26/10/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (23-10-26) 880 Cerys Hafana, Max Villavecchia, Stacey Kent.



Cerys Hafana, Max Villavecchia, Stacey Kent.

Angel

Angel 2025

Cerys Hafana

Angel és el tercer àlbum de la compositora, cantant i multiinstrumentista gal·lesa Cerys Hafana, publicat el 26 de setembre de 2025 pel segell Glitterbeat Records. El disc és una exploració en profunditat del minimalisme, la música tradicional i avant-folk, amb l'arpa triple gal·lesa com a instrument central, alternant temes vocals (tots cantats en gal·lès) amb peces instrumentals.

El punt de partida del disc és una llegenda senzilla i màgica sobre "un vell que camina pel bosc i sent un àngel cantar tan bellament que s'adorm durant tres-cents cinquanta anys". A partir d'aquí, Hafana crea un viatge sonor ric en atmosfera i cor, que la crítica ha definit com "obstinadament resistent a les caixes de gènere i a la classificació fàcil". El disc compta amb la col·laboració d'un trio de músics que donen suport a l'arpa amb una sensibilitat exploratòria.

Cerys Hafana (arpa triple gal·lesa, veu), Ursula Harrison (contrabaix), Amie Huckstep (saxo alt), Lisa Martin (bateria).

Escoltem: O'r Coed, Drexelius, An Dro
Enllaç ↗
Entre Mar i Roca

Entre Mar i Roca 2025

Max Villavecchia

Max Villavecchia és un pianista, compositor i productor amb una identitat artística oberta i exploradora . Nascut a Barcelona el 1990, combina una sòlida base clàssica, formada a l'Acadèmia Marshall, amb una profunda immersió en el jazz, el flamenc i les músiques del món, estudis que va cursar al Taller de Músics i al Conservatorium van Amsterdam

Entre Mar i Roca és el nou treball discogràfic del pianista i compositor català Max Villavecchia (Barcelona, 1990), publicat el 3 d'octubre de 2025 pel segell Microscopi. Es tracta del seu primer àlbum en solitari per a piano, un cicle de dotze preludis inspirats en la contemplació del paisatge de Cadaqués i el Cap de Creus, fruit d'un procés creatiu de més d'un any en diàleg amb les pintures de l'artista visual Stefano Mussato.

Segons les notes de premsa : allunyat de la descripció literal, el projecte neix de la voluntat d'evocar les ressonàncies més íntimes d'un entorn natural on mar, vent i roca configuren un univers simbòlic de força i fragilitat, d'immensitat i detall. Cada peça és una finestra a una emoció, a un instant viscut, a una manera d'escoltar i de mirar, i la música (amb influències d'habaneres, fandangos i tonades) dialoga íntimament amb les pintures de Mussato en una invitació a habitar l'espai "entre el visible i l'invisible".

Max Villavecchia (piano).

Escoltem: Sant Baldiri, Havanera de Port Alguer, Fandango de Sa Conca, El Racò de ses Guiules, Caials, S'Aranella
Enllaç ↗
A Time for Love

A Time for Love 2026

Stacey Kent

A Time For Love és l'últim àlbum de la cantant nord-americana Stacey Kent, publicat el 3 d'abril de 2026 a través del segell Naïve Records . Es tracta d'un treball íntim, en format de trio, que presenta la veu de Kent en el seu estat més refinat, acompanyada pel seu col·laborador de llarga durada i espòs, el multiinstrumentista Jim Tomlinson, i pel pianista Art Hirahara .

L'àlbum, compta amb un repertori de deu cançons on s'hi barregen estàndards americans del Great American Songbook, amb cançons franceses , el choro brasiler , el pop italià i versions de temes de Brian Wilson, Stevie Wonder i Burt Bacharach . L'única composició original del disc, What Goodbye Is For, està signada pel mateix Jim Tomlinson .

Músics que intervenen: Stacey Kent (veu, percussió), Art Hirahara (piano, teclats), Jim Tomlinson (saxo tenor, saxo soprano, clarinet, flautes, veu, percussió).

Escoltem: God Only Knows, Lucky To Be Me, A Time For Love
Enllaç ↗

19/10/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (16-10-26) 879 Norma Winstone, John Taylor & Tony Coe, Dishwasher_,Markus Reuter.

