Ronda de Nit
22/6/25
15/6/25
Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (13-06-25) 821: Adrien Soleiman, Etienne Manchon, Guy Klucevsek & Volker Goetze .
1.
Adrien Soleiman - Belle Jazz Club (Vol. 1) 2025
Adrien Soleiman, saxofonista, compositor i multiinstrumentista francès nascut el 1984, presenta BelleJazzClub Vol. 1, un àlbum que marca el seu retorn al jazz després d'explorar altres gèneres com la chanson francesa i la música pop. Format al CIM, l'American School of Music i el Conservatori de La Courneuve, Soleiman ha construït una trajectòria eclèctica col·laborant amb artistes com Sébastien Tellier, Juliette Armanet i Philippe Katerine.
Aquest nou projecte, gravat en un antic casalot reconvertit en estudi a La Frette-sur-Seine, reuneix vuit composicions que fusionen jazz contemporani amb influències cinematogràfiques i tocs de pop melancòlic. Soleiman destaca per la seva capacitat d'arranjador i per la connexió amb els músics que l'acompanyen, creant un espai col·lectiu on les idees flueixen amb naturalitat.
Amb BelleJazzClub Vol. 1, Adrien Soleiman reafirma el seu compromís amb la llibertat creativa i el treball col·laboratiu, oferint una experiència musical que combina tradició i innovació en un context íntim i evocador
Petit Matin, Les Enfants
2.
Etienne Manchon Trio - Weird Life 2025
https://etiennemanchontrio.bandcamp.com/album/weird-life
El trio liderat pel pianista francès Etienne Manchon presenta Weird Life, el seu tercer àlbum d'estudi, una obra que explora les peculiaritats de la vida dels músics en gira a través d'una fusió de jazz contemporani, rock progressiu i música cinematogràfica. Acompanyat per Clément Daldosso al contrabaix i Théo Moutou a la bateria, Manchon desplega un univers sonor ric en textures, amb l'ús de piano acústic, sintetitzadors i Fender Rhodes per crear paisatges musicals dinàmics i evocadors.
Gravat el febrer de 2024 als Alhambra Studios de Rochefort, Weird Life combina la complicitat desenvolupada durant més d'una dècada entre els membres del trio amb influències que van des del jazz europeu i escandinau fins al folk i el rock progressiu. Temes com "Askja" o "Daldosse Donne Des Ailes" mostren la capacitat del grup per alternar moments lírics amb passatges rítmics intensos, mentre que peces com "Road Trip" evoquen paisatges de somni a través de sintetitzadors atmosfèrics.
https://www.youtube.com/watch?v=-E3y8uJjBNI&list=OLAK5uy_m-oRaicKziFClg17C_Dk2o5jpkvqpDDpY&index=4
Road Trip, Seshipo
3.
Guy Klucevsek & Volker Goetze - Little Big Top 2024
https://guyklucevsekvolkergoetze.bandcamp.com/album/little-big-top
Little Big Top és el nou àlbum del quartet liderat per Guy Klucevsek, reconegut acordionista nord-americà, i Volker Goetze, trompetista i productor alemany. Aquest treball reuneix catorze composicions de Klucevsek escrites al llarg de dues dècades i combina jazz, música clàssica, influències eslaves, gitanes i sonoritats circenses. L'àlbum va ser enregistrat després que els dos músics descobrissin la seva química artística durant un projecte humanitari el 2022.
Amb Doug Wieselman al clarinet baix i Jeff Hudgins al saxòfon alt, el quartet crea un so ric en textures i dinàmiques. Peces com "Comin' on Home", inspirada en el projecte Little Amal sobre la crisi dels refugiats, i "Hymn for Her", dedicada a la dona de Klucevsek, destaquen per la seva emotivitat. L'àlbum reflecteix la passió de Klucevsek per l'acordió, un instrument que ha redefinit en múltiples gèneres durant més de cinc dècades.
Guy Klucevsek - accordion
Volker Goetze - trumpet, flugelhorn [2,5,10]
Doug Wieselman - bass clarinet [1,3,5–7,11,12,14], clarinet [2,3,11,13, 14]
Jeff Hudgins - alto saxophone [except 4, 9,11], vocals (6)
Fez Up , Comin’ on Home, Pink Elephant, Three Quarter Moon
4.
Julian & Roman Wasserfuhr - Safe Place (2025)
https://actrecords.bandcamp.com/album/safe-place
En Safe Place, el seu darrer àlbum, el duet alemany format per Roman i Julian Wasserfuhr construeix un refugi sonor que transcendeix el concepte d’un lloc físic per convertir-se en un estat mental. Més que un espai tangible, l’àlbum és una invitació a la introspecció, un santuari de calma i claredat enmig del soroll i la immediatesa del món actual.
