1.
Kate Carr - A Field Guide To Phantasmic Birds 2023
https://room40.bandcamp.com/album/a-field-guide-to-phantasmic-birds
Kate Carr és una artista australiana resident a Londres que explora les trobades, textures i tecnologies relacionades amb les gravacions de camp. Utilitza el moviment, objectes i tècniques d'enregistrament experimental per crear mons sonors íntims i híbrids centrats en les interaccions i la col·lectivitat que generen paisatges sonors. Treballa en composició, interpretació i instal·lació, i està interessada en els paisatges sonors de transició, com ara els que es troben entre el bosc i la ciutat. Carr també forma part del duo RUBBISH MUSIC i dirigeix el segell d'art sonor Flaming Pines. La seva música ha estat presentada en diversos mitjans i ha realitzat actuacions en viu en diversos llocs del món.
Usually Concealed In Dense Foliage - Shy, typically alone or in pairs
2.
Flore Laurentienne - Mathieu David Gagnon - La fin et le commencement 2022
https://florelaurentienne.bandcamp.com/track/la-fin-et-le-commencement
Música composta, orquestrada i dirigida per Mathieu David Gagnon
CORDES:
Mélanie Bélair
Melanie Vaugeois
François Pilon
Christian Prevost
Fany Fresard
Lizann Gervais
Chantal Bergeron
Pascale Gagnon
Joan Corban
Heather Schnarr
Yubin Kim
Ligia Paquin
Sofia Gentile
Bojana Milinov
Amina Tebini
Annie Gadbois
Carla Antoun
Jean-Christophe Lizotte
Yannick Chênevert
Aquest projecte el signa Flore Laurentienne, és a dir, Mathieu David Gagnon . Segons les notes de premsa :
“ La música de Mathieu David Gagnon és un despertar de la veritable bellesa que ens envolta. Imagina't agafar la banda sonora d'una pel·lícula vintage en Technicolor i afegir-li la imatgeria d'una primavera en ple esclat, amb els tons més suaus i pastel. El matrimoni entre les seves orquestracions de corda i sintetitzadors analògics és una mescla enginyosa dels sons que ens son familiars dels anys 50 i 60. Nascut a La Pocatière, Quebec, Gagnon va créixer a Sainte-Anne-des-Monts. És germà de la cantautora Klô Pelgag. Va estudiar música clàssica i orquestral a França al Conservatori de Bordeus i al Conservatori d'Aubervilliers, i en tornar al Quebec va treballar com a arranjador i productor per a Pelgag, Les Hôtesses d'Hilaire i Guillaume Arsenault. Sota el nom de Flore Laurentienne, inspirat en els escrits botànics de Marie-Victorin Kirouac, va crear una sèrie de composicions orquestrals inspirades en la relació de la humanitat amb la natura, que es van publicar com a àlbum Volum 1 el 2019.
La fin et le commencement
3.
Nizar Rohan - Narration/Sard 2008
https://www.youtube.com/watch?v=60qzQnSsx24
Nizar Rohana és un intèrpret de l'oud nascut a Israel i de família palestina. Va néixer al poble d'Isfiya al Mont Carmel el 1975 i va començar a tocar música quan era molt jove. Va descobrir l'oud quan tenia 15 anys, i el 1996 es va traslladar a Jerusalem per estudiar. El 2001 va obtenir el títol de Bachelor of Music and Arts amb especialització en interpretació de l'oud i Musicologia de l'Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem i el Departament de Musicologia de la Universitat Hebrea. Durant un temps, va centrar el seu treball en la música del gran compositor egipci Muhammad Al-Qasabji, i va completar el seu màster el 2006.
Avui dia, Nizar és un destacat intèrpret de l'oud en l'escena musical palestina i internacional. Ha adquirit una àmplia experiència sobre l'escenari com a solista i en diversos grups, tocant música tradicional, moderna, experimental i del món. Durant els últims dotze anys ha actuat en llocs prestigiosos en països com el Japó, el Marroc, l'Egipte, Turquia, els Estats Units i Europa.
Nizar va publicar el seu primer àlbum "Sard" (Narració) al maig del 2008. És el disc que estem escoltant avui. Entre el 2000 i el 2007, Nizar va treballar com un dels principals professors d'oud al Conservatori Nacional Edward Said a Jerusalem, Ramallah i Betlem. Va ser director acadèmic de la branca de Jerusalem el 2003 i el 2005, i també el subdirector d'Assumptes Acadèmics durant l'any acadèmic 2006-2007.
La seva defensa doctoral va tenir lloc el 15 de desembre del 2021 a la Universitat de Leiden, a Holanda.
Emm-El Zeinat, Iraq
4.
Delphine Dora - Hymnes Apophatiques 2022
https://morctapes.bandcamp.com/album/hymnes-apophatiques
Delphine Dora va participar durant l'estiu del 2021 en una residència a l'església de St Saphorin (Suïssa) com a part del Festival Jolie Vue. Va tenir l'oportunitat d'explorar a consciència l’orgue de l'església abans del festival i va improvisar una sèrie de pistes, algunes de les quals es troben a l'àlbum "hymnes apophatiques". Delphine mostra un gran respecte per l’orgue, però també es mostra juganera en molts moments, intervenint amb la seva veu i donant una nova dimensió al so de l'instrument. Aquest enfocament audaç permet a Delphine fer que el so s'ajusti completament al seu estil. L'àlbum ofereix una escolta interessant que explora les diverses possibilitats de l'òrgan i reflecteix el camí musical de l'artista.
Opus Divinum
5.
David Enhco - Family Tree 2022
https://www.youtube.com/watch?v=basDSHpxljc&list=OLAK5uy_lX5s0OVILshGo7Abwm0HUy1ldvtuhbNiE
David Enhco Quartet:
David Enhco: trompeta
Thomas Enhco: piano
Florent Nisse: contrabaix
Gautier Garrigue: bateria
Quator Voce:
Cécile Roubin: violí
Sarah Dayan: violí
Guillaume Becker: viola
Lydia Shelley: violoncel
El disc "Family Tree" és una innovadora col·laboració entre el quartet de jazz de David Enhco i el prestigiós quartet de corda Quatuor Voce. Aquest àlbum proposa una fusió audaç de música clàssica i jazz, amb arranjaments de standards de jazz, pop, música clàssica del segle XX, barroc i obres originals. Amb la participació de solistes com Michel Portal, Célia Kameni i Caroline Casadesus, l'àlbum ofereix una rica diversitat d'influències i estils, des de textures delicades fins a poderoses melodies improvisades. El títol "Family Tree" fa referència a la col·laboració de Enhco amb membres de la seva pròpia família i amb altres músics estimats, celebrant la seva unió tant personal com musical. Aquest projecte, es va publicar simbòlicament en el dia d'aniversari del mentor de Enhco, Didier Lockwood, violinista que va morir l’any 2018. Un disc que representa un homenatge a la passió de Lockwood per fusionar la música clàssica i el jazz.
Waltz #1, Cavalcade
