31/12/22

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(30-12-22)708:Tom Waits,Zumaque Trio, Emilio García,Areni Agbabian,Daniel Villareal


 

1.

 

Daniel Villareal – Panama 77 2022

 

Panamá 77 és, segons la descripció del seu creador  una vibrant i exuberant  suite de folk-funk instrumental psicodèlic multi-textural. Es l'àlbum debut del bateria i DJ panameny,  establert a Chicago Daniel Villarreal.  Villarreal ha estat durant molt de temps un personatge àmpliament conegut i estimat en l'escena musical de Chicago. Villarreal diu: "Aquest disc és una afirmació tant de la història dels meus orígens,  com de qui sóc avui en dia . Veig la meva vida i la meva música com una combinació d'improvisació i d’intenció,  tot en l'esperit de comunitat i alegria". 

 

Parque En Seis, 

Composed by Kyle Davis, Bardo Martinez, and Daniel Villarreal. Recorded by Ben Lumsdaine on October 13th, 2020, at Chicali Outpost, Los Angeles, CA.

 

Daniel Villarreal - drumkit, congas, bells

Kyle Davis - rhodes piano, bells

Bardo Martinez - bass guitar, synthesizers, bells 

 

Uncanny, 

Composed by Kyle Davis, Bardo Martinez, and Daniel Villarreal. Recorded by Ben Lumsdaine on October 13th, 2020, at Chicali Outpost, Los Angeles, CA.

 

Daniel Villarreal - drumkit, congas, shakers, vocals

Bardo Martinez - bass guitar, synthesizers, electric guitar, vocals

Kyle Davis - rhodes piano

Aquiles Navarro - trumpets 

 

Messenger

Composed by Anna Butterss, Jeff Parker, and Daniel Villarreal. Recorded by Ben Lumsdaine on October 16th, 2020, at Chicali Outpost, Los Angeles, CA.

 

Daniel Villarreal - drumkit, congas, claves

Anna Butterss - double bass

Jeff Parker - electric guitar

Aquiles Navarro - whistles 




 

2.

Areni Agbabian - Bloom 2019

PercussionNicolas Stocker ; Voice, PianoAreni Agbabian

 

Areni Agbabian és coneguda per acompanyar com a vocalista al pianista armeni Tigran Hamasyan, tot i que aquest disc, Bloom , no és un àlbum de jazz. Va néixer i es va criar a Califòrnia, però poques vegades sona nord-americana.Sens dubte, es pot afirmar que ha absorbit les cançons populars i les escales microtonals de la seva herència armènia.

Criada a California de pares armenis, va viure envoltada de música i, concretament , d’una herència musical armenia , des de ben jove. Dos dels seus referents van ser la seva mare i la seva tia , que, segons Agbabian eren “grans músics i narradores d’històries”

Aquesta educació en la música folklórica tradicional té una gran influència a la seva pròpia música. 

 

Patience, Petal one, Rain drops, Yearning, Petal Two, Anganim Arachi Ko

 


3.

Emilio García - Trashumante 2022

Emilio Garcia, composición, guitarra; 

 

Al disc hi col·laboren en alguns dels temes: 

Jorge Pardo, Flauta; Antonio Restucci, Mandolina; Jorge Arribas, Acordeón; Marcelo Córdova, Contrabajo; Felipe Candia, Batería.

 

Emilio García és un guitarrista xilè , del que es diu que és un dels solistes de guitarra elèctrica més ben dotats i més virtuosos en el camp del jazz-rock de Xile. 

Paral·lelament a una llarga trajectòria com a guitarrista electric, desenvolupava més en secret les seves capacitats com a compositor acústic més enllà dels clixés de la música amplificada i el rock and roll estrident.

El propi músic explica així la musica que trobem a aquest “Trashumante” : “Algunes d'aquestes músiques les tenia guardades des de fa molt de temps, i no pensava gravar-les ni menys publicar-les, algunes altres les he escrit fa molt poc.

Totes elles responen a una "crida", a buscar "en" i "des de" la creació musical però sense un objectiu molt clar, i menys amb un objectiu definit, sinó, més aviat, realitzar el viatge en el qual es produeix sanació-composició.”



El viento, Trashumante ,  Casi cueca del Aconcagua , Río Manzanares

 


4.

Acomiadarem aquesta Ronda de Nit, i , de passada, l’any  2022 amb Zumaque Trio, una formació integrada per tres músics establerts a Compostel·la, amb una llarga trajectòria en els seus camps musicals: L'arpista bretó Bleuenn Le Friec, amb àmplia experiència en música simfònica, el contrabaixista Alfonso Calvo, vinculat a múltiples projectes de jazz i música improvisada, i el clarinetista Pablo Pascual, que ha desenvolupat la seva carrera en diversos camps, però sempre compromès amb la música tradicional gallega.

