb lletra del poeta kurd iraquià Şêrko Bêkes).

La crítica destaca la barreja de gèneres que va des del jazz fusió, el space rock, el jazz espiritual, el funk, el dub reggae i l'ambient folk, creant un so que és alhora "emocionant i captivador". L'ensamble, format per músics destacats de l'escena sueca, compta amb seccions de vent, teclats i una base rítmica sòlida, i ofereix un paisatge sonor ampli on la veu d'Avin Omar, descrita com a "flotant i expressiva", es converteix en el centre melòdic de l'EP.

Músics que intervenen: Avin Omar (veu), Goran Kajfeš (trompeta, sintetitzador, percussió), Per "Ruskträsk" Johansson (saxo baríton, flauta), Jonas Kullhammar (saxo tenor, flauta, taragot), Jesper Nordenström (piano, orgue, Fender Rhodes, celesta, sintetitzador), Reine Fiske (guitarra elèctrica i acústica, Mellotron), Johan Berthling (baix elèctric), Johan Holmegard (bateria, percussió).

Escoltem: Monsoon

Enllaç ↗

Bonfire 2025

Scott Tixier

Bonfire és l'àlbum en solitari del violinista i compositor francoamericà Scott Tixier, publicat el 12 de setembre de 2025 pel seu segell Tixland LLC. El disc representa un punt d'inflexió en la seva trajectòria artística: una obra completament improvisada, enregistrada en una única sessió, sense edició ni sobregravacions, en què Tixier utilitza exclusivament el seu violí, pedals d'efectes i un sistema de loops en directe per crear paisatges sonors immersius. Segons el mateix músic, el títol evoca la contemplació d'una foguera, amb els seus canvis subtils, espurnes i reflexos.

Sobre Scott Tixier

Nascut a Montreuil l'any 1986, Tixier és un violinista francoamericà, professor associat a la Universitat de North Texas (on dirigeix el Jazz Strings Program) i sis vegades guardonat amb certificats Grammy. La seva carrera l'ha portat a col·laborar amb artistes de la talla de Stevie Wonder, Elton John, Beyoncé, Hans Zimmer i Jon Batiste. Ha participat en les bandes sonores de pel·lícules com John Wick (com a violinista i compositor), The Lion King, Charlie's Angels i Da 5 Bloods de Spike Lee.

L'àlbum compta amb la participació de l'enginyer de so Seth Kalman Blitstein i el mastering de Dave Darlington, amb la col·laboració de Shelley Q. Tixier presenta el disc en directe amb un trio format per Gwen Ladeux (baix) i Alix Goffic (bateria), amb convidats especials com el seu germà bessó Tony Tixier i el raper Rocé.

Escoltem: Black Magic, Twinkle Twinkle Big Fat Star, Unchained, Wild Horse

Enllaç ↗

Le rythme du silence 2025

Yom

Le Rythme du Silence és l'àlbum que culmina la llarga recerca del clarinetista i compositor Yom, publicat el 2026 . El projecte, gestat durant anys, neix d'una idea central: el ritme del silenci, un concepte que Yom va escoltar d'un mestre sufí i que descriu els fonaments de la meditació. L'àlbum és el resultat de la trobada entre Yom i els germans Théo Ceccaldi (violí) i Valentin Ceccaldi (violoncel), tres músics que comparteixen una connexió instintiva i una visió similar del so com a matèria viva i vibrant.

El trio, que es va reunir de manera espontània sense cap assaig previ, desplega les composicions de Yom en una peça única i contínua. El disc és un viatge que transcendeix gèneres, a mig camí entre la meditació i la música terapèutica, on cada músic, cerca una comunió amb el públic a través d'una intensitat despullada que exigeix una connexió total, gairebé de trànsit.

Músics que intervenen: Yom (clarinet baix), Théo Ceccaldi (violí), Valentin Ceccaldi (violoncel).

Escoltem: Sacred ligth, A prayer

Enllaç ↗

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (23-10-26) 880 Cerys Hafana, Max Villavecchia, Stacey Kent.

Cerys Hafana, Max Villavecchia, Stacey Kent.

Angel 2025

Cerys Hafana

Angel és el tercer àlbum de la compositora, cantant i multiinstrumentista gal·lesa Cerys Hafana, publicat el 26 de setembre de 2025 pel segell Glitterbeat Records. El disc és una exploració en profunditat del minimalisme, la música tradicional i avant-folk, amb l'arpa triple gal·lesa com a instrument central, alternant temes vocals (tots cantats en gal·lès) amb peces instrumentals.

El punt de partida del disc és una llegenda senzilla i màgica sobre "un vell que camina pel bosc i sent un àngel cantar tan bellament que s'adorm durant tres-cents cinquanta anys". A partir d'aquí, Hafana crea un viatge sonor ric en atmosfera i cor, que la crítica ha definit com "obstinadament resistent a les caixes de gènere i a la classificació fàcil". El disc compta amb la col·laboració d'un trio de músics que donen suport a l'arpa amb una sensibilitat exploratòria.

Cerys Hafana (arpa triple gal·lesa, veu), Ursula Harrison (contrabaix), Amie Huckstep (saxo alt), Lisa Martin (bateria).