 


Somewhere Called Home
Norma Winstone, John Taylor & Tony Coe

Somewhere Called Home 1987


Somewhere Called Home és un àlbum fonamental de la cantant de jazz anglesa Norma Winstone, publicat l'any 1987 pel segell ECM. Es considera una fita en la seva carrera, sent el primer disc que va gravar com a líder per al segell alemany després de les seves valuoses contribucions amb el grup Azimuth (juntament amb el pianista John Taylor i el trompetista Kenny Wheeler). Va ser enregistrat el juliol de 1986 al llegendari Rainbow Studio d'Oslo, Noruega, produït per Manfred Eicher i amb l'enginyer Jan Erik Kongshaug.

Per a aquest projecte, Winstone es va envoltar d'una formació reduïda però excepcional, que li permet explorar la vulnerabilitat i la bellesa de cada cançó. El disc s'articula al voltant de la veu de Winstone, el piano del seu col·laborador habitual, John Taylor, i el clarinet i saxo tenor de Tony Coe. L'àlbum conté nou temes que barregen jazz standards amb composicions instrumentals a les quals Winstone va afegir la seva pròpia lletra.

Músics que intervenen: Norma Winstone (veu), John Taylor (piano), Tony Coe (clarinet, saxo tenor).

Escoltem: Cafè, Somewehere Called Home, Sea Lady
Enllaç ↗
Anemoia ​
Dishwasher_

Anemoia ​ 2025


El trio belga Dishwasher_ presenta el seu segon àlbum, Anemoia, publicat el 31 d'octubre de 2025 pel segell neerlandès DOX Records. El títol, extret de The Dictionary of Obscure Sorrows, descriu el concepte central del disc: la nostàlgia per un temps que no s'ha viscut.

El disc suposa una evolució respecte al seu debut homònim del 2023. Si el primer àlbum va ser una "càpsula del temps d'energia col·lectiva" enregistrada en una sola presa, Anemoia neix d'idees gestades en solitari que després es van desconstruir i reordenar a l'assaig, tot aprofundint en la faceta més electrònica del grup. Segons les notes del disc el resultat és un viatge sonor que transita entre el jazz, el krautrock, la new wave i la música ambiental, creant un paisatge "càlid i analògic, però alhora estrany i d'un altre món". La música evoca des de la cultura de videoclubs dels 90 fins a la banda sonora de la sèrie Twin Peaks.

El trio està format per Werend Van Den Bossche (saxo, teclats, efectes), Louise van den Heuvel (baix elèctric) i Arno Grootaers (bateria)

Escoltem: Aisling, Vuurhaard, Phoenix ,IJskar
Enllaç ↗
Gratitude, Vol. 2
Markus Reuter

Gratitude, Vol. 2 2021


Gratitude, Vol. 2 és un àlbum del músic, compositor i multiinstrumentista alemany Markus Reuter .

Publicat el 7 de maig de 2021 , aquest treball és un àlbum en solitari que s'endinsa en el territori de la música electrònica ambiental .

Es caracteritza per l'ús del seu característic estil de "touch guitar", processada i tractada electrònicament, per crear paisatges sonors immersius .

L'àlbum, va ser enregistrat en viu a l'estudi de casa seva a Innsbruck (Àustria) el 28 de juliol de 2012 i publicat nou anys després .

Markus Reuter va iniciar la seva carrera com a pianista, passant després a la guitarra i, finalment, especialitzant-se en la guitarra de toc (touch guitar), amb instruments com el Chapman Stick i el Warr Guitar . Ha desenvolupat els seus propis instruments, els U8 Touch Guitars, i els utilitza per a la seva música en solitari i en col·laboracions . La seva obra abasta diversos gèneres, des del rock progressiu i l'art rock fins a la música clàssica contemporània i l'ambient . Ha estat membre de nombrosos grups i projectes, com centrozoon, Stick Men i Tuner , i ha col·laborat amb artistes com Tim Bowness, Robert Rich o el bateria de King Crimson Pat Mastelotto .

Escoltem: And You're Under, Red Plain
Enllaç ↗

12/10/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (09-10-26) 878 Aldorande,Jack West i Walter Strauss,Matthew Bourne,Robin Katz,

 

Matthew Bourne, Jack West i Walter Strauss, Aldorande, Robin Katz.