 

Zumaque Trio proposa un recorregut renovat pels diferents ritmes de la música tradicional amb absoluta renovació estètica, i amb un important espai per a la creació espontània i la improvisació. El trio valora i dinamitza estructures i harmonies de la música tradicional, amb una nova tímbrica i arranjaments acurats.

 

Pablo Pascual - Clarinets

Alfonso Calvo - Contrabaix

Bleuenn Le Friec - Arpa

 

Des d’el disc Silván de l’any 2020, escoltem el tema que li donava tìtol : Silván . Bon any!

Bonus Track : Tom Waits : New Year's Eve 

 


 

24/12/22

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(23-12-22)707:La Marraqueta,John Surman,Klô Pelgag,Dino Saluzzi,Nduduzo Makhathini


 

1.

La Marraqueta - Astral 2022

Andrés Pollak (tcl) Pablo Lecaros (b) Mauricio Rodríguez (g) Pedro Greene (dr-perc)

La Marraqueta és una banda de jazz fusió xilena formada a Santiago, amb una clara influència de la música folklòrica i fins i tot de la música maputxe. El que ells han denominat «jazz fusió criolla».

Es va iniciar el 1992 a partir de l' extinció definitiva de Cometa, una banda que tenia com a integrants tres dels actuals membres d'aquesta banda: Andrés Pollak,Pablo Lecaros i Pedro Greene. S'hi van sumar els guitarristes Jorge Díaz i Mauricio Rodríguez. La seva existència ha estat una de les més valuoses propostes en la història del jazz xilè, ja que proposa la trobada entre la improvisació jazzística i la temàtica de la música d'arrel folklòrica.

 

Odas de todo el mundo

________________________________________

2.

John Surman - Invisible Threads 2017

John Douglas Surman (Tavistock, de West Devon, 30 d'agost de 1944) és un músic britànic , especialitzat en saxo soprano, clarinet baix i sintetitzador; toca també el saxo baríton.

 

És compositor, entre d’altres estils, de free jazz i jazz modal, i sovint fa servir temes de la música tradicional com a base. També ha compost i ha realitzat molta música per a espectacles de dansa i les bandes sonores de pel·lícules.

 

Invisible Threads és un àlbum del saxofonista i compositor anglès John Surman gravat a Noruega el 2017 i publicat al segell ECM l'any següent

 

           John Surman – saxòfon soprano, saxòfon baríton, clarinet baix

           Nelson Ayres – piano

           Rob Waring - vibràfon, marimba

 

At First Sight, Autumn Nocturne, Within the Clouds

________________________________________

3.

 

Klô Pelgag - Notre-Dame-des-Sept-Douleurs 2020

 

Klô Pelgag, el nom de naixement de la qual és Chloé Pelletier Gagnon, nascuda el 13 de març de 1990 a Sainte-Anne-des-Monts, Quebec, és una cantant, pianista i guitarrista canadenca.

Segons explica ella mateixa, Inspirada per l'art visual (Botero, Dalí, Magritte), la literatura i el teatre (Vian, Ionesco), el cinema (André Forcier, Jean-Claude Lauzon) i la música (Vigneault, Debussy, Brel, Zappa), Klô Pelgag compon música des de la seva adolescència.

 

Klô Pelgag : Piano, voix, synthés, samplers ; Étienne (Baboo) Dupré : Basse, synthés, guitare ; François (Zaï) Zaïdan : Guitares, synthés ; Pete (Poud) Pételle : Batterie, percussions, pinocles ; Sylvain (Sysyllium) Deschamps : Guitare, synthés; Vincent Lauzer : Flûtes à bec (Für Élise) ;

 

A més al disc col·labora una amplia formació de corda i de metalls.

 

Rémora, Umami, J'aurai les cheveux longs

________________________________________

4.

Dino Saluzzi - Rios 1995

Acoustic Bass, Electric Bass – Anthony Cox ; Bandoneon, Voice, Percussion – Dino Saluzzi

Marimba, Vibraphone, Percussion – David Friedman

 

Avui tornem a portar a la Ronda de Nit al gran Dino Saluzzi. En aquest cas , des d’el disc “Rios” , publicat l’any 1995.Timoteo "Dino" Saluzzi (n. 20 de maig de 1935; Campo Santo, provincia de Salta), és un músic, bandoneista i compositor argentí.