Escoltem: O'r Coed, Drexelius, An Dro

Enllaç ↗

Entre Mar i Roca 2025

Max Villavecchia

Max Villavecchia és un pianista, compositor i productor amb una identitat artística oberta i exploradora . Nascut a Barcelona el 1990, combina una sòlida base clàssica, formada a l'Acadèmia Marshall, amb una profunda immersió en el jazz, el flamenc i les músiques del món, estudis que va cursar al Taller de Músics i al Conservatorium van Amsterdam

Entre Mar i Roca és el nou treball discogràfic del pianista i compositor català Max Villavecchia (Barcelona, 1990), publicat el 3 d'octubre de 2025 pel segell Microscopi. Es tracta del seu primer àlbum en solitari per a piano, un cicle de dotze preludis inspirats en la contemplació del paisatge de Cadaqués i el Cap de Creus, fruit d'un procés creatiu de més d'un any en diàleg amb les pintures de l'artista visual Stefano Mussato.

Segons les notes de premsa : allunyat de la descripció literal, el projecte neix de la voluntat d'evocar les ressonàncies més íntimes d'un entorn natural on mar, vent i roca configuren un univers simbòlic de força i fragilitat, d'immensitat i detall. Cada peça és una finestra a una emoció, a un instant viscut, a una manera d'escoltar i de mirar, i la música (amb influències d'habaneres, fandangos i tonades) dialoga íntimament amb les pintures de Mussato en una invitació a habitar l'espai "entre el visible i l'invisible".

Max Villavecchia (piano).

Escoltem: Sant Baldiri, Havanera de Port Alguer, Fandango de Sa Conca, El Racò de ses Guiules, Caials, S'Aranella

Enllaç ↗

A Time for Love 2026

Stacey Kent

A Time For Love és l'últim àlbum de la cantant nord-americana Stacey Kent, publicat el 3 d'abril de 2026 a través del segell Naïve Records . Es tracta d'un treball íntim, en format de trio, que presenta la veu de Kent en el seu estat més refinat, acompanyada pel seu col·laborador de llarga durada i espòs, el multiinstrumentista Jim Tomlinson, i pel pianista Art Hirahara .

L'àlbum, compta amb un repertori de deu cançons on s'hi barregen estàndards americans del Great American Songbook, amb cançons franceses , el choro brasiler , el pop italià i versions de temes de Brian Wilson, Stevie Wonder i Burt Bacharach . L'única composició original del disc, What Goodbye Is For, està signada pel mateix Jim Tomlinson .

Músics que intervenen: Stacey Kent (veu, percussió), Art Hirahara (piano, teclats), Jim Tomlinson (saxo tenor, saxo soprano, clarinet, flautes, veu, percussió).

Escoltem: God Only Knows, Lucky To Be Me, A Time For Love

Enllaç ↗

Ronda de Nit 880 · 3 discos

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (16-10-26) 879 Norma Winstone, John Taylor & Tony Coe, Dishwasher_,Markus Reuter.

 

Norma Winstone, John Taylor & Tony Coe

Somewhere Called Home 1987

Somewhere Called Home és un àlbum fonamental de la cantant de jazz anglesa Norma Winstone, publicat l'any 1987 pel segell ECM. Es considera una fita en la seva carrera, sent el primer disc que va gravar com a líder per al segell alemany després de les seves valuoses contribucions amb el grup Azimuth (juntament amb el pianista John Taylor i el trompetista Kenny Wheeler). Va ser enregistrat el juliol de 1986 al llegendari Rainbow Studio d'Oslo, Noruega, produït per Manfred Eicher i amb l'enginyer Jan Erik Kongshaug.

Per a aquest projecte, Winstone es va envoltar d'una formació reduïda però excepcional, que li permet explorar la vulnerabilitat i la bellesa de cada cançó. El disc s'articula al voltant de la veu de Winstone, el piano del seu col·laborador habitual, John Taylor, i el clarinet i saxo tenor de Tony Coe. L'àlbum conté nou temes que barregen jazz standards amb composicions instrumentals a les quals Winstone va afegir la seva pròpia lletra.

Músics que intervenen: Norma Winstone (veu), John Taylor (piano), Tony Coe (clarinet, saxo tenor).

Escoltem: Cafè, Somewehere Called Home, Sea Lady

Enllaç ↗

Dishwasher_

Anemoia ​ 2025

El trio belga Dishwasher_ presenta el seu segon àlbum, Anemoia, publicat el 31 d'octubre de 2025 pel segell neerlandès DOX Records. El títol, extret de The Dictionary of Obscure Sorrows, descriu el concepte central del disc: la nostàlgia per un temps que no s'ha viscut.

El disc suposa una evolució respecte al seu debut homònim del 2023. Si el primer àlbum va ser una "càpsula del temps d'energia col·lectiva" enregistrada en una sola presa, Anemoia neix d'idees gestades en solitari que després es van desconstruir i reordenar a l'assaig, tot aprofundint en la faceta més electrònica del grup. Segons les notes del disc el resultat és un viatge sonor que transita entre el jazz, el krautrock, la new wave i la música ambiental, creant un paisatge "càlid i analògic, però alhora estrany i d'un altre món". La música evoca des de la cultura de videoclubs dels 90 fins a la banda sonora de la sèrie Twin Peaks.

