Emerson, Lake & Palmer (també coneguda com ELP) va ser una banda anglesa de rock progressiu que va assolir la seva major popularitat a la dècada de 1970, venent més de 30 milions de discos i realitzant multitudinaris concerts.
La banda estava formada per tres integrants:
* Keith Emerson (ex membre de The Nice) als teclats.
* Greg Lake (ex membre de King Crimson) a les guitarres, baix i veus.
* Carl Palmer (exmembre d'Atomic Rooster) a la bateria i percussions.
El grup va ser format el 1970 pel teclista Keith Emerson, el baixista, guitarrista i cantant Greg Lake i el bateria Carl Palmer. Inicialment anava a anomenar-se HELP, doncs inclouria a les seves files a Jimi Hendrix, però la seva mort el setembre de 1970, va truncar el projecte.
Emerson provenia del grup The Nice, que ja havia tingut èxit en l'ona progressiva amb 5 Lp's publicats, un d'ells amb el fabulós "Five Bridges", una peça que ocupa tota una cara del disc en directe amb una orquesta filarmónica, però el tema més conegut era el "Rondo", que més tard EL & P també ho interpretarien en les seves actuacions. Greg Lake va participar com a baixista i vocalista en els dos primers àlbums de King Crimson, i Carl Palmer fou bateria d'Atomic Rooster i del grup de rock psicodélic The Crazy World of Arthur Brown.
El grup va gaudir de gran èxit a inicis de la dècada dels setanta, guanyant diversos discos d'or als Estats Units i a Anglaterra, generant diversos grups a la seva volada, com l'alemany Triumvirat. En aquesta època es van publicar els seus millors treballs: "Emerson, Lake & Palmer" (1970), "Tarkus" (1971), "Pictures at an Exhibition" (1971), que consistia en l'adaptació de l'obra homònima de Músorgski, " Trilogy "(1972) i" Brain Salad Surgery "(1973), el tema principal és una sensacional epopeia de 29 minuts (Karn Evil), més o menys com a" Tarkus ".
El seu èxit resulta peculiar si es considera que en els seus àlbums es pot trobar música de compositors tan dissímils entre si com Alberto Ginastera ( "Toccata"), Béla Bartók ( "The Barbarian") o Aaron Copland ( "Fanfare for the Common Man", "Hoedown").
Separats momentàniament a mitjans dels setanta després d'un triple LP en viu titulat "Welcome Back my Friends to the Show that Never Ends" (1974), van tornar a unir-se el 1976 amb cert èxit, encara que no amb la intensitat dels seus primers anys. Aquest retorn va donar com a resultat tres discs d'estudi i un en viu. "Works, Vol 1" (1977) era un doble LP on cada integrant del grup s'adjudicava una cara, i només treballaven junts a la cara restant. El material era bo en general, però el problema va ser que cada un dels membres de la banda treballava per la seva banda, destruint la unió que la banda havia tingut des de la seva formació fins a 1973. Es van separar a finals d'aquesta dècada, després de publicar "Works, Vol 2" (1977), a base de retalls i versions en solitari, algunes no usades en el primer volum de Works, "Love Beach" (1978), completament prescindible , gravat per exigències de la discogràfica, i després "In Concert" (1979), amb fragments de la magnífica (tot i que econòmicament desastrosa) gira de 1977, amb orquestra simfònica inclosa. Emerson i Lake es van dedicar a les seves carreres solistes, i Palmer es va unir al supergrup Àsia.
El 1986, el grup es va reformar com Emerson, Lake & Powell, amb el bateria Cozy Powell reemplaçant Carl Palmer, lligat per contracte a Àsia. Malgrat l'èxit del tema "Touch and Go", el grup va tornar a dissoldre. Dos anys després, es va reformar de nou, aquesta vegada com Three, amb Emerson, Palmer i el guitarrista, baixista i cantant Robert Berry, però després d'un bon disc, però amb poc èxit comercial, es van tornar a separar.
En els noranta, van tornar a ajuntar com Emerson, Lake & Palmer amb l'edició de dos discs d'estudi, "Black Moon" (1992) i "In the Hot Seat" (1994). Pel que fa al primer, va ser considerat per alguns fans com un excel lent retorn, mentre que altres ho van considerar desastrós. El segon va ser gravat en una situació similar a la de Love Beach, era per obligacions de contracte. En Black Moon destaquen algunes cançons, mentre que a In the Hot Seat només es pot destacar la nova versió de "Pictures at an Exhibition", a més d'altres cançons que haguessin pogut funcionar.
D'altra banda, van publicar diversos discos en viu, gravats tant d'aquella època com la d'abans. Destaquen "Works Live" (1993), amb el concert de 1977 sencer, "Live at the Royal Albert Hall" (1993), que va ser el seu concert inaugural de la gira de 1992 (La gira de Black Moon), i "Then & Now "(1998), que conté dos concerts: el seu èpica presentació al California Jam 1974 i un concert a Roma el 1997. A més, el seu gran concert de presentació al Festival de l'Illa de Wight va ser oficialment tret en disc el 1997.
El 1998 estaven preparant un nou disc, quan hi va haver una discussió entre Emerson i Lake respecte a qui seria el productor del disc. Això va acabar amb Emerson, Lake & Palmer definitivament. Emerson va tornar a The Nice per a una gira mundial, Greg Lake va ser baixista de la banda de Ringo Starr en el seu All-Starr Tour el 2001, i Palmer es manté fent constants gires amb el seu Carl Palmer Band, a més de retornar el 2006 al grup Àsia.
