Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (23-01-26) 847 Lajos Lencsés , Clément Petit, Sophie Bernado, Jocelyn Mienniel ,Andreas Schaerer, Nādt Orchestra

Lajos Lencsés – Soliloque, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=zEty-edO83g&list=OLAK5uy_kxaxQf9tgJyrL-k1i2_JgD_ao_mKFtXY8

Lajos Lencsés (Dorog, 1943) està considerat un dels oboistes més destacats d’Europa. Format a l’Acadèmia de Música de Budapest i posteriorment a París, ha desenvolupat una carrera internacional com a solista, músic de cambra i intèrpret especialitzat en repertori contemporani, afavorint la difusió de la música hongaresa i col·laborant en més de trenta enregistraments.

El disc Soliloque presenta una selecció d’obres per a oboè, oboè d’amore i corn anglès de compositors hongaresos del segle XXI, com György Kurtág, Ferenc Farkas, László Sáry, Paul Arma i Miklós Rózsa. S’hi mostra la diversitat expressiva i la riquesa de la música hongaresa contemporània, incloent peces poc conegudes o mai enregistrades abans, fet que confirma la curiositat i dedicació de Lencsés a la recerca i difusió del patrimoni musical del seu país. El disc destaca pel seu caràcter de col·lecció de “rareses”, on la humanitat i la profunditat del seu estil donen vida a composicions amb diferents formats i colors instrumentals.

Músics: Lajos Lencsés, oboè, oboè d’amore, cor anglès; Szigeti Quartet (Szigeti, Nagao Haruka, Dénes Ludmány, Richárd Rózsa) en els temes 1-3; Nagao Haruka, violí; Dénes Ludmány, viola; Richárd Rózsa, violoncel; UMZE Ensemble dirigit per Gergely Vajda (tema 7); Klára Bábel, arpa (temes 16-18); Antal Váradi, orgue (tema 19).

Temes: Sonatina No. 3 - Ferenc Farkas, Hommage 2023 - György Kurtág, Aria da chiesa (dedicated to Lajos Lencsés) - László Sáry, Oboe Sonata Op. 43 - Miklós Rózsa, Four Miniatures for Oboe and Viola - Sándor Balassa, Soliloque - Paul Arma, Sonata for Oboe and Harp - Iván Patachich, Laudate - László Dubrovay

Enregistrat a Budapest, entre febrer i març de 2025.

Escoltem : Laudate - László Dubrovay.

Clément Petit, Sophie Bernado, Jocelyn Mienniel – Brunö Lapin, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=QsCafC9ux2U&list=OLAK5uy_kqBBYvVLbdYSXiL0LxW2I0BQ-jWS7U0WA

Clément Petit, Sophie Bernado i Jocelyn Mienniel formen un trio destacat de l’escena musical francesa, cadascun amb una trajectòria que inclou col·laboracions amb projectes innovadors i una presència reconeguda en l’àmbit del jazz de cambra europeu. Petit ha destacat com a violoncel·lista amb una gran obertura cap a músiques del món i l’experimentació rítmica; Bernado és una fagotista i cantant amb un estil versàtil i una gran presència escènica; i Mienniel, flautista, destaca per la seva creativitat i capacitat d’integrar influències de músiques contemporànies i tradicionals.

"Brunö Lapin" ens presenta una sonoritat singular i una exploració marcada pel diàleg instrumental, la barreja tímbrica i un equilibri entre la improvisació, la melodia i la dansa. El repertori, inspirat en la figura d’un personatge imaginari  —Brunö Lapin— reflecteix la voluntat de transcendir gèneres, des del refinament clàssic fins a la vitalitat de músiques populars no europees.  Majoritàriament formats per peces originals i d’improvisació, els temes són directes, amb títols curts i evocadors.

Músics: Clément Petit, violoncel; Sophie Bernado, fagot i veu (7, 9); Jocelyn Mienniel, flauta.

Títols dels temes i autors: Butoki (Clément Petit) – Zébulon (Clément Petit) – Cavatina (Clément Petit) – Bonelli (Sophie Bernado) – Glissière (Jocelyn Mienniel) – Première Élégie (Clément Petit) – Nowhere (Sophie Bernado) – Kantilène (Clément Petit) – Strange (Sophie Bernado) – Impromptu No. 3 (Clément Petit, Sophie Bernado, Jocelyn Mienniel) – Azib (Jocelyn Mienniel) – Impromptu No. 1 (Clément Petit, Sophie Bernado, Jocelyn Mienniel)

Enregistrat als BMC Studios de Budapest, del 16 al 18 de març de 2024.