El trio està format per Werend Van Den Bossche (saxo, teclats, efectes), Louise van den Heuvel (baix elèctric) i Arno Grootaers (bateria)

Escoltem: Aisling, Vuurhaard, Phoenix ,IJskar

Enllaç ↗

Markus Reuter

Gratitude, Vol. 2 2021

Gratitude, Vol. 2 és un àlbum del músic, compositor i multiinstrumentista alemany Markus Reuter .

Publicat el 7 de maig de 2021 , aquest treball és un àlbum en solitari que s'endinsa en el territori de la música electrònica ambiental .

Es caracteritza per l'ús del seu característic estil de "touch guitar", processada i tractada electrònicament, per crear paisatges sonors immersius .

L'àlbum, va ser enregistrat en viu a l'estudi de casa seva a Innsbruck (Àustria) el 28 de juliol de 2012 i publicat nou anys després .

Markus Reuter va iniciar la seva carrera com a pianista, passant després a la guitarra i, finalment, especialitzant-se en la guitarra de toc (touch guitar), amb instruments com el Chapman Stick i el Warr Guitar . Ha desenvolupat els seus propis instruments, els U8 Touch Guitars, i els utilitza per a la seva música en solitari i en col·laboracions . La seva obra abasta diversos gèneres, des del rock progressiu i l'art rock fins a la música clàssica contemporània i l'ambient . Ha estat membre de nombrosos grups i projectes, com centrozoon, Stick Men i Tuner , i ha col·laborat amb artistes com Tim Bowness, Robert Rich o el bateria de King Crimson Pat Mastelotto .

Escoltem: And You're Under, Red Plain

Enllaç ↗

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (09-10-26) 878 Aldorande,Jack West i Walter Strauss,Matthew Bourne,Robin Katz,

 

Matthew Bourne, Jack West i Walter Strauss, Aldorande, Robin Katz.

Avui, a la Ronda de Nit: 🎹 Matthew Bourne – This Is Not For You (2024) Un retorn al piano en solitari ple de sensibilitat i llibertat creativa, amb un emotiu homenatge final a Keith Tippett. 🎸 Jack West i Walter Strauss – Guitars On Life (2026) Dues guitarres acústiques dialoguen entre el folk, el blues, el funk i el jazz en un duet d'una complicitat extraordinària. 🚀 Aldorande – Trois (2025) Jazz-funk francès amb molt groove, textures analògiques i una mirada contemporània als sons dels setanta. 🌙 Robin Katz – Hypnos (2026) Un disc íntim i evocador on la guitarra de niló i l'orgue Hammond creen una atmosfera de calma i contemplació. 🎧 Quatre discos, quatre universos sonors per descobrir. 

This Is Not For You 2024

Matthew Bourne

___________________________________

Matthew Bourne – This Is Not For You – 2024

Matthew Bourne és un pianista i compositor britànic impossible d’etiquetar. Nascut a Anglaterra, va saltar a la fama l’any 2001 en guanyar el prestigiós Premi Perrier de Jazz. Al llarg de la seva trajectòria, ha demostrat una versatilitat extraordinària: ha interpretat amb sintetitzadors Moog, ha tocat harmòniums i clavicèmbals, ha versionat Kraftwerk i Phil Collins, i fins i tot ha dut a terme una performance en què va destruir un piano vertical amb una maça. Les seves col·laboracions són tan diverses com el seu so, amb artistes com Alabaster DePlume, Nils Frahm, el projecte MINING, Nightports i la vocalista Keeley Forsyth. Veure Bourne al piano és una experiència visceral: l'instrument esdevé una extensió del seu cos, fins al punt que no se sap on acaba un i comença l'altre.

El disc This Is Not For You es va publicar el 12 de juliol de 2024 segell The Leaf Label. És el seu primer àlbum complet per a piano des de Isotach (2017). Enregistrat a l'estudi de casa seva, amb vistes als erms d'Airedale, a Yorkshire, l'àlbum combina el piano amb toques esporàdics de violoncel i Dulcitone (un instrument de tecla de la família del piano) per donar color.

El títol del disc neix d'un comentari casual d'un dels seus amics: la instrucció "Do not delete" ("No ho eliminis") va funcionar com una ordre i una restricció ideal per treballar. Bourne va donar a cada tema l'oportunitat de brillar, treballant en la llibertat que li oferia aquesta premissa de no esborrar res.

L'àlbum és ple d'odes a amics i figures que han marcat la vida de Bourne. El disc es tanca amb Dedicated To You, Because You Were Listening, un homenatge profundament commovedor al seu mentor i company Keith Tippett, mort el 2020.

Escoltem: To Francesca (Dedicat a la seva dona, la violoncelista Francesca Pidgeon), Dedicated To You, Because You Were Listening (In Memoriam Keith Tippett)

Enllaç ↗

Guitars On Life 2026

Jack West i Walter Strauss

__________________________________

Jack West és un guitarrista acústic, compositor i inventor de Califòrnia del Nord, nascut a Savannah (Geòrgia). Va emergir a mitjans dels noranta al capdavant del grup Curvature, amb el qual va publicar cinc àlbums aclamats per la crítica entre 1996 i 2003. West es caracteritza per un estil percussiu, amb una destresa rítmica poc comuna, que combina el slide, el tapping i el fingerpicking en una guitarra acústica de vuit cordes construïda a mida. La seva música, difícilment classificable, barreja jazz, rock, folk i funk. A més, West és un inventor amb patents d'instruments musicals i tecnologies solars. Després de més de dues dècades de silenci discogràfic, el 2026 torna per sorpresa amb dos àlbums nous.