Anthony Cox (Nova York, 24 d'octubre de 1954) és un baixista nordamericà. És conegut pel seu treball amb músics destacats, inclosos Geri Allen, Dewey Redman, Dave Douglas, John Scofield, Pat Metheny, o  Joe Lovano entre molts d’altres.

David Friedman, per la seva banda,  (Nova York, Estats Units, 10 de març de 1944) és un percussionista nordamericà.. Els seus instruments principals són el vibràfon i la marimba. Està considerat un dels vibrafonistes més influents de la història de l'instrument.

 

Los Them, Fulano de tal…Sketch #1

________________________________________

5.

Nduduzo Makhathini (24 de setembre de 1982) és un músic sud-africà d'Umgungundlovu, Pietermaritzburg, Sud-àfrica.

Provinent d'una família musical, va començar desde molt petit a estimar la música.  Makhathini ha actuat amb multitud d’artistes de la música africana. Va completar la seva diplomatura en Piano Jazz a la Universitat Tecnològica de Durban l’any 2005.

Acomiadarem el programa d’avui amb un tema inclós al disc In The Spirit Of Ntu, d’aquest any 2022, amb el tema Amathongo.

 

17/12/22

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(16-12-22)706:Elisa Luu,Terje Rypdal,Tommy Crane,Elvis Costello


 

1.

Elisa Luu - Luu's Strange Visions EP 2021

Si acabavem el programa anterior amb Elisa Luu,avui el comencem amb ella. Com deia la setmana passada, Elisa Luu (Elisabetta Luciani) és una compositora establerta a Roma. Comença la seva carrera musical com a saxofonista. Elisa Luu ha participat en molts projectes musicals al llarg dels anys, incloent el quartet de fusió Prodotti Speciali   i    la Monday Night Jazz Orchestra de Short. El 2007 va fer un canvi d’objectius a la seva carrera i va començar a compondre música ambiental/electrònica. També és cofundadora de La Bèl, un netlabel italià que ofereix música electroacústica gratuït.

Doncs sembla ser que el projecte de la Netlabel està més aviat aturat, si bé encara podeu accdir a tota la música, que és molta, d’aquest segell discogràfic digital i gratuït. De Elisa Luu la darrera notìcia que he pogut trobar és la publicació , l’any 2021 , d’aquest Ep , Luu’s Strange Visions . I el comentari que fa la pròpia música , diu : “Un EP que va néixer confinat dins de quatre parets a casa durant el confinament. Quatre temes que representen una mirada íntima en un temps tan "visionari".”

Hem escoltat la totalitat d’aquest Ep.


2.

Terje Rypdal - Odyssey 1975

Terje Rypdal — guitarra, sintetitzador, saxo soprano ; Brynjulf Blix — orgue ;                  Torbjørn Sunde — trombó ; Sveinung Hovensjø — baix elèctric ;                                               Svein Christiansen — bateria

Terje Rypdal va néixer el 23 d'agost de 1947 a Oslo, Noruega. És un guitarrista i compositor versàtil i que practica diferents estils musicals que van des d’el  jazz, la música clàssica fins a la anomenada world music. 

 

Midnite


3.

Tommy Crane - We’re all improvisers now 2022

 

Tommy Crane és un bateria, productor i compositor establert entre Montreal i Nova York.

Tota la música d’aquest disc ha estat composada, produïda i interpretada pel Tommy Crane, si bé ha tingut la col·laboració “remota”, com diu ell de : Pietro Amato - French horn (3,9) Simon Angell - guitar (5,6,9), Jordan Brooks - electric bass (1,3,5,6,8,9) Charlotte Greve - alto saxophone, vocals (4) Logan Richardson - alto saxophone (6) Chris Speed - clarinet (9) i es va enregistrar entre març de 2020 i gener de 2021 a Côte St Paul QC.

 

Curated Reality, Shimo , Nordique Americana (PT.1)





4.

Momofuku és un àlbum publicat el 2008 per Elvis Costello and the Imposters. L'àlbum compta amb la col·laboració de la líder de Rilo Kiley, Jenny Lewis, a las veus a algun dels temes. El títol de l'àlbum fa referència a Momofuku Ando, l'inventor dels fideus ramen instantanis, i a la velocitat a la qual es va concebre i crear l'àlbum.  Es va llançar primer en vinil i com a descàrrega digital, després es va publicar en CD.

Per acomiadar el programa escoltem a Elvis Costello and the Imposters, des de’l disc Momofuku,  el tema Pardon madame my name is Eve.