Escoltem : Zébulon (Clément Petit) – Cavatina (Clément Petit) – Glissière (Jocelyn Mienniel)

Andreas Schaerer & Kalle Kalima inviting Tim Lefebvre – Evolution, 2023

https://andreasschaerer.bandcamp.com/album/evolution-andreas-schaerer-kalle-kalima-inviting-tim-lefebvre-3

Andreas Schaerer (Berna, 1976) és un vocalista i compositor suís reconegut per la seva tècnica extraordinària, versatilitat i recerca constant , tant per les seves propostes a "Hildegard Lernt Fliegen" com per la seva col·laboració amb grans figures internacionals. Kalle Kalima (Hèlsinki, 1973) és un guitarrista finlandès d'àmplia trajectòria, habitual en el jazz i la música improvisada, conegut per la seva expressivitat i l’amplitud de registres estilístics. Tim Lefebvre (EUA, 1968), baixista convidat, destaca per la seva participació en projectes amb musics com David Bowie, Michael Wollny i molts d'altres, mostrant gran flexibilitat i aportant una sonoritat personal en l’àmbit jazzístic i pop contemporani.

"Evolution" és el primer treball de llarga durada amb aquest format, resultat de la complicitat musical entre Schaerer i Kalima, a la qual se suma l'energia de Lefebvre. El disc explora paisatges sonors que fusionen jazz, rock progressiu i influències de la cançó d’autor, amb una forta aposta per la varietat tímbrica, les formes i la creació de lletres i atmosferes inusuals. Les peces mostren una gran llibertat a nivell formal i molta cura a la producció.

Músics: Andreas Schaerer, veu i percussió vocal; Kalle Kalima, guitarra elèctrica i acústica; Tim Lefebvre, baix elèctric i acústic (excepte als temes 1 i 8).

Títols dels temes: Rapid Eye Movements, Trigger, Pristine Dawn, Evolution, Slomo, Song yet Untitled, Untold Stories, Multitasking, So Far, Piercing Love, Sphere.

Enregistrat a Soundfabrik, Berlín, del 29 al 31 de març de 2023.

Escoltem : Trigger, Pristine Dawn, Evolution

http://www.andreasschaerer.com/

Nādt Orchestra – Dualism, 2025

https://nadtorchestra.bandcamp.com/album/dualism

Nādt Orchestra és una formació fundada a Bolonya el 2020 per vuit músics joves, liderada pel guitarrista Domenico Romano. El grup destaca per la seva capacitat d’integrar influències del jazz, músiques africanes, llatinoamericanes, electrònica i la tradició europea, creant una sonoritat contemporània dinàmica. El projecte es defineix per l’esperit de col·laboració, la recerca de noves síntesis estilístiques i la voluntat d’explorar les connexions entre emoció, espiritualitat i experimentació sonora.

"Dualism" és el seu disc debut, un viatge pel contrast entre tradició i innovació, on les composicions prenen formes variades i els ritmes incisius connecten la cultura global amb el jazz d’arrel europea. L’àlbum reflecteix les tensions i la bellesa del diàleg entre polaritats humanes i musicals, amb una producció acurada a càrrec de Tommaso Colliva i participacions especials de Gianluca Petrella (trombó) i Pasquale Mirra (vibràfon). El treball defineix una identitat pròpia que fuig de les etiquetes, proposant música per a l’escolta i la descoberta.

Músics: Domenico Romano, guitarra; Vincenzo Bosco, piano; Lorenzo Napoletani, baix; Yado Uzun, percussió; Francesco Guerra, bateria; Federico Privitera, trompeta; Lorenzo Righetti, trompeta; Riccardo Dalle Vedove, trombó; Marco Porcelluzzi, saxos alt/tenor.

Títols dels temes: Dualism, Jinn, Koko, Abatur, Eggun, Spiral, Eternity, Elephant, Sewa.

Enregistrat a Locomotiv Records, Bolonya, març de 2025.

Escoltem : Eternity

El títol "Eggun" fa referència a la paraula en yoruba que significa "esperit" o "avantpassat" i, en diverses cultures africanes, designa la presència espiritual dels ancestres. Sovint, "Eggun" s'associa a rituals i cerimònies on es busca la connexió amb el món dels morts per honrar-los o demanar protecció i consell. 

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (16-01-2026) 846 Moondog , Simon Hanes , Harry Bartlett , Laura Jurd .