Avui, a la Ronda de Nit: 🎹 Matthew Bourne – This Is Not For You (2024) Un retorn al piano en solitari ple de sensibilitat i llibertat creativa, amb un emotiu homenatge final a Keith Tippett. 🎸 Jack West i Walter Strauss – Guitars On Life (2026) Dues guitarres acústiques dialoguen entre el folk, el blues, el funk i el jazz en un duet d'una complicitat extraordinària. 🚀 Aldorande – Trois (2025) Jazz-funk francès amb molt groove, textures analògiques i una mirada contemporània als sons dels setanta. 🌙 Robin Katz – Hypnos (2026) Un disc íntim i evocador on la guitarra de niló i l'orgue Hammond creen una atmosfera de calma i contemplació. 🎧 Quatre discos, quatre universos sonors per descobrir. 

This Is Not For You

This Is Not For You 2024

Matthew Bourne

___________________________________

Matthew Bourne – This Is Not For You – 2024

Matthew Bourne és un pianista i compositor britànic impossible d’etiquetar. Nascut a Anglaterra, va saltar a la fama l’any 2001 en guanyar el prestigiós Premi Perrier de Jazz. Al llarg de la seva trajectòria, ha demostrat una versatilitat extraordinària: ha interpretat amb sintetitzadors Moog, ha tocat harmòniums i clavicèmbals, ha versionat Kraftwerk i Phil Collins, i fins i tot ha dut a terme una performance en què va destruir un piano vertical amb una maça. Les seves col·laboracions són tan diverses com el seu so, amb artistes com Alabaster DePlume, Nils Frahm, el projecte MINING, Nightports i la vocalista Keeley Forsyth. Veure Bourne al piano és una experiència visceral: l'instrument esdevé una extensió del seu cos, fins al punt que no se sap on acaba un i comença l'altre.

El disc This Is Not For You es va publicar el 12 de juliol de 2024 segell The Leaf Label. És el seu primer àlbum complet per a piano des de Isotach (2017). Enregistrat a l'estudi de casa seva, amb vistes als erms d'Airedale, a Yorkshire, l'àlbum combina el piano amb toques esporàdics de violoncel i Dulcitone (un instrument de tecla de la família del piano) per donar color.

El títol del disc neix d'un comentari casual d'un dels seus amics: la instrucció "Do not delete" ("No ho eliminis") va funcionar com una ordre i una restricció ideal per treballar. Bourne va donar a cada tema l'oportunitat de brillar, treballant en la llibertat que li oferia aquesta premissa de no esborrar res.

L'àlbum és ple d'odes a amics i figures que han marcat la vida de Bourne. El disc es tanca amb Dedicated To You, Because You Were Listening, un homenatge profundament commovedor al seu mentor i company Keith Tippett, mort el 2020.

Escoltem: To Francesca (Dedicat a la seva dona, la violoncelista Francesca Pidgeon), Dedicated To You, Because You Were Listening (In Memoriam Keith Tippett)
Enllaç ↗
Guitars On Life

Guitars On Life 2026

Jack West i Walter Strauss

__________________________________

Jack West és un guitarrista acústic, compositor i inventor de Califòrnia del Nord, nascut a Savannah (Geòrgia). Va emergir a mitjans dels noranta al capdavant del grup Curvature, amb el qual va publicar cinc àlbums aclamats per la crítica entre 1996 i 2003. West es caracteritza per un estil percussiu, amb una destresa rítmica poc comuna, que combina el slide, el tapping i el fingerpicking en una guitarra acústica de vuit cordes construïda a mida. La seva música, difícilment classificable, barreja jazz, rock, folk i funk. A més, West és un inventor amb patents d'instruments musicals i tecnologies solars. Després de més de dues dècades de silenci discogràfic, el 2026 torna per sorpresa amb dos àlbums nous.

Walter Strauss és un guitarrista amb una carrera variada que inclou col·laboracions amb músics de l'Àfrica Occidental, especialment amb el mestre de kora Sidiki Diabaté i l'innovador de ngoni Mamadou Sidibe.

El disc Guitars On Life, publicat el 23 de gener de 2026 segell Otá Records, és una col·laboració en format de duet de guitarres acústiques, enregistrada majoritàriament en directe a l'estudi. La idea va sorgir quan West va veure tocar Strauss el 2022 a Berkeley i va sospitar que havia trobat un esperit afí. Van començar a tocar junts, van escriure el tema More Guitar i, mesos després, van passar una setmana a Florida escrivint intensament la major part del repertori.