Walter Strauss és un guitarrista amb una carrera variada que inclou col·laboracions amb músics de l'Àfrica Occidental, especialment amb el mestre de kora Sidiki Diabaté i l'innovador de ngoni Mamadou Sidibe.

El disc Guitars On Life, publicat el 23 de gener de 2026 segell Otá Records, és una col·laboració en format de duet de guitarres acústiques, enregistrada majoritàriament en directe a l'estudi. La idea va sorgir quan West va veure tocar Strauss el 2022 a Berkeley i va sospitar que havia trobat un esperit afí. Van començar a tocar junts, van escriure el tema More Guitar i, mesos després, van passar una setmana a Florida escrivint intensament la major part del repertori.

L'estil de l'àlbum és el resultat de la complementarietat entre els dos guitarristes: West proporciona les línies de baix, els acords i la percussió de tota una secció rítmica, mentre que Strauss teixeix melodies delicades a sobre. El resultat és un so sorprenentment gran i de banda completa provinent de només dues guitarres acústiques. La música s'inspira en l'folk, el blues i el funk nord-americans, amb l'esperit improvisador i la complexitat rítmica del jazz.

Escoltem: More Guitar, I Wish (Wonder), Follow The Water Down

Enllaç ↗

Trois 2025

Aldorande

_______________________________

Aldorande és un grup francès de cinc músics aventurers del groove, liderats pel seu fundador i capità Virgile Raffaëlli al baix. Després de dos àlbums aclamats per la crítica, la banda torna amb Trois, el capítol final de la seva trilogia còsmica. Enregistrat en cinta analògica en un prestigiós estudi parisenc, el disc és un viatge èpic de jazz-funk francès que fusiona boogie, fusió i textures de soul cinematogràfic.

Publicat el 30 de maig de 2025 segell Favorite Recordings, segons les notes de premsa, Trois es presenta com l'obra més segura i amb més capes de la banda fins ara. Un quartet de jazz-funk modern amb amor per la calidesa analògica, barreja línies de baix assolellades, harmonies impulsades pel Rhodes i percussió nítida en instrumentals molt estructurats. Canalitzen l'esperit dels Headhunters de Herbie Hancock, d'Alain Goraguer i dels grooves de biblioteca dels anys vuitanta, teixint influències retro en una paleta contemporània.

Músics: Virgile Raffaëlli (baix), Mathieu Edouard (bateria), Florian Pellissier (teclats), Erwan Loeffel (percussió), Laurent Guillet (guitarra), Stéphane Ughetto (baix i composició).

Pellissier, als teclats, desplega una paleta sonora interestel·lar gràcies a una col·lecció espectacular d'instruments: Fender Rhodes, Yamaha CP-70B, Moog Minimoog Model D, Sequential Prophet 5, ARP Solina String Ensemble, Roland Juno 106, Roland Jupiter 8 i Oberheim OB-8.

Escoltem: Alderaan Overture, Opium Des Nuits.

Enllaç ↗

Hypnos 2026

Robin Katz

_________________________________

  Robin Katz - Hypnos - 2026

El guitarrista i compositor londinenc Robin Katz presenta el seu nou àlbum Hypnos, publicat el 29 de maig del 2026 a través del segell especialista en analògic Gearbox Records. El títol fa referència al déu grec del somni, pare de Morfeu, el déu dels somnis. Katz descriu el disc com "una breu i adormidora escapada de la bogeria que hi ha a fora".

L'àlbum, que consta de vuit peces, va néixer a partir d'una sèrie d'estudis escrits originalment per a guitarra solista. Amb Hypnos, Katz busca crear quelcom "senzill i despullat", on l'espai i la subtilesa són els protagonistes.

La gran novetat de l'àlbum és la incorporació de l'orgue Hammond, tocat pel músic convidat Nathaniel Ledwidge. Katz va voler combinar la guitarra de corda de niló amb un instrument que no se sol escoltar al seu costat. L'orgue, lluny dels sons brillants i enèrgics que se li associen habitualment, ofereix un acompanyament íntim, etèri, que embolcalla les línies de guitarra.

Escoltem: Floating World, Kingdom, The Moon, My Friend Kushi, Stargazer

Músics que intervenen: Robin Katz (guitarra), Nathaniel Ledwidge (Hammond)

https://gearboxrecords.bandcamp.com/album/hypnos

Escoltem: Floating World, Kingdom, The Moon, My Friend Kushi, Stargazer

Enllaç ↗

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (02-10-26) 877 Atlantic Road Trip, Elina Duni & Rob Luft, Marilyn Crispell & Anders Jormin.

 

_____________________________________________

Atlantic Road Trip - Watch as the Echo Falls - 2026

Atlantic Road Trip és un grup (Trio) internacional  que fusiona la música tradicional d'Escòcia, Irlanda i Eslovàquia amb el llenguatge de la improvisació. Els músics que el formen són Chad McCullough (trompeta i sintetitzadors), Miro Herak (vibràfon) i Paul Towndrow (saxos, flautes i xiulets tradicionals). El seu so es caracteritza per una barreja de melodies celtes, temes eslaus i passatges de hard bop, tot dins d'una estètica  moderna i exploradora.

