Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (26-09-25) 830 Near The Pond, ladyybirdd, Louis Sclavis .

 

1. 

Wild Geese - Near The Pond 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_m4RYXUKmKfp9Zi4EZOydoM41ERrUZK6nM

Wild Geese del grup Near The Pond, publicat el 2025 pel segell Stunt Records.  Es tracta d’un projecte col·laboratiu liderat per la cantant danesa Josefine Cronholm, amb la participació destacada de Kirk Knuffke (trompeta), Thommy Andersson (contrabaix) i Bent Clausen (piano i percussions)

Els músics que participen en aquest projecte són:

Josefine Cronholm: veu principal, percussió
Kirk Knuffke: corneta
Bent Clausen: vibràfon, bateria, percussió
Thommy Andersson: contrabaix, arranjaments de corda


 

 

 

 

Col·laboració de cordes: Lena Fankhauser (viola), Marta Potulska (viola),
Melissa Coleman (violoncel)
 

El disc es basa en poemes de Saigyō, poeta japonès del segle XII. La peça “The Call of Wild Geese Far and Near” exemplifica l’enfocament líric i meditatiu del disc, amb arranjaments que evoquen paisatges naturals i emocions subtils. 

 

Life's Long Sleep, Only the Moon,  The Call of Wild Geese Far and Near

____________________________________________________________________________________

2.

Tomorrow's Yesterday - ladyybirdd 2023

https://ginaizzo.bandcamp.com/album/tomorrows-yesterday

L’àlbum Tomorrow’s Yesterday de ladyybirdd (nom artístic de la clarinetista i compositora Gina Izzo) és un treball de debut que fusiona jazz amb sensibilitats avantguardistes, publicat el 25 d’agost de 2023 per Innova Recordings. Amb col·laboracions d’artistes com Ambrose Akinmusire (trompeta) i Immanuel Wilkins (saxòfon), l’obra explora textures atmosfèriques i improvisacions estructurades, creant un diàleg entre l’intimitat acústica i l’experimentació sonora.

Llista de temes : 

when you fall asleep

Mirror(s)

Stay/Leave (feat. Immanuel Wilkins, Ian Rosenbaum)

dream within a dream

when we say goodbye

Where Do We Go (feat. Ambrose Akinmusire, Nick Dunston, Ian Rosenbaum, Immanuel Wilkins)

false awakening

______________________________________________________________________________

3.

Louis Sclavis Quartet - Silk And Salt Melodies 2014

Personnel: Louis Sclavis (clarinet), Gilles Coronado (guitarra), Benjamin Moussay (piano, keyboard), Keyvan Chemirani (percussion)

El clarinetista, compositor i improvisador francès Louis Sclavis continuava confiant en Gilles Coronado i Benjamin Moussay, que van contribuir de manera creativa al seu àlbum Atlas Trio, Sources, publicat per ECM el 2011. Però a Silk and Salt Melodies s’afegia el percussionista iranià Kevyan Chemirani, mestre del zarb, instrument iranià de percusió, també conegut com a Tombak o Dombak que aportava una nova dimensió al seu món sonor.

Louis Sclavis explicava sobre aquest disc "Silk and Salt simbolitza la meva intenció de crear una ruta imaginària amb la música, amb esperit nòmada, localitzada a l’àsia central, que també encarni l’idea de l’emigració en general durant la història del mon. . En aquest cas: un viatge d’escapada i de tornada al jazz". L’enregistrament, el desé de Sclavis pel segell ECM,  es va fer a un estudi a La Buissonne, prop d'Avinyó, el març de 2014.

L'autre rive, Sel et soie

 

 

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio (19-09-25) 829 Matthieu Saglio, Chaerin Im.

 

1.

Matthieu Saglio - Al Alba 2025

https://matthieusaglio.bandcamp.com/album/al-alba 

Al Alba (2025) és el nou disc de Matthieu Saglio, violoncel·lista francès establert a València, en col·laboració amb el seu germà petit, Camille Saglio, cantant d’expressiva veu i gran registre. El disc, gravat en una illa del Loira, explora un univers sonor ric i variat, on la música flueix com el riu: de vegades aèria, de vegades arrelada a la terra.

