Ronda de Nit: 02/2023

26/2/23

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(24-02-23)715:Jon Hassell,Renaud Garcia-Fons / Derya Türkan,Bill Laurance.

Jon Hassell - Last Night the Moon Came Dropping Its Clothes in the Street 2009

Jon Hassell (22 de març de 1937– 26 de juny de 2021) va ser un trompetista compositor nord-americà. Va desenvolupar el concepte de música del "Quart Món", que descriu un "so primitiu / futurista unificat" que combina elements de diverses tradicions ètniques mundials amb tècniques electròniques modernes. El concepte es va articular per primera vegada a Fourth World, Vol. 1: Possible Musics, la seva col·laboració de 1980 amb Brian Eno.

Nascut a Tennessee, Hassell va estudiar música clàssica contemporània a Nova York i més tard a Alemanya amb el compositor Karlheinz Stockhausen. Posteriorment va treballar amb els compositors minimalistes Terry Riley i La Monte Young (com a part del seu grup Theatre of Eternal Music), i va estudiar amb el cantant hindustani Pandit Pran Nath. La seva associació amb Brian Eno a principis de la dècada de 1980 introduiria Hassell a un públic més ampli. Posteriorment va treballar amb artistes musicals com Talking Heads, David Sylvian, Farafina, Peter Gabriel, Tears for Fears, Ani DiFranco, i Ry Cooder entre molts d’altres.

Blue Period, Light on Water

Renaud Garcia-Fons / Derya Türkan - Silk Moon 2014

Contrabaix de 5 cordes, Percussió, Arranjaments– Renaud García-Fons

Kemenche – Derya Türkan

Kemenche o kemençe és el nom de diversos tipus d'instruments musicals de corda fregada que té el seu origen a la Mediterrània Oriental—sobretot Grècia, i Turquia— i les regions adjacents al mar Negre. Són instruments folklòrics que generalment tenen tres cordes i que es toquen en posició vertical amb la seva cua recolzada al genoll del músic. El nom kemençe es deriva del persa Kamanchehi significa simplement "petit arc". He trobat que de vegades també s’en diu “rabec” o , en castellà “rabel”.

Renaud Garcia-Fons(24 de desembre de 1962) és un contrabaixista i compositor francès que es caracteritza per la improvisació en les seves interpretacions.

Derya Türkan és un jove mestre del rabec clàssic turc . És un gran intèrpret del repertori de la música clàssica otomana i de la seva improvisació.Türkan va néixer a Istanbul (Turquia), el 1973.

Silk Moon, A Girl from Istanbul, Istanbul’da Bir İspanyol

(si no m'equivoco vol dir en turc una cosa com ara “un espanyol a istanbul”)

Bill Laurance - Cables 2019

Zeal EP 2021

Bill Laurance - Piano, Rhodes, Moog One, Prophet 6, Juno 106, Mellotron

Jonathan Harvey - Electric, Upright & Synth Bass

Marijus Aleksa - Bateria i caixa de ritmes.

Violins: Andra Vornicu, Chloe Hayward, Eleanor Shute, Emma Rushworth, Heather MacLeod, Helena Logah, Isabella Baker, Kathleen Ord, Madeleine Fitzgerald, Simmy Singh, Stephen Bradshaw

Violas: Henry Rankin, Rosamund Hawkins, Sophia Dignam, Natalia Senior-Brown

Cellos: Awen Blandford, Rebecca Thomas, Ellie Boney, Polly Virr, Inés Mota

Double Bass: Alice Phelps, Joshua Cavanaugh-Birley

Bill Laurance (Londres, 2 d'abril de 1981) és un compositor, productor i músic multiinstrumentista anglès. Laurance és membre de la banda de jazz fusió i funk Snarky Puppy, així com fundadora i CEO del segell discogràfic Flint Music, amb seu a Londres. Hem escoltat un tema inclòs al disc “Cables”, de 2019. Es tracta d’un tema dedicat a la pel·lícula de Stanley Kubrik “2001 : una odissea de l’espai” i porta per tìtol el nom de l’ordinador protagonista de la pel·lícula , “HAL”. Escoltem tot seguit un tema inclòs a l’EP Zeal de l’any 2021, el tema titulat Balm.

Hal, Balm, Artífice, Zeal EP

19/2/23

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(17-02-23)714:Stacey Kent,İlhan Ersahin,Alba Obert.

Stacey Kent - I Know I Dream : The Orchestral Sessions 2017

Stacey Kent(South Orange,Nova Jersey; 27 de març de 1965), és una cantant anglo-nord-americana.

Ha estat nominada a un premi Grammy i va ser nomenada Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministre de Cultura francès el 2009. Està casada amb el saxofonista, compositor Jim Tomlinson, que li produeix els àlbums i escriu cançons per a ella amb lletres del novel·lista Kazuo Ishiguro

Bullet train (Written-By – Jim Tomlinson, Kazuo Ishiguro) , Photograph (Written-By – Antonio Carlos Jobim, Ray Gilbert)

İlhan Erşahin - Harikalar Diyari - 2002

İlhan Erşahin és un músic suec-turc. També ha estat empresari d’hostaleria , és a dir, era propietari d’un bar. Es va criar a Estocolm i viu a la ciutat de Nova York des de 1990. Com a músic, Ersahin ha actuat i gravat amb d’altres músics, però també amb els seus propis projectes/bandes.