 

1.

Moondog - Sax Pax for a Sax 1997

Moondog, nascut com Louis Thomas Hardin (1916-1999), va ser un compositor, músic, poeta i inventor nord-americà conegut tant per la seva aparença inconfusible —amb capa i casc víking— com per la seva música única. Va quedar cec als 16 anys i va passar gran part de la seva vida a Nova York, on es va convertir en una figura mítica de la ciutat, fusionant el jazz, la música clàssica, ritmes tribals dels natius americans i sons urbans a la seva obra. La seva música destaca pel contrapunt, la polirítmia i la creació d’instruments propis, com el trimba. Va influir en músics com Philip Glass i Steve Reich, i la seva vida i obra són considerades de les més singulars del segle XX.
 

El disc Sax Pax for a Sax es va publicar el 1997 i suposa el retorn de Moondog al mercat estatunidenc després de més de 25 anys. És una col·laboració amb l’ensemble The London Saxophonic i està construït principalment a partir de saxòfons de diferents tessitures (de soprano a baix), amb puntuals afegits de contrabaix, piano i percussió. El mateix Moondog hi participa tocant el bombo. El disc es va gravar el 1994 i va ser publicat per Atlantic Records. Conté 21 peces que exploren una barreja de jazz, música clàssica d’inspiració barroca i harmonies de big band, tot filtrat pel minimalisme rítmic i el sentit de l’humor característic de Moondog.

La crítica el va descriure com “una barreja hipnòtica de jazz i música clàssica”, amb melodies que s’entrellacen harmònicament sobre una base percussiva, amb ecos de Philip Glass o fins i tot Paul McCartney. Va tenir una gran acollida entre públic i crítica, arribant al lloc 22 de les llistes de Billboard.

El mateix Moondog declarava que la influència de Charlie Parker es fa notar en el disc, però també reivindicava la connexió del “swing” amb la música dels natius americans, especialment en l’ús del bombo com a cor rítmic de l’àlbum.

Moondog (bombo, bongos), Tim Redpath (saxòfons soprano, alto, baríton), Rob Buckland (saxòfons soprano, alto, tenor), Simon Haram (saxòfons soprano, alto), Bradley Grant (saxòfon soprano, alto), Gareth Brady (saxòfon alto, tenor), Andy Scott (saxòfon tenor, baríton), Jon Rebbeck (saxòfon soprano, baríton, piano), Chris Caldwell (saxòfon baríton), Will Gregory (saxòfon baix), Graham Cole (timbales), Paul Clarvis (caixa, bongos), Chris Wells (caixa, timbales), Danny Thompson (contrabaix), Nicola Meecham (piano solista), Liam Noble (piano), Peter Blackwood (piano), Peter Hammill (veu), Andrew Davis (veu), Stuart Gordon (veu), Bernd Kowalzik (veu), Alun Thomas (veu)

EEC Suite; Golden Fleece 

Shakespeare City 

Bird's Lament 

_____________________________________________________________________

2. 

Simon Hanes - Aimer Perdre – Bande Originale Du Film 2025.

https://simonhanes.bandcamp.com/album/aimer-perdre-bande-originale-du-film

 

Aimer Perdre – Bande Originale Du Film és la banda sonora composta per Simon Hanes per a la pel·lícula homònima dels germans Guit , publicada el 25 d’abril de 2025 pel segell Bordello A Parigi. El film explica la història d’Armande Pigeon, una dona coneguda com la “reina de les entremaliadures” que, a Brussel·les, lluita per tirar endavant perquè no pot deixar d’apostar en tot i sempre acaba perdent. La trama canvia quan, una nit, fa equip amb Ronnie i comencen a guanyar-ho tot, però la gran pregunta és saber quan cal aturar-se.

La creació de la banda sonora va ser un procés profundament immersiu: Simon Hanes es va traslladar a Brussel·les per treballar colze a colze amb els directors, sincronitzant el muntatge del film amb la composició musical perquè ambdós processos s’influïssin mútuament. Durant tres mesos, Hanes i els Guit Brothers van col·laborar diàriament, passant idees, reclutant músics locals trobats en bars, membres de la comunitat experimental i artística de Brussel·les, i fins i tot cantaires d’un cor que assajava al mateix edifici on es muntava la pel·lícula..

El clímax musical del disc arriba amb la participació de l’orquestra de corda FAMES, contractada només per una hora per aconseguir el so orquestral necessari per al final del film. 