Acompanyats pel violoncel·lista Jörg Brinkmann i el saxofonista Paul Heller, els germans Wasserfuhr exploren un paisatge musical íntim i ple d’emoció, on cada melodia i cada textura sonora reflecteixen la importància de la connexió humana. Amb un enfocament acurat i detallista, Safe Place esdevé una celebració de l’amistat, l’autenticitat i el poder transformador de la música. Aquest treball convida l’oient a desconnectar de les distraccions quotidianes i a submergir-se en un viatge sonor que porta cap a l’essència del que realment importa.
Julian Wasserfuhr (fiscorn), Roman Wasserfuhr (piano), Jörg Brinkmann (violoncel)
Dodo, Dancing Windmills, Movimiento
Etiquetes de comentaris:
Adrien Soleiman,
Etienne Manchon,
Guy Klucevsek & Volker Goetze
7/6/25
Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (06-06-25) 820 : Federico Casagrande i Francesco Bearzatti, Joost Zoeteman & Paulus Schäfer,Amaro Freitas, Marion Valder
1.
Federico Casagrande i Francesco Bearzatti - And Then Winter Came Again 2024
https://www.youtube.com/watch?v=AQQQRFWPSm0&list=OLAK5uy_
mfrLTwfRhlvLjHNpJRGKexnwYhmmw9NV4
El saxofonista i clarinetista Francesco Bearzatti i el guitarrista Federico Casagrande
col·laboren en And the Winter Came Again, el segon projecte que uneix aquests dos
músics després de l’àlbum Lost Songs. En aquesta nova proposta,
Casagrande assumeix el lideratge compositiu, explorant nous territoris sonors
a través d’una col·lecció de peces que evoquen paisatges i personatges imaginaris.
Federico Casagrande, guitarrista establert a París, està reconegut com un dels
intèrprets més influents del jazz europeu. Graduat amb honors al Berklee College
of Music i guanyador del Gibson Montreux Jazz Festival Guitar Competition,
compta amb una prolífica discografia que abasta des de solos acústics fins a
col·laboracions amb trios i quartets elèctrics.
Francesco Bearzatti, originari d’Itàlia, és conegut per la seva versatilitat en el
saxo i el clarinet, així com per la incorporació d’electrònica en les seves
composicions. Amb una trajectòria que inclou influències del rock i el punk,
Bearzatti ha col·laborat amb músics d’arreu d’Europa i els Estats Units,
consolidant una carrera que combina innovació i narrativa musical.
Amb And the Winter Came Again, Bearzatti i Casagrande continuen una
col·laboració que els ha portat a escenaris de tot el món
Francesco Bearzatti (saxophone), Federico Casagrande (guitare)
Winter Blossom, And Then Winter Came Again,3007
2.
Joost Zoeteman & Paulus Schäfer - Fratellanza 2024
"Fratellanza", que significa germanor, descriu la connexió musical entre Paulus,
Joost, Jasper i Wim. L'àlbum fusiona l'encant d'Itàlia amb el swing contagiós, el
virtuosisme i la melancolia del gypsy jazz. A través de les habilitats a la guitarra
de Paulus i Joost, el disc evoca la cultura italiana, des de fogueres gitanes animades
fins a clubs de jazz a Roma. La música convida a relaxar-se i gaudir de la fusió de
les vibracions italianes, el jazz directe i el swing manouche.
https://www.youtube.com/watch?v=G22WbSF0OI4&list=OLAK5uy_mxQzdKU19qGhWCnzzLjUSCJN7LV4yHV2c
Loulou Gasté. (Compositeur), Joost Zoeteman (guitarra), Paulus Schäfer (guitarra),
Jasper Somsen (contrabaix), Wim De Vries (bateria)
Le soir, Come Prima
3.
Amaro Freitas – Y'Y 2024
https://amarofreitas.bandcamp.com/album/yy
Amb Y’Y, Amaro Freitas aprofundeix en la connexió entre la natura, els ancestres i la identitat
musical afrobrasilera, inspirant-se en la seva experiència a l’Amazònia i en la saviesa indígena
Sateré Mawé. El títol de l’àlbum, que significa "aigua" o "riu", reflecteix el seu homenatge als
rius i boscos del nord del Brasil, però també és una crida a la consciència ecològica i a la
necessitat de recuperar el vincle espiritual amb la natura. A través d’un llenguatge musical que busca rescatar elements precolonials, Freitas construeix un relat sonor on conviuen ritmes afrobrasilers, harmonies sofisticades i influències avantguardistes.