Watch as the Echo Falls és el seu segon àlbum, publicat el 2026 per Calligram Records. Representa un canvi important respecte al seu debut, ONE (2023), perquè passa de ser un quintet a un trio amb només els tres músics esmentats. Aquesta reducció permet un so més minimalista i íntim, on les composicions serveixen de marc per a la improvisació i els silencis guanyen protagonisme. La crítica els descriu com una fusió de folk, motius balcànics i música de cambra, amb un èmfasi especial en la nostàlgia i la memòria.

Escoltem: Exordium  , Parting of the Adriatic  , Silere , Prologue  , Spell Breaking  

https://paultowndrow.bandcamp.com/album/watch-as-the-echo-falls-2

__________________________________________

Elina Duni & Rob Luft – Reaching for the Moon – 2026

Elina Duni és una cantant i compositora nascuda a Tirana (Albània) l'any 1981 en una família d'artistes. Amb només cinc anys ja actuava per a la Ràdio i Televisió albanesa. Després de la caiguda del règim comunista, es va traslladar a Ginebra amb la seva mare, on va estudiar piano clàssic . Més tard va estudiar cant, composició i improvisació a la Universitat de les Arts de Berna, i a partir del 2004 la música popular albanesa es va convertir en una influència primordial en la seva obra. 

Rob Luft és un guitarrista i compositor anglès nascut a Londres el novembre de 1993. L'han comparat amb llegendes com John McLaughlin, Paco de Lucía o Kurt Rosenwinkel. El seu àlbum de debut, Riser (2017), va ser inclòs entre els millors discs de l'any per la revista DownBeat. El maig de 2019 va ser seleccionat com a BBC New Generation Jazz Artist. 

Reaching for the Moon és el tercer àlbum de la col·laboració entre Duni i Luft, després de Lost Ships (2020) i A Time to Remember (2023). A diferència dels discs anteriors, gravats en format de quartet, aquesta vegada el duet passa a primer pla. La idea va néixer després d'un concert en duo a Múnic el 2023, on Manfred Eicher, fundador d'ECM Records, va elogiar el so despullat i íntim de la veu de Duni amb la guitarra de Luft. Enregistrat als estudis La Buissonne, al sud de França, el juny de 2025, l'àlbum va ser produït per Manfred Eicher i es va publicar l'abril de 2026.

Duni canta en diversos idiomes, reflectint la seva identitat multicultural, i l'àlbum destaca per la seva atmosfera íntima, nocturna i reflexiva. 

Escoltem: Cammina Cammina, Foolish Flame, Your Arms, Yumeji's Theme & Sleep Safe and Warm

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_ngTIGFmuHPXssP0xj20Xpuhoa79GL2s9k

__________________________________________

Marilyn Crispell & Anders Jormin – Memento – 2026

Marilyn Crispell és una pianista nord-americana nascuda el 1947 a Filadèlfia. La seva carrera, marcada per una profunda espiritualitat i un so expansiu, va tenir un punt d'inflexió en la seva etapa al llegendari Creative Music Studio. Al llarg de les dècades, ha col·laborat amb figures com Anthony Braxton i ha creat un llenguatge propi al piano. L'any 2025 va rebre el prestigiós premi NEA Jazz Master, la màxima distinció dels Estats Units en aquest gènere. 

Anders Jormin és un contrabaixista suec, conegut per la seva tècnica exquisida i la seva sensibilitat melòdica, que l'han portat a ser un dels músics europeus més sol·licitats, amb col·laboracions en segells com ECM al costat de llegendes com Bobo Stenson, Charles Lloyd o Tomasz Stańko.

Tot i que la seva associació musical es remunta a molts anys enrere, Memento és el primer enregistrament en duo de Crispell i Jormin. 

El disc, publicat el 2026, es va enregistrar el juliol de 2025 a l'Auditorio Stelio Molo RSI de Lugano (Suïssa). 

El disc és un treball líric, subtil i pastoral que gira al voltant de la memòria i la pèrdua. La música es caracteritza per l'espai, la contenció i la confiança mútua.

Músics: Marilyn Crispell (piano), Anders Jormin (contrabaix)

Escoltem: Contemplation in D, Three Shades of a House - Morning, Three Shades of a House - Evening, Song, Memento, Beach at Newquay

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lBLwEpztNkN4ynbJlpm1AF7m12aCS4Roo

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (25-09-26) 876 Thanya Iyer, Flea, David Occhipinti.

 

______________________________

Thanya Iyer - TIDE/TIED - 2025

Thanya Iyer és una cantant, violinista i compositora canadenca establerta a Mont-real. Filla de pares indis, va créixer immersa en la música i la dansa de l'Índia del Sud. Va estudiar piano, violí i cant clàssic sud-india durant la infància, i més endavant va cursar estudis de música i psicologia al Vanier College de Mont-real. La seva música, impossible de classificar en un sol gènere, és una evolució constant que beu de la improvisació i la col·laboració creativa. Ha publicat l'àlbum de debut Do You Dream? (2016) i el segon, KIND (2020).