Aimer Perdre, Aimer Sombrer, Aimer Rêver 

 

______________________________________________________ 

3.

Harry Bartlett - Mountain Air 2024
 

https://harrybartlett.bandcamp.com/album/mountain-air

Harry Bartlett és un guitarrista, compositor i productor canadenc, resident a Nashville. Té una sòlida base en el jazz i una clara afinitat per la música folk i d'arrel americana, amb un estil que destaca per fusionar elements d’aquests gèneres. Va créixer a la costa del Pacífic nord-americà, va formar-se a la University of Toronto i més tard es va traslladar a Nashville per aprofundir en la música folk, bluegrass i de corda tradicional.

"Mountain Air" és un EP publicat el 31 de maig de 2024, enregistrat a Toronto i format per una suite de tres peces interpretades per Harry Bartlett (guitarra acústica i composició), Aline Homzy (violí) i Andrew Downing (contrabaix). El disc busca un equilibri entre el jazz d’autor, el folk, la música americana d’arrel i matisos clàssics, amb composicions delicades i una sonoritat acurada. Aquesta música descriu un paisatge subtil, sovint contemplatiu i serè, amb influències dels mestres Bill Frisell i Charlie Haden, així com dels propis integrants del trio. Les tres peces del disc són “Trail Song” , “A Sun Beneath the Clouds” i “Eagle River” .  Bartlett reconeix que el bluegrass i el “old-time” han marcat profundament la seva manera de compondre i tocar la guitarra, i veu en la música folk una connexió directa amb la complexitat de l’experiència humana. 

Aline Homzy (violin)
Harry Bartlett (guitar)
Andrew Downing (bass) 

 

_________________________________________________________________________

Laura Jurd - Landing Ground 2012

https://laurajurd.bandcamp.com/album/landing-ground

"Landing Ground" és el debut de la trompetista i compositora britànica Laura Jurd, molt aplaudit per la crítica, que destaca el seu nivell de maduresa i creativitat. El disc fusiona el seu grup de jazz amb el Ligeti String Quartet, explorant una escriptura marcada per influències contemporànies i clàssiques sense perdre l’esperit improvisat i jazzístic. Jurd lidera amb trompeta, acompanyada per Elliot Galvin (piano) i Ben Davis (violoncel), oferint improvisacions originals. Les peces connecten amb melodies inspirades en el folk anglès, espanyol i escocès. 

Laura Jurd - trumpet
Elliot Galvin - piano
Conor Chaplin - double bass
Corrie Dick- percussion
Mandhira de Saram - violin
Patrick Dawkins - violin
Richard Jones - viola
Ben Davis - cello 

Flight Music, The Lady of Bruntál, Happy Sad Song 

 

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (09-01-26) 845 Benjamin Sauzereau & Easy Pieces , Quatuor Bozzini, Geir Sundstøl

 

Benjamin Sauzereau & Easy Pieces -Notice (2025)

https://music.youtube.com/watch?v=xybiXBCzujk&list=OLAK5uy_ncLapQqEX5QBXPwbXYTcnJ_WLraX3MtIk

Benjamin Sauzereau és un guitarrista i compositor francès nascut el 1984 a Le Mans, resident a Bèlgica. Es distingeix per la seva recerca musical entre la composició, la improvisació i l’arranjament, liderant projectes en què explora l’experimentació sonora i la interacció entre músics. El grup Easy Pieces és el seu trio més reconegut: Sauzereau a la guitarra, Hendrik Lasure als teclats i Dorian Dumont al piano. El trio combina jazz amb elements de cambra abstracta, pop sofisticat i textures pròximes al cinema surrealista. Els membres d'Easy Pieces estan implicats en altres projectes avantguardistes de l’escena belgofrancesa.

Notice (2025) és el segon disc d’Easy Pieces, continuació del notable 16 (2022). El nou àlbum manté l’esperit del grup: petites miniatures sonores, paisatges musicals introspectius i un diàleg net entre piano, teclats i guitarra, inspirant-se en el jazz de Bill Evans, la música de cambra contemporània i el pop alternatiu. 

Syzigie , Fusible , China , Sans doute , Ceux qui ne peuvent guérir , I would prefer not to 

Geir Sundstøl - Sakte film 2025

https://sundstoel.bandcamp.com/album/sakte-film

Guitarrista i multiinstrumentista noruec, especialitzat en la fusió de jazz, folk i sons cinematogràfics. Destaca per la seva tasca com a músic d'estudi i col·laborador internacional, amb una discografia pròpia centrada en l’experimentació instrumental. Sakte film busca la creació d'universos sonors amb estructura de suite, ús extens d'instruments de corda, teclats analògics i efectes acústics.