L’àlbum es divideix en dues parts: la primera evoca la força de la terra i els esperits encantats que protegeixen les comunitats en temps de crisi, amb peces com Mapinguari (Encantado da Mata) i Uiara (Encantada da Água), inspirades en llegendes amazòniques. La segona part mostra la interconnexió del jazz global amb la presència de músics com Shabaka Hutchings, Brandee Younger, Jeff Parker i Hamid Drake, teixint un diàleg entre tradicions africanes,
indígenes i afroamericanes.
Temes com Mar de Cirandeiras reten homenatge a la ciranda, una dansa tradicional del nord-est brasiler, mentre que Gloriosa és un tribut a la seva mare i a la influència de la diàspora africana en la seva música.
Mar de Cirandeiras, Gloriosa, Sonho Ancestral
4.
Ninon Valder - En mi corazón
https://www.youtube.com/watch?v=s6SgzPdP3-A&list=OLAK5uy_ln0P_1NCMd9s5XJlAQnZO0e_6dSS8Wl-k
Ninon Valder, bandoneonista, flautista, cantant i compositora francesa, ha publicat el seu àlbum "En mi corazón" aquest 2025.
Valder, coneguda per la seva afinitat amb la música argentina, ha col·laborat amb músics reconeguts com Colacho Brizuela, Michel Godard i Leonardo Sanchez. La seva formació inclou estudis de música clàssica, jazz i música argentina amb mestres com Juan José Mosalini i Dino Saluzzi.
"En mi corazón" conté 12 composicions que exploren diferents estils i atmosferes, mantenint una connexió amb la música llatinoamericana. L'àlbum compta amb la participació de Kevin Seddiki i Sebastián Cordero a la guitarra, amb arranjaments de Leonardo Sánchez.
Valder ha desenvolupat una carrera diversa, incloent projectes com el trio Las Famatinas i col·laboracions amb l'Orquestra Fenice de Venècia. També ha compost música per a documentals i ha creat el CEREMUSA, un centre d'investigació en música i transmissió oral.
A maestro Saluzzi, Los saltos del Guaira, Oblivion, A los viejos.
Etiquetes de comentaris:
Amaro Freitas,
Federico Casagrande i Francesco Bearzatti,
Joost Zoeteman & Paulus Schäfer,
Marion Valder
1/6/25
Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (30-05-25) 819 Norma Winstone, Kit Downes, Arnaud Roulin, Giovanni Di Domenico.
1.
Norma Winstone, Kit Downes - Outpost of Dreams 2024
https://ecmrecords.com/product/outpost-of-dreams-norma-winstone-kit-downes/
https://www.youtube.com/watch?v=M7mzOwZi9dY&list=RDM7mzOwZi9dY&start_radio=1&rv=M7mzOwZi9dY
Norma Winstone, reconeguda vocalista i lletrista anglesa amb una carrera de més de 50 anys, ha destacat per la seva capacitat d'improvisar sense paraules i per considerar la veu com un instrument únic. Nascuda a Londres el 1941, va descobrir el jazz escoltant Ella Fitzgerald i Oscar Peterson, i va iniciar la seva trajectòria als anys 60 cantant en bandes locals. Va guanyar visibilitat al club Ronnie Scott’s, compartint escenari amb Roland Kirk, fet que va impulsar la seva primera gravació amb Michael Garrick el 1968 i, poc després, el seu àlbum debut Edge of Time el 1972.
Winstone ha col·laborat amb figures destacades del jazz britànic i internacional, com John Surman, Michael Gibbs i Kenny Wheeler, amb qui va formar Azimuth, un trio que va enregistrar cinc àlbums amb ECM entre 1977 i 1995. També va treballar amb pianistes com Jimmy Rowles i Fred Hersch, i va escriure lletres per a composicions de Ralph Towner, Egberto Gismonti i Steve Swallow. La seva lletra per The Peacocks de Rowles, titulada A Timeless Place, ha estat interpretada per nombrosos artistes.
El 1987, el seu àlbum Somewhere Called Home amb ECM es va consolidar com un clàssic, elogiat per la seva originalitat i la seva capacitat d’evocar una atmosfera íntima i reflexiva. Reconeguda també per les seves interpretacions sense lletra, Winstone ha mantingut que aquestes permeten al públic donar forma pròpia a la música.
