29/6/24

Ronda de Nit a Sants3Ràdio(28-06-24)778:Simon Spiess,Birch and Meadow,Squanto,Menion.


 

1.

Simon Spiess Quiet Tree – Euphorbia 2024 https://simonspiess.bandcamp.com/album/euphorbia

 

El trio suís Quiet Tree ens porta a una experiència sonora única, fusionant programació, producció i virtuosisme musical. Amb un tust epecial per la creació d’atmosferes, la seva música ens transporta a paisatges sonors molt variats. "Euphorbia", el seu últim àlbum, ens submergeix en una fusió d'improvisació, avantguarda electrònica i psicodèlia jazzrock, evocant al mateix temps la tranquilitat melancòlica dels paisatges nòrdics.

Simon Spiess al saxo tenor, Marc Méan al piano i sintetitzador, i Jonas Ruther a la bateria, converteixen cada peça en una història musical. La producció digital de Dan Nicholls, el converteix en una mena de  quart instrument.

A través de més de mitja hora de música, el trio ens ofereix una combinació d'elements originals i influències que evocaran sons que recorden artistes com Tigran Hamasyan o Nik Bärtsch. 

 

Inermost, Light Light Light, Bleu Foncé, Indulge in Fancy, Das isch diis, Forest.

 


2.

Birch and meadow  -  Butterflies and graves 2013 

https://saraforslund.bandcamp.com/album/butterflies-and-graves

 

Birch and Meadow és un duet format el 2012 per David Wenngren i Sara Forslund. Sara prové de la tradició dels cantautors, mentre que David ha publicat àlbums sota diferents noms. És més conegut pel seu projecte experimental neo-clàssic, Library Tapes.

 

El seu primer disc conjunt és aquest Butterflies and Graves. Es va publicar el 2013. Combina la veu i les melodies envoltants de Sara amb els paisatges sonors densos i melancòlics de David.

 

On a sunny day, Winter Breeze i Wounds .

 


3.

Squanto - Every Night Draws the Same Crowd 2013 

https://facture.bandcamp.com/album/every-night-draws-the-same-crowd

L'àlbum "Every Night Draws the Same Crowd" de Squanto ofereix una experiència musical  que combina elements d’un folk bastant experimental, combinant la música acústica amb l'energia de la música electrònica.

Darrera del nom de Squanto hi ha el músic novaiorqués Ben Lowell. 

Els temes de Squanto són una mescla de textures sonores, des de melodies dolces i atmosfèriques fins a passatges més enèrgics i intenses. 

To the grid, …and back 


4.

Menion - Out of Sound , Out of Silence 2010 

Menion és un projecte creat per Stefano Ferrari, guitarrista, productor i compositor. Segons el propi músic, aquest projecte neix de la necessitat de narrar històries, experiències i impressions a través dels sons. El concepte sonor es basa en el processament del so de la guitarra.

Compostela



22/6/24

Ronda de Nit a Sants3Ràdio(21-06-24)777:Christophe Panzani,Rebecca Dale,Laura Misch,Allison Burik,Daniel Humair.


 

1.

Christophe Panzani -  Mères océans (2024)

https://www.youtube.com/watch?v=8F3bSNbjJNw&list=OLAK5uy_nIRJfV9gP96ZTosATWCCGKBv_33nIhdvU

 

Descobert per la compositora i directora d'orquestra de jazz Carla Bley, el jove Christophe Panzani va començar a formar-se a la seva Big Band des del 2002. El 2007, va fundar el Pasta Project amb l'acordionista Vincent Peirani, el guitarrista Pierre Perchaud, el baixista Bruno Schorp i el bateria Antoine Paganotti. També destaquen els seus projectes amb músics americans com Michael Rodriguez, Dan Tepfer, Aaron Parks... i Keith Witty, amb qui va fundar el grup de Jazz, hip hop i spoken word anomenat Thiefs. A més, ha col·laborat amb Electro Deluxe, The Watershed, Hocus Pocus, Ben l'Oncle Soul, Odezenne, Anne Paceo, Nelson Veras, Magic Malik, Ben Wendel o Yael Naïm. Aquest quart àlbum és la continuació d’anteriors treballs de Panzani, els àlbums Les âmes perdues, Les correspondances i Les mauvais tempéraments.

Durant la malaltia de la seva mare, afectada d'un càncer al cervell i quan ja es trobava extenuada i no podia parlar, Christophe Panzani va sentir l'urgència d'escriure-li una carta musical. "L'urgència de dir el màxim possible, el millor possible, només amb la música. Trobar una manera de comunicar-se sense paraules, amb el llenguatge de les emocions pures, el llenguatge dels sons. Així que vaig enregistrar aquesta música sol perquè ella pogués escoltar-la".