L'estil de l'àlbum és el resultat de la complementarietat entre els dos guitarristes: West proporciona les línies de baix, els acords i la percussió de tota una secció rítmica, mentre que Strauss teixeix melodies delicades a sobre. El resultat és un so sorprenentment gran i de banda completa provinent de només dues guitarres acústiques. La música s'inspira en l'folk, el blues i el funk nord-americans, amb l'esperit improvisador i la complexitat rítmica del jazz.

Escoltem: More Guitar, I Wish (Wonder), Follow The Water Down
Enllaç ↗
Trois

Trois 2025

Aldorande

_______________________________

Aldorande és un grup francès de cinc músics aventurers del groove, liderats pel seu fundador i capità Virgile Raffaëlli al baix. Després de dos àlbums aclamats per la crítica, la banda torna amb Trois, el capítol final de la seva trilogia còsmica. Enregistrat en cinta analògica en un prestigiós estudi parisenc, el disc és un viatge èpic de jazz-funk francès que fusiona boogie, fusió i textures de soul cinematogràfic.

Publicat el 30 de maig de 2025 segell Favorite Recordings, segons les notes de premsa, Trois es presenta com l'obra més segura i amb més capes de la banda fins ara. Un quartet de jazz-funk modern amb amor per la calidesa analògica, barreja línies de baix assolellades, harmonies impulsades pel Rhodes i percussió nítida en instrumentals molt estructurats. Canalitzen l'esperit dels Headhunters de Herbie Hancock, d'Alain Goraguer i dels grooves de biblioteca dels anys vuitanta, teixint influències retro en una paleta contemporània.

Músics: Virgile Raffaëlli (baix), Mathieu Edouard (bateria), Florian Pellissier (teclats), Erwan Loeffel (percussió), Laurent Guillet (guitarra), Stéphane Ughetto (baix i composició).

Pellissier, als teclats, desplega una paleta sonora interestel·lar gràcies a una col·lecció espectacular d'instruments: Fender Rhodes, Yamaha CP-70B, Moog Minimoog Model D, Sequential Prophet 5, ARP Solina String Ensemble, Roland Juno 106, Roland Jupiter 8 i Oberheim OB-8.

Escoltem: Alderaan Overture, Opium Des Nuits.
Enllaç ↗
Hypnos

Hypnos 2026

Robin Katz

_________________________________

  Robin Katz - Hypnos - 2026

El guitarrista i compositor londinenc Robin Katz presenta el seu nou àlbum Hypnos, publicat el 29 de maig del 2026 a través del segell especialista en analògic Gearbox Records. El títol fa referència al déu grec del somni, pare de Morfeu, el déu dels somnis. Katz descriu el disc com "una breu i adormidora escapada de la bogeria que hi ha a fora".

L'àlbum, que consta de vuit peces, va néixer a partir d'una sèrie d'estudis escrits originalment per a guitarra solista. Amb Hypnos, Katz busca crear quelcom "senzill i despullat", on l'espai i la subtilesa són els protagonistes.

La gran novetat de l'àlbum és la incorporació de l'orgue Hammond, tocat pel músic convidat Nathaniel Ledwidge. Katz va voler combinar la guitarra de corda de niló amb un instrument que no se sol escoltar al seu costat. L'orgue, lluny dels sons brillants i enèrgics que se li associen habitualment, ofereix un acompanyament íntim, etèri, que embolcalla les línies de guitarra.

Escoltem: Floating World, Kingdom, The Moon, My Friend Kushi, Stargazer

Músics que intervenen: Robin Katz (guitarra), Nathaniel Ledwidge (Hammond)

https://gearboxrecords.bandcamp.com/album/hypnos

Escoltem: Floating World, Kingdom, The Moon, My Friend Kushi, Stargazer
Enllaç ↗

5/10/26

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (02-10-26) 877 Atlantic Road Trip, Elina Duni & Rob Luft, Marilyn Crispell & Anders Jormin.

 


_____________________________________________


Atlantic Road Trip - Watch as the Echo Falls - 2026



Atlantic Road Trip és un grup (Trio) internacional  que fusiona la música tradicional d'Escòcia, Irlanda i Eslovàquia amb el llenguatge de la improvisació. Els músics que el formen són Chad McCullough (trompeta i sintetitzadors), Miro Herak (vibràfon) i Paul Towndrow (saxos, flautes i xiulets tradicionals). El seu so es caracteritza per una barreja de melodies celtes, temes eslaus i passatges de hard bop, tot dins d'una estètica  moderna i exploradora.