Guardonada com a “Millor Vocalista” als BBC Jazz Awards del 2001, Winstone ha continuat explorant nous terrenys musicals, com a Descansado: Songs for Films (2018), i ha demostrat la seva sinergia artística en treballs com In Concert (2019) amb John Taylor. El 2023, la seva influència es va evidenciar quan Drake va utilitzar una mostra vocal seva en el seu àlbum For All The Dogs. La trajectòria de Winstone continua definint l’evolució del jazz vocal contemporani.
Norma Winstone presentava el 2024 l’àlbum Outpost of Dreams, el seu primer disc en sis anys amb ECM, en col·laboració amb el pianista Kit Downes. Aquest àlbum, enregistrat el 2023 i produït per Manfred Eicher, combina composicions de Downes amb peces de Carla Bley, Ralph Towner, John Taylor i dos arranjaments de cançons tradicionals, Black Is The Colour i Rowing Home. L’enfocament del duo explora la fusió entre improvisació i estructura, creant un diàleg dinàmic i espontani.
El projecte es va originar casualment, quan Winstone va substituir el seu pianista habitual per Downes en un concert. L’empatia musical entre ells va impulsar diverses col·laboracions, culminant en aquest àlbum. Winstone aporta lletres a moltes peces, descrivint el procés com “descobrir paraules ja presents a la música”. Així, per exemple, El és una dedicatòria de Downes a la seva filla, mentre que The Steppe aborda paisatges emocionals desolats. Altres peces, com Jesus Maria de Carla Bley, ofereixen interpretacions personals, en aquest cas amb lletres imaginatives que complementen l’original.
Les cançons tradicionals també tenen una nova vida al disc. Rowing Home adapta una melodia escandinava, mentre que Black Is The Colour es presenta amb una elegància clàssica. Entre les composicions originals destaca Fly The Wind, un homenatge de Winstone al seu col·laborador John Taylor.
Amb arranjaments que enllacen cançons mitjançant interludis improvisats, Outpost of Dreams reflecteix la química entre Winstone i Downes, i la seva capacitat per reinventar la tradició jazzística. El disc tanca un capítol creatiu i anticipa nous projectes, incloent un futur àlbum de Winstone amb música de Steve Swallow.
The Steppe, Fly the wind, Beneath an Evening Sky, Nocturne
2.
Arnaud Roulin - Massages for Piano 2023
https://arnaudroulin.bandcamp.com/album/massages-for-piano
Arnaud Roulin és una figura discreta però fonamental de l'escena independent francesa, ha transitat per múltiples territoris sonors, des del jazz i el rock electrònic fins a l’experimentació amb sintetitzadors i orgues.
Després d’una trajectòria al costat de Laurent Bardainne, Thomas de Pourquery i el grup Poni Hoax, i d’haver col·laborat amb artistes com Catherine Ringer i Sébastien Tellier, ara es reivindica en solitari amb Massages for Piano, un disc que explora la seva relació més íntima amb l’instrument.
Aquest treball és una destil·lació de les seves influències –de Miles Davis a Wagner, de Nina Simone a Satie– i proposa una reflexió sobre la matèria sonora, el tacte i la ressonància del piano. Gravades en diferents estudis, les set peces del disc juguen amb les variacions acústiques de diferents pianos, des de l'esplendor d'un Steinway fins al caràcter més vellutat d'un Bösendorfer, amb enregistraments que van de la presa d'estudi a la cruesa d’un telèfon mòbil.
Acompanyat per drones de sintetitzador, l’àlbum transcorre entre passatges que recorden Chopin, el minimalisme de Satie o l’ambient de Brian Eno, tot evocant una atmosfera tant introspectiva com vibrant.
Massages for Piano* és un viatge sensorial on les notes de Roulin es despleguen com un massatge per a l’oient, alternant entre la delicadesa i la intensitat, la nostàlgia i la llum.
Amb peces com Massage I, d’un lirisme hipnòtic, o Nuclear Blues, que flueix amb una tensió melòdica captivadora, el pianista construeix un univers sonor on cada tecla sembla carregada de records i emocions. Enregistrat sota la direcció artística de Thomas de Pourquery i publicat pel segell Lying Lions Productions, aquest primer treball en solitari marca l’inici d’un nou capítol en la trajectòria de Roulin, qui, després de dècades donant forma a les músiques d'altres, finalment dona veu a la seva pròpia.
Massage I, Angela, Rue Nobel, Massage II
3.