Els títols de l'àlbum expressen la tristesa, la fatalitat, les forces que se'n van, la impotència davant de la mort imminent. I també la joia de "la vida que m'ha ofert", precisa Christophe Panzani. Com que ningú escapa de l'experiència de la pèrdua dolorosa d'un ésser estimat, aquest disc, que en un principi només era una dedicatòria a la seva mare, es converteix avui en un missatge que ens parla a tots, amb l'ajuda constant i valuosa del seu amic Tony Paeleman. Trobarem aquest últim als teclats, Enzo Carniel al piano, Antoine Pierre i Guillaume Flouzat a la bateria.

Christophe Panzani (saxophone ténor), Tony Paeleman (claviers), Enzo Carniel (piano), Guilhem Flouzat (batterie)



A pas lents, Les corps chauds, Regarder la mer s'éloigner

 


2.

Rebecca Dale - Requiem for my Mother 2018

https://www.youtube.com/watch?v=nRq3wrlRLyo&list=PLE4GwMfcLCwdNsHmBl97W8lre3bZXXcRm

La compositora britànica Rebecca Dale, la primera dona compositora a signar amb Decca Classics, va publicar l’any 2018 el seu primer àlbum "Requiem For My Mother". Aquest àlbum inclou dues obres principals: el seu nou Materna Requiem i la seva simfonia coral "When Music Sounds".

El Materna Requiem de Rebecca és un commovedor i esperançador homenatge a la seva mare difunta, que va morir el 2010. Aquesta obra, que combina el text tradicional de la Missa Catòlica amb poesia contemporània, és un homenatge als pares de tot arreu. Compta amb les veus de soprano Louise Alder, tenor Trystan Griffiths i joves cantaires com Hannah Dienes-Williams i Edward Hyde (Cantant Jove de l'Any 2016 de la BBC Radio 2), juntament amb l'Orquestra Filharmònica Reial de Liverpool. 

Rebecca descriu l'àlbum com "un moment emocionant per compartir la meva música amb tothom". El procés de composició del Materna Requiem ha estat catàrtic per a ella, una forma de connectar amb la seva mare. A més, Rebecca dona suport a l'organització Winston's Wish, dedicada al dol infantil.

El disc també inclou la simfonia coral "When Music Sounds", interpretada pel Cantus Ensemble, una de les principals corals de cambra de Londres. Aquesta obra inspiradora és un magnífic complement al Requiem i tanca l'àlbum de manera espectacular..

Kyrie, Pie Jesu 


3.

Laura Misch - Sample the Sky 2023 

 

https://lauramisch.bandcamp.com/album/sample-the-sky

La londinenca Laura Misch s'endinsa en el món de la Natura amb el seu debut "Sample The Sky. En aquest treball ha comptat amb la col·laboració d’artistes de la vibrant escena creativa del sud de Londres. 

Laura Misch és una artista multidisciplinària i productora que amb "Sample The Sky" presenta un debut que és un cant a la cura, la connexió i l'escolta del món natural. Un disc que promet transportar-nos a un viatge màgic en directe, acompanyada de la banda que acaba de formar amb Marysia Osu a l'arpa i Tomáš Kašpar a la guitarra.

Portals, Widening Circles,Sax Rise

 


4.

 

Allison Burik • Realm 2024 

https://allisonburik.bandcamp.com/album/realm

 

Allison Burik presenta el seu nou àlbum "Realm" .Utilitza enregistraments de camp, especialment aquells capturats durant la seva residència a Skagaströnd, Islàndia. Allison Burik ha estat part integral de grups musicals d’éxit, com Bellbird i Umbrella Pine. Les seves col·laboracions amb músics destacats com Mali Obomsawin els han valgut reconeixement en el món del jazz i més enllà. Els temes d’aquest àlbum, “Realm” estan inspirats en figures de mites, contes populars i història de tot el mon.

 

As the Norns Weave, Fragment 94

 


5.

Daniel Humair - Drum Thing (2020) 

 

Daniel Humair (batterie), Yoann Loustalot (bugle), Vincent Lê Quang (saxophone soprano), Stéphane Kerecki (contrebasse)

Daniel Humair, nascut el 23 de maig de 1938 a Ginebra, Suïssa, és un bateria, compositor i pintor suís.

Reconegut internacionalment, va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres el 1986 i Oficial el 1992. Ha col·laborat amb nombrosos intèrprets de jazz, com Phil Woods, Jean-Luc Ponty, Chet Baker, Michel Portal, Martial Solal, Dexter Gordon, Gerry Mulligan, Rahsaan Roland Kirk i Eric Dolphy.