Watch as the Echo Falls és el seu segon àlbum, publicat el 2026 per Calligram Records. Representa un canvi important respecte al seu debut, ONE (2023), perquè passa de ser un quintet a un trio amb només els tres músics esmentats. Aquesta reducció permet un so més minimalista i íntim, on les composicions serveixen de marc per a la improvisació i els silencis guanyen protagonisme. La crítica els descriu com una fusió de folk, motius balcànics i música de cambra, amb un èmfasi especial en la nostàlgia i la memòria.


Escoltem: Exordium  , Parting of the Adriatic  , Silere , Prologue  , Spell Breaking  

https://paultowndrow.bandcamp.com/album/watch-as-the-echo-falls-2


__________________________________________

Elina Duni & Rob Luft – Reaching for the Moon – 2026



Elina Duni és una cantant i compositora nascuda a Tirana (Albània) l'any 1981 en una família d'artistes. Amb només cinc anys ja actuava per a la Ràdio i Televisió albanesa. Després de la caiguda del règim comunista, es va traslladar a Ginebra amb la seva mare, on va estudiar piano clàssic . Més tard va estudiar cant, composició i improvisació a la Universitat de les Arts de Berna, i a partir del 2004 la música popular albanesa es va convertir en una influència primordial en la seva obra. 


Rob Luft és un guitarrista i compositor anglès nascut a Londres el novembre de 1993. L'han comparat amb llegendes com John McLaughlin, Paco de Lucía o Kurt Rosenwinkel. El seu àlbum de debut, Riser (2017), va ser inclòs entre els millors discs de l'any per la revista DownBeat. El maig de 2019 va ser seleccionat com a BBC New Generation Jazz Artist. 


Reaching for the Moon és el tercer àlbum de la col·laboració entre Duni i Luft, després de Lost Ships (2020) i A Time to Remember (2023). A diferència dels discs anteriors, gravats en format de quartet, aquesta vegada el duet passa a primer pla. La idea va néixer després d'un concert en duo a Múnic el 2023, on Manfred Eicher, fundador d'ECM Records, va elogiar el so despullat i íntim de la veu de Duni amb la guitarra de Luft. Enregistrat als estudis La Buissonne, al sud de França, el juny de 2025, l'àlbum va ser produït per Manfred Eicher i es va publicar l'abril de 2026.


Duni canta en diversos idiomes, reflectint la seva identitat multicultural, i l'àlbum destaca per la seva atmosfera íntima, nocturna i reflexiva. 


Escoltem: Cammina Cammina, Foolish Flame, Your Arms, Yumeji's Theme & Sleep Safe and Warm


https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_ngTIGFmuHPXssP0xj20Xpuhoa79GL2s9k

__________________________________________

Marilyn Crispell & Anders Jormin – Memento – 2026



Marilyn Crispell és una pianista nord-americana nascuda el 1947 a Filadèlfia. La seva carrera, marcada per una profunda espiritualitat i un so expansiu, va tenir un punt d'inflexió en la seva etapa al llegendari Creative Music Studio. Al llarg de les dècades, ha col·laborat amb figures com Anthony Braxton i ha creat un llenguatge propi al piano. L'any 2025 va rebre el prestigiós premi NEA Jazz Master, la màxima distinció dels Estats Units en aquest gènere. 


Anders Jormin és un contrabaixista suec, conegut per la seva tècnica exquisida i la seva sensibilitat melòdica, que l'han portat a ser un dels músics europeus més sol·licitats, amb col·laboracions en segells com ECM al costat de llegendes com Bobo Stenson, Charles Lloyd o Tomasz Stańko.


Tot i que la seva associació musical es remunta a molts anys enrere, Memento és el primer enregistrament en duo de Crispell i Jormin. 


El disc, publicat el 2026, es va enregistrar el juliol de 2025 a l'Auditorio Stelio Molo RSI de Lugano (Suïssa). 


El disc és un treball líric, subtil i pastoral que gira al voltant de la memòria i la pèrdua. La música es caracteritza per l'espai, la contenció i la confiança mútua.


Músics: Marilyn Crispell (piano), Anders Jormin (contrabaix)


Escoltem: Contemplation in D, Three Shades of a House - Morning, Three Shades of a House - Evening, Song, Memento, Beach at Newquay


https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lBLwEpztNkN4ynbJlpm1AF7m12aCS4Roo