Es tracta d'un àlbum d'atmosfera elaborada, gravat amb un conjunt ampli de col·laboradors que incorporen textures orquestrals, veu recitada i percussió . 

"Sakte film" significa "pel·lícula lenta" o "film en slow motion" en noruec. El títol fa referència a l’atmosfera cinematogràfica, pausada i contemplativa de l’àlbum. Les composicions van ser creades majoritàriament per encàrrec per a mitjans audiovisuals.

Músics: Geir Sundstøl (National tri-cone, bulbul tarang, pedal steel, guitar-o-lin, marxophone, Logan string melody, Casio PT-30, Teisco guitar, harmonica, timpani, National duolian, Casio SK-1, Minimoog, Juno-6, Suiko ST-100, Omnichord, percussion, Optigan, mandolin, electric bass, tubular bells, vibraphone, Wurlitzer Sideman, clavinet, Shankar guitar, bass harmonica, six-string bass, vocoder), Sanne Rambags (veu), Ivar Orvedal (recitació), Mari Persen (cordes), Sunniva Shaw (violoncel), Håkon Brunborg (viola, violí, iPad), Erik Sollid (cordes, veu), Mats Eilertsen (contrabaix), Jo Berger Myhre (contrabaix), Audun Erlien (baix elèctric), David Wallumrød (clavinet), Hildegunn Øiseth (trompeta), Erlend Dahlen (bateria, percussió, xilòfon, serra), Anders Engen (bateria).

Mats, Broder, Divan, Maroder Misjonær, Nabel

Quatuor Bozzini - Owen Underhill: Songs and Quartets 2025

https://collectionqb.bandcamp.com/album/owen-underhill-songs-and-quartets

Grup de corda establert a Mont-real, especialitzat en música contemporània i colaboracions amb compositors actuals. Integrants: Clemens Merkel, violinista; Alissa Cheung, violinista; Stéphanie Bozzini, viola; Isabelle Bozzini, violoncel.

Disc centrat en l’obra d’Owen Underhill, amb estrenes i enregistraments recents per a quartet de corda i veu. El repertori inclou dos quartets i dues cançons amb textos de Henry Vaughan i Sir Walter Raleigh. Interpreten Quatuor Bozzini (Clemens Merkel, Alissa Cheung, Stéphanie Bozzini, Isabelle Bozzini), Daniel Cabena (contratenor), Jeremy Berkman (sacabutx).

El sacabutx és un instrument de vent-metall, ancestre del trombó modern. Té un tub metàl·lic llarg amb una vara telescòpica que permet modificar la longitud del tub i, per tant, l’altura de les notes. S’utilitzava des del Renaixement fins al Barroc. El seu so és més suau i menys brillant que el del trombó modern.

Owen Underhill (1954) és compositor, flautista i director d’orquestra canadenc, resident a Vancouver. Professor de música a la Simon Fraser University. Ha dirigit i impulsat la música contemporània al Canadà, col·laborant amb formacions com la Western Front New Music, Vancouver New Music i el Turning Point Ensemble. Obra centrada en la composició orquestral, la cambra, l’òpera i els grans projectes interdisciplinaris. Guardonat amb el primer premi de la Canadian Composers Competition de Winnipeg (1994) i nominat al Juno Award (2002). Producció caracteritzada per la densitat, la claredat estructural i la integració creativa amb intèrprets contemporani.

Sir Walter Raleigh (c.1552–1618) va ser un cortesà, explorador, escriptor, poeta i militar anglès. Destacat a la cort d’Elisabet I d’Anglaterra. Impulsor de viatges a Amèrica, especialment a Virgínia, i promotor de la colonització. Conegut per introduir el tabac i la patata a Anglaterra. Raleigh va escriure poesia, relats de viatges i tractats històrics. Va caure en desgràcia sota Jaume I i va ser executat. Figura emblemàtica del Renaixement anglès per la defensa del pensament crític i l’obertura cultural.

Henry Vaughan (1621–1695) va ser poeta, metge i traductor gal·lès. Reconegut per la seva poesia mística i religiosa, considerada part del corrent metafísic anglès juntament amb John Donne. Obres principals: “Silex Scintillans”, “The Mount of Olives”, “Olor Iscanus”. Temàtica centrada en la espiritualitat, la natura i l’experiència transcendental. Influència remarcable en la literatura cristiana anglesa del segle XVII. Practicà medicina a Brecon, Gal·les, durant tota la vida.