Giovanni Di Domenico - Moon Shark Concerts 2022
https://giovannididomenico.bandcamp.com/album/moon-shark-concerts
Giovanni Di Domenico, pianista, intèrpret i compositor nascut a Roma el 1977 i resident a Brussel·les, presenta "Moon Shark Concerts", una col·lecció d'enregistraments en directe de concerts del music a diferents ciutats europees l’any 2021 .
Format en piano jazz, Di Domenico destaca per la seva tècnica enciclopèdica i una sensibilitat alimentada de tradicions musicals no occidentals, així com per Debussy i l'avantguarda, connectant-se amb una generació d'artistes experimentals com Nate Wooley i Arve Henriksen. A més, Di Domenico ha fundat el seu propi segell, Silent Water, per promoure una producció eclèctica i difícil de classificar.
Brugge Pt.1
Etiquetes de comentaris:
Arnaud Roulin,
Giovanni Di Domenico,
Kit Downes,
Norma Winstone
25/5/25
Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (23-05-25) 818 : Arild Andersen, Dario Miranda, Mette Juul .
1.
Arild Andersen - Landloper (Live) 2024
https://www.youtube.com/watch?v=uAlKMCaayo0
https://www.youtube.com/watch?v=DI8786kSNyI
"Landloper" és el primer àlbum en solitari d'Arild Andersen, una figura clau del segell ECM des dels anys 70 i un dels contrabaixistes més influents de l'escena europea. Gravada en directe a la Victoria Nasjonal Jazzscene d’Oslo, la música combina composicions pròpies amb obres de referents com Ornette Coleman, Charlie Haden i Albert Ayler, a més d’una peça tradicional noruega. Amb l’ús d’efectes i loops en temps real, Andersen aconsegueix expandir el seu so, creant paisatges sonors que van més enllà del format solista. El disc inclou moments destacats com "Dreamhorse", amb el seu ritme hipnòtic, i una versió emotiva de "A Nightingale Sang in Berkeley Square". "Landloper" és una mostra del lirisme i la capacitat d’innovació d’Andersen, reafirmant el seu mestratge després de més de mig segle de trajectòria.
Peace Universal, Ghosts / Old Stev
2.
Dario Miranda - La Dormiente 2024
https://dariomiranda.bandcamp.com/album/la-dormiente
"La Dormiente" és el títol de l'àlbum de Dario Miranda, inspirat en el massís Taburno-Camposauro. Aquest nom fa referència al perfil de les muntanyes que recorda una dona adormida, una imatge familiar per als habitants de Sannio, inclosos Luca, Giovanni i el mateix Dario. Aquesta imatge evoca el mite ancestral de la Mare Terra i simbolitza la força que emana de la calma i la pau. Miranda busca transmetre a través de la seva música aquesta sensació de tranquil·litat que sorgeix de l'energia i la determinació, així com el misteri i la fascinació que amaguen els boscos durant la nit. El paisatge de La Dormiente ha estat una font d'inspiració constant per al músic, que intenta capturar en la seva obra les sensacions que li transmet aquest entorn natural. Dario Miranda és un músic italià conegut per fusionar elements de jazz, música clàssica i sons mediterranis en les seves composicions. Aquest àlbum probablement reflecteix la seva connexió amb el paisatge i la cultura de la regió de Sannio, a la Campània, Itàlia.
Luca Aquino: flugelhorn, trompeta
Giovanni Francesca: guitarra elèctrica
Dario Miranda: contrabaix, eurorack synth #2 and #10, celesta #8.
Miniera inesplorata, Immagine passeggera, All' ombra del tuo sguardo,Con paura il cuore
3.
Mette Juul - Celeste 2023
https://www.youtube.com/watch?v=xrEgN77i0Ds&list=OLAK5uy_nsp--Bo-yhCI8eDkAKBGnOHTwJmtaX46Y
"Celeste" és el sisè àlbum en solitari de Mette Juul, reconeguda cantant, compositora i guitarrista danesa. Aquest disc, inclou interpretacions personals de clàssics americans, composicions modernes i cançons originals de la pròpia Juul. L'àlbum compta amb la col·laboració del guitarrista virtuós americà Mike Moreno i el multi-instrumentista Lars Danielsson, que ja van participar en l'EP anterior de Juul, "New York". Mette Juul és coneguda per la seva veu càlida i expressiva, així com per la seva habilitat per fusionar elements del jazz tradicional amb sonoritats contemporànies. La seva carrera inclou actuacions en festivals importants i col·laboracions en músics destacats de l'escena internacional
Northern Woods, Celeste, Beautiful Love,Distance
Etiquetes de comentaris:
Arild Andersen,
Dario Miranda,
Mette Juul
Subscriure's a:
Missatges (Atom)