Humair també és un pintor de talent. Descriu la seva obra com "abstracte figurativa" i ha creat una obra coherent que demostra la seva passió i coneixement de la pintura. Els seus quadres reflecteixen les seves habilitats com a músic, amb els pinzells recordant el ritme de les seves baquetes i els tons dels  seus platerets. Al seu àlbum "Drum Thing", Humair actua com a conductor humil, guiant els músics en improvisacions creatives. Acompanyat per destacats solistes com Vincent Lê Quang i Yoann Loustalot (convidat especial), i amb Stéphane Kerecki com a contrabaixista i sent un dels grans bateristes de jazz del món, Humair crea un escenari rítmic fascinant que els seus companys poden adornar amb la seva música.

 

Mutinerie

 


 

16/6/24

Ronda de Nit a Sants3Ràdio(14-06-24)776:Air - 25 anys de Moon Safari.

Translator

 

Moon Safari - La Femme d’Argent.

El duet francès Air, és a dir, Jean-Benoît Dunckel i Nicolas Godin debutava amb el disc “Moon Safari”, que es va publicar al gener de 1998 a través de Virgin Records i ràpidament es va convertir en un èxit massiu, assolint el doble-platí al Regne Unit..

Per a "Moon Safari", van comptar amb la col·laboració de l'enginyer de so Stéphane "Alf" Briat i afegint una secció de cordes amb David Whitaker als estudis Abbey Road. També va comptar amb la participació de la cantant  Beth Hirsch a les cançons "All I Need" i "You Make It Easy".

El seu èxit als Estats Units es va consolidar amb actuacions en llocs com Seattle i entrevistes en emissores com KCRW. En 1999, van guanyar la Victoire de la Musique per "Moon Safari".

"Moon Safari" és un àlbum que va definir la dècada dels 90 amb la seva fusió de diferernts estils , catapultant Godin i Dunckel a la fama. Temes com 'Sexy Boy', 'All I Need' i 'La Femme d'Argent' es van convertir en èxits icònics. Aquest àlbum va ser pioner en la música electrònica francesa, oferint un so suau i elegant que contrastava amb el to més fosc i opressiu de l'època.

En el marc del 25è aniversari, Air ha organitzat una gira mundial que inclou actuacions en llocs emblemàtics com l'Òpera de Sydney i el Royal Albert Hall de Londres, a més d'una presentació al festival Sónar 2024. Aquesta gira és una oportunitat per reviure i celebrar l'impacte durador de "Moon Safari", un àlbum que continua captivant audiències amb la seva bellesa lluminosa i retro-futurista.

 

Moon Safari - All I Need

Moon Safari - Ce matin-là

Moon Safari - New Star in The Sky

Moon Safari - Le Voyage de Pénélope 

 

10,000 Hz Legend - How Does It Make You Feel?

 

El grup francès Air, format per Jean-Benoît Dunckel i Nicolas Godin, es va originar a Versalles el 1995 i s'ha convertit en una figura destacada del moviment musical French Touch. 

Air fusiona electrònica, pop i rock psicodèlic, creant un estil propi amb melodies còsmiques, riffs de guitarra i veus vocodificades. Tot i la seva aparent timidesa, Dunckel i Godin són coneguts per les seves gires internacionals, on reinterpreten en directe els seus temes amb versions alternatives.

El duo ha col·laborat amb artistes com Beck, Charlotte Gainsbourg, Jarvis Cocker, Neil Hannon i Nigel Godrich. Dunckel, influenciat per la música clàssica i electrònica, comparteix amb Godin un interès per artistes com Michel Legrand i Philip Glass. La seva formació musical va començar a l'escola secundària, on van formar el grup Orange amb altres músics destacats de l'escena electrònica francesa.

El nom "Air" no és un acrònim de "Amour Imagination Rêve", com diu la llegenda urbana, sinó que fa referència al so "aeri" de la seva música. 

Amb "10,000 Hz Legend" (2001), Air va explorar un so més experimental, col·laborant amb Beck i el grup japonès Buffalo Daughter. El seu àlbum "Talkie Walkie" (2004) va marcar un retorn a estructures pop més clàssiques, produït per Nigel Godrich. El seu cinquè àlbum, "Love 2" (2009), va ser enregistrat al seu propi estudi Atlas Studio a París.

La seva música, caracteritzada per l'ús de sintetitzadors vintage, combina elements acústics i digitals, definint una identitat sonora única amb instruments com el baix, el Solina string ensemble, el Rhodes i el Korg MS-20.

Air continua sent una referència del French Touch, oferint música que és tant evocadora com innovadora.

10,000 Hz Legend - The Vagabond

10,000 Hz Legend - Radian

10,000 Hz Legend - Sex Born Poison