Owen Underhill, Henry Vaughan - The Retreat, 

Owen Underhill, Walter Raleigh - What is our Life

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (02-01-26) 844 Nate Mercereau/Josh Johnson/Carlos Niño , Emi Makabe, Abysskiss.

1.

Nate Mercereau/Josh Johnson/Carlos Niño . Openness Trio 2025

https://music.youtube.com/watch?v=0tI5onxDCxw&list=OLAK5uy_nv48zR4s3PjafAutEux4F-wX9OXJTSg8s

Openness Trio és la reunió de tres referents actuals del jazz contemporani nascut a la costa oest: Nate Mercereau (guitarra elèctrica, guitarra sintetitzada, sampling), Josh Johnson (saxo alt, flauta, electrònica) i Carlos Niño (percussions, objectes sonors, bells, gongs, electrònica). El disc, publicat per Blue Note l’any 2025, va ser enregistrat en cinc espais singulars de Los Angeles i Ventura County, tant a l’aire lliure com en interiors. L’àlbum, que va més enllà dels límits del jazz, s’endinsa en estètiques ambient, free i minimalistes tot explorant la improvisació col·lectiva i el so dels paisatges: textures obertes, melodies etèries i una sensació de connexió contínua amb el moment present.

 Músics

• Nate Mercereau – guitarra elèctrica, guitarra sintetitzada, sampling
• Josh Johnson – saxo alt, flauta, sampler, electrònica
• Carlos Niño – percussions, objectes sonors, bells, gongs, electrònica

Junts creen una experiència auditiva d’immersió total, entre musica espiritual i paisatge sonor experimental, amb cinc llargues peces com “Hawk Dreams” i “Chimes in the Garden” .

Chimes in the Garden

Chimes in the Garden

_________________________________

2.

Emi Makabe - Echo 2025

https://sunnysiderecords.bandcamp.com/album/echo-3

Emi Makabe, compositora, cantant i instrumentista japonesa establerta a Nova York, fusiona jazz contemporani amb timbres japonesos a Echo (Sunnyside, 2025). El disc, dedicat al seu pare, és un exercici de dol, esperança i memòria, on la veu suau de Makabe es barreja amb el so del shamisen, piano i textures multifacètiques. Echo destaca per la delicadesa, la profunditat lírica i l’ús de motius recollits de la tradició nipona i del jazz modern. Les composicions, plenes de matisos expressius, evoquen paisatges íntims, espiritualitat i naturalesa, envoltant l’oient amb calidesa i subtilesa.

Aquesta formació crea un so orgànic, lluminós, on cada músic aporta colors únics a un disc que parla de la connexió humana i l’ecosistema emocional de la pèrdua i l’esperança.

Emi Makabe - voice, shamisen, flute

Thomas Morgan - double bass, backing vocals

Vitor Gonçalves - piano, accordion, Wurlitzer electric piano

Kenny Wollesen - drums, percussion, vibraphone, electronics

Meshell Ndegeocello - MC (Snow & Echo)

Jason Moran - piano (Morisan)

Bill Frisell - acoustic guitar (The Birthday Song)

The Birthday Song, Morisan, Echo, Scape

_________________________________________________________

3.

ABYSSKISS – Big Dipper (2025)

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mMoj-Of8dbgm-NZ91kU6vFDiK_uXr0S-M

El grup francès ABYSSKISS va sorgir com un “orquestra de butxaca retrofuturista” amb una sonoritat sorprenent, fusionant jazz de cambra contemporani, improvisació i influències vocals. Després d’un primer EP el 2022, publiquen el seu primer àlbum, Big Dipper (2025), amb temes que evoquen paisatges onírics i el diàleg entre la música de les esferes i l’experimentació acústica. Les composicions, plenes de subtilesa i imaginació, conviden l’oient a un viatge creatiu, on la veu i els instruments es fonen en una aventura sonora inclassificable.

Músics

• Camille Maussion – saxòfons tenor i soprano, veu, composició
• Pierre Tereygeol – guitarra baryton, veu, composició
• Victor Auffray – euphonium, flugabone, veu
• Illya Amar – vibràfon, marimba, glockenspiel, tambor xamànic

Junts creen una música delicada, expressiva i sempre oberta a l’exploració tímbrica.

Singe à Plumes, Big Thread, Ayahuasskiss, Infinite Waves