TIDE/TIED és el tercer àlbum de Thanya Iyer, publicat el 30 d'abril de 2025 a través del segell Topshelf Records. 

La instrumentació és rica i variada, amb arpa, cordes, cors, teclats, sintetitzadors, guitarra, baix, vents i metall. Les lletres aborden temes com la curació, la identitat comunitària i l'amor en un món dissonant. 

Escoltem: I am here now , Low Tides, Doctor, I am a mountain (make sure you don't move), I am a mountain (don't be afraid)

https://thanyaiyer.bandcamp.com/album/tide-tied

________________________________________________

Flea - Honora - 2026

Flea, nascut Michael Balzary, és el baixista fundador dels Red Hot Chili Peppers, formació amb la qual ha publicat tretze àlbums d'estudi al llarg de més de quaranta anys de carrera. Nascut a Austràlia i criat als Estats Units, als 63 anys ha publicat el seu primer àlbum en solitari, Honora, un projecte  que suposa el retorn al seu primer amor musical: la trompeta. Flea va créixer escoltant jazz de Dizzy Gillespie i Miles Davis, i de jove volia ser trompetista de jazz. Malgrat la seva carrera amb els Red Hot Chili Peppers, mai no va abandonar del tot aquesta vocació: va fundar una escola de música el 2001, va estudiar teoria musical a la USC a la quarantena i va publicar un EP de jazz fusió el 2012 titulat Helen Burns. El títol de l'àlbum, Honora, pren el nom d'un membre estimat de la seva família.

Honora es va publicar el 27 de març de 2026 a través del segell Nonesuch Records. Va ser enregistrat el febrer de 2025 als estudis Sunset Sound de Hollywood i Soundtree de Londres, i va ser produït pel saxofonista Josh Johnson. El disc va néixer d'un propòsit que Flea es va fer en arribar a la seixantena: practicar la trompeta cada dia durant dos anys i fer un àlbum, independentment del nivell on arribés. L'àlbum conté sis composicions originals i quatre versions d'altres autors. 

La banda que acompanya Flea a l'àlbum està formada per Josh Johnson (saxo i teclats), Jeff Parker (guitarra), Anna Butterss (baix) i Deantoni Parks (bateria). Hi participen com a convidats Thom Yorke i Nick Cave (veu). Tens l'extensíssim llistat de tots els músics que intervenen a aquest disc al blog del programa.

La crítica ha valorat positivament l'àlbum, destacant-ne la sinceritat i l'esperit explorador. 

Tots els músics:

Flea – electric bass (tracks 1–4, 8, 10), vocals (2, 10), trumpet (2–6, 8–10), Flumpet (7)

Deantoni Parks – drums (1–5, 7, 10), vocals (2)

Mauro Refosco – percussion (1–4, 7)

Nathaniel Walcott – Fender Rhodes (1, 3, 4), vocals (2); string arrangement, string orchestration (8)

Anna Butterss – upright bass (1, 2, 5, 7, 8), vocals (2)

Jeff Parker – guitar (1–5, 7, 9, 10), vocals (2)

Chad Smith – drums (1)

Josh Johnson – alto saxophone (2, 3), vocals (2, 10), piano (4, 10), Moog synthesizer (9)

Rickey Washington – alto flute (2)

Vikram Devasthali – trombone (2)

Chris Warren – vocals (2)

Thom Yorke – vocals, piano, synthesizer (3)

Warren Ellis – alto flute, viola (4)

John Frusciante – treatments (4, 9)

Sasha Berliner – vibraphone (6)

Brian Walsh – clarinet, bass clarinet (6)

Derek Davis – flute (6)

Nick Cave – vocals (7)

Suzie Katayama – conductor (8)

Paul Cartwright – concertmaster (8)

Luanne Homzy – violin (8)

Alyssa Park – violin (8)

Stephanie Matthews – violin (8)

Jennifer Takamatsu – violin (8)

Andrew Duckles – viola (8)

Zach Dellinger – viola (8)

Vanessa Freebairn-Smith – cello (8)

Jacob Braun – cello (8)

Thomas Harte – bass (8)

Joel Virgel Vierset – vocals (10)

Cyprienne Virgel Vierset – vocals (10)

SJ Hasman – vocals (10)

Julian Hasman – vocals (10)

Melissa Dougherty – vocals (10)

Jessica Vautor – vocals (10)

Alejandro Montoya – vocals (10)

Escoltem: Wichita Lineman (amb Nick Cave),  Traffic Lights (amb Thom Yorke) , Thinkin Bout You

https://officialflea.bandcamp.com/album/honora

_________________________________________

David Occhipinti - Looking Glass - 2026

Aquest disc, publicat el 12 de juny del 2026 per Elastic Recordings, mostra David Occhipinti en un territori cada cop més allunyat del jazz convencional per endinsar-se en un pluralisme camerístic. El nucli instrumental és un trio de corda (violí, viola, violoncel) més la guitarra del propi Occhipinti, però en els últims quatre títols s’hi afegeixen convidats . 

L’àlbum obre amb Six Bagatelles, set minuts de peces breus.