Harikalar Diyari o Wonderland és la reflexió i l'expressió dels vincles de İlhan Erşahin amb Istanbul i la seva curiositat per la música turca. Una sorpresa amagada a aquest àlbum son les veus poc convencionals dels vocalistes d'Istanbul de novissima generació que intervenen al disc, Nil, Bora i Dilara, de 14 anys.

llançat el 9 de març de 2002

Saxo i teclats - Ilhan Ersahin

Clarinet - Hüsnü Şenlendirici

Baix - Matt Penman

Bateria - Jochen Rückert

Kanun - Nuri Lekesizgöz

Percussió - Mehmet Akatay

Oriental Wind , Fly feat. Lara Di Lara, Ennio

Alba Obert - Kaléidoscope 2022

Alba Obert (violon), Gaspard Berton (claviers), Nicolas Fleury (basse), Léo Tochon (batterie)

Aquest “Kaléidoscope” és el primer disc de Alba Obert . El Calidoscopi és un objecte que reflecteix la llum externa transformant-la fins a l'infinit. L'ull humà percep aquesta varietat de facetes lluminoses i pot observar el sorprenent resultat. Alba Obert va trobar aquesta imatge del calidoscopi molt poética i la compara amb les múltiples maneres en què els homes veuen les situacions a les quals s'enfronten. Així va compondre Alba Obert aquest 1r disc, deixant-se endur per certs records, per certes situacions significatives de la seva vida, i deixant-se inspirar per elles. Els músics que intervenen a aquest disc van més enllà del simple paper de sideman, també són companys de viatge, amics íntims.A l’Alba li agrada i cita Björk i Thom Yorke de Radiohead com a referències i algunes de les composicions del disc , certs passatges, algunes vocalitzacions ho testifiquen.

Les Naines Bleus, Light and Shadow, M.O.S.C.

12/2/23

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(10-02-23)713:Jun Miyake,Anne Paceo,Thierry Maillard

Jun Miyake - Whispered garden (2022)

Jun Miyake (bugle), Dave Liebman (saxophone soprano), Bob Zung (flûte alto, clarinette basse), Andy Bevan (flûte alto), Jeff Duquesnois (basson), Hitoshi Watanabe (violoncelle, Contrabaix), Hideo Yamaki (Bateria)

Jun Miyake ( 7 de gener de 1958 a Kyoto) és un compositor japonès. La seva música (per exemple, les cançons "Lilies in the Valley" i "The Here and After") es va utilitzar a la pel·lícula Pina, nominada als Oscars a la millor pel·lícula documental el gener de 2012. També ha estat guardonat amb el premi de la crítica alemanya, Der Preis der deutschen Schallplattenkritik, com a Millor Àlbum de l'Any pels seus tres àlbums, "Stolen from Strangers", "Lost Memory Theatre act-1" i "Lost Memory Theatre act-2".

Descobert per la llegenda japonesa Terumasa Hino, Jun Miyake va començar la seva carrera com a trompetista de jazz, graduant-se al Berklee College of Music. Quan va tornar a Tòquio, es va convertir en un artista influent, així com en un compositor d'èxit. Miyake ha treballat estretament amb Pina Bausch, Wim Wenders, Robert Wilson, Oliver Stone, etc, i ha col·laborat amb artistes com, Arto Lindsay, Vinicius Cantuaria, Bulgarian Voices, David Byrne, Grace Jones,Ron Carter, Michael Brecker, i molts d’altres.

Fluctations, Counterflect, Witness, Time Song Theme

Anne Paceo - S.H.A.M.A.N.E.S 2022

Isabel Sorling : voix

Marion Rampal : voix

Christophe Panzani : saxophones, clarinette basse

Tony Paeleman : piano, fender rhodes, bass station

Benjamin Flament : métallophone, batterie

Anne Paceo : batterie, voix, kamele n’goni

La bateria i percussionista Anne Paceo presenta el disc S.h.a.m.a.n.e.s, el seu setè disc. Anne Paceo parteix d'una premissa introductòria tal com la presenta en la nota de premsa que acompanya el llançament, és a dir, "submergir-se de cap en les possibilitats vocals i percussives de la seva música, però també portar-nos a un viatge, però no qualsevol viatge, el d'un xamanisme "profundament humà" i sense edat". .

Nascuda el 1984, va passar la seva infància a Daloa, Costa d'Ivori, sentint el ritme de grans mestres de bateria practicant al costat de casa de la seva família. Anne Paceo va triar la bateria. Una opció gens fàcil, ja que el nombre de dones bateries encara es pot comptar , com aquell que diu, amb els dits d'una mà. Però Anne Paceo tenia la determinació i el talent per desenvolupar una carrera que va començar estudiant al Conservatori Nacional de Música de París.

Els seus àlbums, mereixedors de premis, són una mena de viatges sonors, on Anne Paceo explora gèneres: funk, soul, pop, jazz; i configuracions: des de trios a grans formacions,amb músics i música dels 5 continents i de 46 països.

Here and Everywhere , L’Aube/Healing , From the stars, Piel

Thierry Maillard - Une larme de pluie 2022

Escoltant a aquest pianista sobta assabentar-se que aquest “Une larme de pluie” és el primer disc en solitari el pianista Thierry Maillard. Interpreta 16 composicions pròpies.

Thierry Maillard va començar la música molt aviat, va estudiar harmonia, contrapunt, piano i acordió i va obtenir un diploma de magisteri a l’edat de 17 anys! Va gravar un primer disc l’any 1998, a Nova York, i després va col·laborar amb músics de la categoria de Bireli Lagrène, John Patitucci, Michel Portal, André Ceccarelli, Didier Lockwood, i molts altres..

Ha col·laborat amb una orquestra filharmònica, ha interpretat amb tota mena de formats, trio, piano solista i també va formar la Thierry Maillard Big Band per homanetgar a Brassens, Brel i Ferré. Una altra obra seva és un homenatge a Frank Zappa amb 23 músics, entre d’altres projectes i col·laboracions.

Une larme de pluie, À peine perceptible, La péninsule de Dingle