Font : Wikipèdia
La banda estava formada per tres integrants:
* Keith Emerson (ex membre de The Nice) als teclats.
* Greg Lake (ex membre de King Crimson) a les guitarres, baix i veus.
* Carl Palmer (exmembre d'Atomic Rooster) a la bateria i percussions.
El grup va ser format el 1970 pel teclista Keith Emerson, el baixista, guitarrista i cantant Greg Lake i el bateria Carl Palmer. Inicialment anava a anomenar-se HELP, doncs inclouria a les seves files a Jimi Hendrix, però la seva mort el setembre de 1970, va truncar el projecte.
Emerson provenia del grup The Nice, que ja havia tingut èxit en l'ona progressiva amb 5 Lp's publicats, un d'ells amb el fabulós "Five Bridges", una peça que ocupa tota una cara del disc en directe amb una orquesta filarmónica, però el tema més conegut era el "Rondo", que més tard EL & P també ho interpretarien en les seves actuacions. Greg Lake va participar com a baixista i vocalista en els dos primers àlbums de King Crimson, i Carl Palmer fou bateria d'Atomic Rooster i del grup de rock psicodélic The Crazy World of Arthur Brown.
El grup va gaudir de gran èxit a inicis de la dècada dels setanta, guanyant diversos discos d'or als Estats Units i a Anglaterra, generant diversos grups a la seva volada, com l'alemany Triumvirat. En aquesta època es van publicar els seus millors treballs: "Emerson, Lake & Palmer" (1970), "Tarkus" (1971), "Pictures at an Exhibition" (1971), que consistia en l'adaptació de l'obra homònima de Músorgski, " Trilogy "(1972) i" Brain Salad Surgery "(1973), el tema principal és una sensacional epopeia de 29 minuts (Karn Evil), més o menys com a" Tarkus ".
El seu èxit resulta peculiar si es considera que en els seus àlbums es pot trobar música de compositors tan dissímils entre si com Alberto Ginastera ( "Toccata"), Béla Bartók ( "The Barbarian") o Aaron Copland ( "Fanfare for the Common Man", "Hoedown").
Separats momentàniament a mitjans dels setanta després d'un triple LP en viu titulat "Welcome Back my Friends to the Show that Never Ends" (1974), van tornar a unir-se el 1976 amb cert èxit, encara que no amb la intensitat dels seus primers anys. Aquest retorn va donar com a resultat tres discs d'estudi i un en viu. "Works, Vol 1" (1977) era un doble LP on cada integrant del grup s'adjudicava una cara, i només treballaven junts a la cara restant. El material era bo en general, però el problema va ser que cada un dels membres de la banda treballava per la seva banda, destruint la unió que la banda havia tingut des de la seva formació fins a 1973. Es van separar a finals d'aquesta dècada, després de publicar "Works, Vol 2" (1977), a base de retalls i versions en solitari, algunes no usades en el primer volum de Works, "Love Beach" (1978), completament prescindible , gravat per exigències de la discogràfica, i després "In Concert" (1979), amb fragments de la magnífica (tot i que econòmicament desastrosa) gira de 1977, amb orquestra simfònica inclosa. Emerson i Lake es van dedicar a les seves carreres solistes, i Palmer es va unir al supergrup Àsia.
El 1986, el grup es va reformar com Emerson, Lake & Powell, amb el bateria Cozy Powell reemplaçant Carl Palmer, lligat per contracte a Àsia. Malgrat l'èxit del tema "Touch and Go", el grup va tornar a dissoldre. Dos anys després, es va reformar de nou, aquesta vegada com Three, amb Emerson, Palmer i el guitarrista, baixista i cantant Robert Berry, però després d'un bon disc, però amb poc èxit comercial, es van tornar a separar.
En els noranta, van tornar a ajuntar com Emerson, Lake & Palmer amb l'edició de dos discs d'estudi, "Black Moon" (1992) i "In the Hot Seat" (1994). Pel que fa al primer, va ser considerat per alguns fans com un excel lent retorn, mentre que altres ho van considerar desastrós. El segon va ser gravat en una situació similar a la de Love Beach, era per obligacions de contracte. En Black Moon destaquen algunes cançons, mentre que a In the Hot Seat només es pot destacar la nova versió de "Pictures at an Exhibition", a més d'altres cançons que haguessin pogut funcionar.
D'altra banda, van publicar diversos discos en viu, gravats tant d'aquella època com la d'abans. Destaquen "Works Live" (1993), amb el concert de 1977 sencer, "Live at the Royal Albert Hall" (1993), que va ser el seu concert inaugural de la gira de 1992 (La gira de Black Moon), i "Then & Now "(1998), que conté dos concerts: el seu èpica presentació al California Jam 1974 i un concert a Roma el 1997. A més, el seu gran concert de presentació al Festival de l'Illa de Wight va ser oficialment tret en disc el 1997.
El 1998 estaven preparant un nou disc, quan hi va haver una discussió entre Emerson i Lake respecte a qui seria el productor del disc. Això va acabar amb Emerson, Lake & Palmer definitivament. Emerson va tornar a The Nice per a una gira mundial, Greg Lake va ser baixista de la banda de Ringo Starr en el seu All-Starr Tour el 2001, i Palmer es manté fent constants gires amb el seu Carl Palmer Band, a més de retornar el 2006 al grup Àsia.
Font : Wikipèdia