La peça Frumious Bandersnatch, inspirada en Lewis Carroll, explora durant tretze minuts i mig les possibilitats d’aquesta formació amb una troballa tècnica singular: Occhipinti ha instal·lat una pastilla addicional a la guitarra, per damunt de la celleta que li permet obtenir microtons i fins a dotze notes simultànies, recreant una sensació de “mirall” sonor.

La segona meitat del disc incorpora els veus i la percussió. Sonyshnyky (Gira-sols) ret homenatge a la resiliència ucraïnesa amb el vibràfon i els cròtals de Beverley Johnston. La mezzosoprano Alex Hetherington canta en Sotto le Stelle (dedicada a la madrastra de l’autor) amb una calidesa íntima, i en You Stepped Out amb un to juganer i quasi operístic que contrasta amb el collage sonor. Finalment, la soprano Charlotte Mundy interpreta Who’s your dada?, on l’única lletra és la paraula “dada”. 

Músics: David Occhipinti (guitarra, composicions), Aline Homzy (violí), Steven Dann (viola), Maria Zachariadou (violoncel), amb convidats especials: Beverley Johnston (vibràfon, cròtals), Alex Hetherington (mezzosoprano), Charlotte Mundy (soprano).

Escoltem: Six Bagatelles, The Frumious Bandersnatch

https://davidocchipinti.bandcamp.com/album/looking-glass-elastic-recordings

__________________________________

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (18-09-26) 875 Luiz Bonfá, Ensemble Ensemble, Kessoncoda, Foehn, Miķelis Dzenuška, Shake Stew

___________________________

Luiz Bonfá - Introspection - 1972

Luiz Bonfá (1922-2001) va ser un guitarrista i compositor brasiler, nascut a Rio de Janeiro. Va començar a estudiar guitarra clàssica als onze anys amb el mestre uruguaià Isaías Sávio. És reconegut com un dels arquitectes de la bossa nova, tot i que la seva obra abasta també el jazz i la música popular brasilera. La seva composició més coneguda és “Manhã de Carnaval” (també coneguda com a “A Day in the Life of a Fool”), inclosa en la banda sonora de la pel·lícula  Orfeo negro  (Black Orpheus). Segons la publicació  Smithsonian Folkways , després del notable  Introspection  Bonfá va gravar poques vegades en solitari. Va morir el 12 de gener de 2001 a Rio de Janeiro a causa d’un càncer de pròstata.

Després que els seus dos discs anteriors per a RCA,  The New Face of Bonfá  (1970) i  Sanctuary  (1971), no assolissin l’èxit comercial esperat als Estats Units, Bonfá va decidir enfrontar-se al que preveia com el seu darrer llançament per al segell amb una aposta encara més experimental. Fruit d’aquesta decisió,  Introspection  es va concebre com un enregistrament íntegrament instrumental on el guitarrista aborda en solitari vuit composicions pròpies, allunyant-se dels formats orquestrals o amb conjunt que havia emprat anteriorment.

La sessió va tenir lloc el 1972 als estudis A, B i C de la RCA a Nova York, i el disc va ser publicat pel segell RCA International.

Escoltem: Enchanted Mirror, Summertime Love, Concerto for Guitar, Missal

https://music.youtube.com/watch?v=lzZC0c-wq5g&list=OLAK5uy_mHk11JX0GwCwg9vRIXZrmsf8KKmAckRms

______________________________________

Ensemble Ensemble - Live at Atelier du Plateau 2025

Ensemble Ensemble és un grup força curiós i especial. El va crear la pianista francesa Eve Risser, que és tota una institució en el jazz d'avantguarda, i la seva idea era reunir músics de diferents racons d'Europa per crear una mena de folklore imaginari. I ho fan a base de barrejar les seves arrels: hi ha la tradició noruega de dos dels membres, les influències d'Alsàcia de la mateixa Eve, sonoritats de Romania o de la regió de la Dordogne a França. El resultat és una música molt atmosfèrica, meditativa i experimental.

El disc, que es diu "Live at Atelier du Plateau", és realment la seva carta de presentació perquè és l'únic àlbum que han publicat fins ara. Es va gravar en directe durant dos concerts seguits el juny del 2018 al club parisenc Atelier du Plateau, però no va veure la llum fins al 19 de desembre del 2025 de la mà del segell BMC Records. 

Eve Risser – piano, piano preparat, flauta contralt i veu

Mari Kvien Brunvoll – veu i electrònica

Kim Myhr – guitarra

George Dumitriu – violí i viola

Toma Gouband – bateria i percussió (amb un munt d'elements naturals com ara pedres o fusta)

Escoltem: Venter

https://music.youtube.com/watch?v=UpGCyk_B1Zw&list=OLAK5uy_nySsodftH3rbWye89-u1wzp6wHVN6aLEs

_________________________________________

Kessoncoda – Outerstate – 2024

Músics: Tom Sunney (bateria), Filip Sowa (teclats/piano).

Outerstate és el disc d'estrena de Kessoncoda, el duet de Londres format pel bateria Tom Sunney i el teclista Filip Sowa. El àlbum va sortir el 12 de juliol de 2024 sota el segell Gondwana Records. El disc combina tradició acústica amb electronica.

Segons la crítica, Outerstate és un debut ambiciós i expansiu que situa Kessoncoda dins de la escena londinenca, amb un so ambient que travessa el jazz i l'electrònica. 

Escoltem: Greyscale

https://kessoncoda.bandcamp.com/album/outerstate

_____________________________________

Foehn - Soleil de Minuit 2026

El Foehn Trio (que ara s'han quedat només en FŒHN) és un grup francès de Lió que va néixer el 2016. El seu nom ve d'un vent del desert del Sàhara, que bufa fins als Alps, i la veritat és que la seva música té molt a veure amb això: sona cinematogràfica, èpica i a vegades una mica oriental. Al llarg dels anys han tret tres discs amb un segell petit i fins i tot han arribat a col·laborar amb André Manoukian. El que fan és una música que barreja moltíssimes coses: electrònica, rock, pop i una bona dosi d'improvisació. Sempre han estat un trio clàssic de piano, contrabaix i bateria, però per a aquest disc han canviat algunes coses.

El disc, que es diu "Soleil de Minuit", va sortir el 6 de febrer de 2026. És el seu quart àlbum i el primer que publiquen amb el segell Kollision Records. Juguen amb les textures entre la part acústica i l'electrònica, amb ritmes molt enèrgics i també amb moments molt atmosfèrics. La crítica diu que és un disc que mostra la seva maduresa, amb una paleta de sons més diversa que mai i que ara ja obren el seu univers a la cançó, cosa que abans no feien tant. Un altre canvi important és que, per a aquest disc, han abandonat el piano acústic i s'han centrat en el so dels teclats i sintetitzadors.

I la gran novetat,  és que en aquest disc han convidat la cantant franco-etíop Fleur Worku, que posa veu a tres de les cançons. Té una veu molt profunda i lletres poètiques que encaixen a la perfecció amb la música del trio. 

Pel que fa als músics, són: Christophe Waldner ( teclats i sintetitzadors), Cyril Billot (contrabaix i baix elèctric/sintetitzador), Kévin Borqué (bateria, percussió electrònica i samplers) i la convidada especial Fleur Worku a la veu en tres cançons.

Escoltem: Red Castle, Lune

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mlRugyjK93cmC_NgNeHlsiDeswTQnA7VE

_________________________________________

Miķelis Dzenuška - Pritonā 2020

Miķelis Dzenuška és un músic letó, força original. Toca el vibràfon i els teclats, però també compon i produeix. Va estudiar jazz a l’Acadèmia de Música de Letònia, però la seva música no és jazz clàssic ni molt menys. Té un estil molt fresc, que barreja improvisació, ritmes de funk, electrònica i fins i tot pop una mica desconcertant. De fet, hi ha qui el compara amb Louis Cole per aquesta barreja de tècnica i humor. Les seves lletres són iròniques, desenfadades i connecten molt amb la gent jove.

El seu primer disc, "Pritonā" (que ve a ser com "embolic" o "brutícia" en argot letó), el va treure el juny del 2020. I té gràcia perquè va ser el seu treball de final de grau, però gravat íntegrament a casa durant el confinament de la pandèmia. Aprofitant que no podia sortir, es va muntar un estudi casolà i va gravar tot fent servir des d'instruments acústics i electrònics fins a un sintetitzador infantil dels anys 80. El resultat és un disc sorprenentment vital, divertit i molt personal, que va ser dels més comentats a Letònia aquell any per trencar motlles.

Pel que fa als músics que hi apareixen, a part d'ell mateix tocant veu, sintetitzadors, baix i vibràfon, hi participen Jēkabs Zemzaris a la bateria i percussions, Svens Vilsons a la guitarra, Rūta Sīpola a la flauta, Patrícija Hofmane i Katrīna Kabiņecka a les veus o cors, Zane Švēde-Grīnberga al saxo alt, Artūrs Sebris al saxo tenor i baríton, Kārlis Feldbergs al trombó i Reinis Puriņš a la trompeta. Un bon grapat de col·laboradors que li donen un so molt ric a un disc que, malgrat ser casolà, sona prou bé.

Escoltem: Fast Food 

https://mikelisdzenuska.bandcamp.com/album/priton

_______________________________________

Shake Stew - Ten One Two 2026

Shake Stew és un conjunt austríac liderat pel contrabaixista Lukas Kranzelbinder, actiu des de 2016 i considerat una de les formacions de jazz més distintives d’Europa en l’última dècada. El grup treballa amb una formació ampliada que combina contrabaix i baix elèctric, dos bateries/percussionistes i una línia de vents amb saxos i trompeta, cosa que els permet construir textures hipnòtiques i ritmes molt densos. En aquest disc la instrumentació inclou, a més, guembri, kalimba, log drums, mellotron i electrònica.

Ten One Two és un doble àlbum que celebra els deu anys del projecte; s’edita el febrer de 2026 a Traumton Records i s’estructura en dues parts diferenciades: Ten One, centrada en composicions intricades de Kranzelbinder, i Ten Two, més orientada a solos individualitzats i improvisació col·lectiva, amb un treball de postproducció meticulós)

El disc s’insereix en una trajectòria on Shake Stew ha consolidat un so sovint etiquetat com a “krautjazz”, amb paisatges hipnòtics i pulsacions insistents. 

Escoltem: Wood Intro, Wood

https://shakestew.bandcamp.com/album/ten-one-two

___________________________________________