La proposta destaca per la química fraternal i la capacitat de crear ambients molt diversos només amb violoncel, veu i petites aportacions de percussió. El repertori inclou composicions pròpies i versions molt personals de temes com  per exemple  “Strange Fruit” . El disc viatja per sonoritats folklòriques, orientals, africanes, jazzístiques i fins i tot espirituals, amb moments de gran intensitat emocional i una producció austera però plena de matisos.

En algunes peces, com “Iberian Ballad”, s’hi afegeix un tercer germà, Gabriel Saglio, amb clarinet baix, aportant encara més profunditat al so dels germans.

 

Derviche (Part I), Derviche (Part II), Ginkgo Biloba, Amelui, Strange Fruit

Iberian Ballad  

____________________________________________________ 

 2.

Chaerin Im - Midnight Resets 2025
 

 

 

 

 

 

 

https://chaerinim.bandcamp.com/album/midnight-resets

Midnight Resets (2025) és el nou àlbum de la pianista i compositora sud-coreana Chaerin Im, resident a Amsterdam i una de les veus emergents més interessants de l’escena europea actual. El disc es va publicar el 14 de març de 2025.


Chaerin Im lidera un quartet que fusiona el jazz  amb influències d’indie pop, improvisació  i música electrònica. El disc s’inspira en la sensació de renovació i canvi que arriba a mitjanit, i en l’energia creativa que es desperta en moments d’incertesa o transició.


Chaerin Im – piano i teclats
Siebren Smink – guitarra
Matteo Mazzù – baix elèctric
Ludvig Søndergaard – percussió i bateria

1. Bad News , 2. Midnight Resets  , 3. Khyte  , 5. Interlude Chords , 6. Summer Dream Forever 

Ronda de Nit 828 12-09-25 : Myriam Alter, Dhafer Youssef,David Orlowsky, Daniel Stelter, Tommy Baldu

 

 

1. 

Myriam Alter - If, 2002 

If (2002, Enja Records) és un àlbum clau en la trajectòria de la compositora belga Myriam Alter, on conflueixen jazz contemporani, tango, música clàssica i influències sefardites, tot embolcallat amb una gran sensibilitat melòdica i nostàlgica. El disc esdevé una mena de viatge musical per les arrels personals i culturals d’Alter, que aquí aposta per la composició i la direcció, cedint el piano a Kenny Werner i envoltant-se d’un quintet internacional de primer nivell.

Les deu peces originals exploren la frontera entre el jazz europeu, el tango argentí (amb la presència destacada del bandoneó de Dino Saluzzi), i la memòria judeoespanyola, amb melodies que evoquen la Mediterrània, la nostàlgia i la recerca de la identitat : La música d’Alter es caracteritza per la subtilesa, la melancolia i una gran elegància formal. L’àlbum es va enregistrar a Nova York i destaca per la qualitat del so i la complicitat entre els músics.

Músic	Instrument
Dino Saluzzi	Bandoneó
John Ruocco	Clarinet
Kenny Werner	Piano
Greg Cohen	Contrabaix
Joey Baron	Bateria

Totes les composicions són de Myriam Alter i reflecteixen la seva capacitat per crear atmosferes úniques.

If,  Home,Waking up,  I Think Of It

Ronda de Festa de la Festa Major de Sants 2025 : La música de 10 cc

 

Aquest any li dediquem la Ronda de Festa a la Festa Major de Sants , a la formació britànica 10cc o deu centìmetres cúbics. 

Abans de ser 10cc, els seus membres ja estaven ficats fins al coll en el món de la música, però no com una banda pròpiament dita, sinó com a músics d’estudi i productors a Strawberry Studios, un estudi de gravació que tenien a Stockport, prop de Manchester. Allà, Eric Stewart, Lol Creme i Kevin Godley es passaven hores experimentant, gravant i produint cançons per a altres artistes, i sovint ho feien sota noms inventats, com Doctor Father, perquè treballaven per encàrrec i amb estils molt diferents.

Un dels seus primers projectes junts va ser Hotlegs. El 1970, van treure una cançó, “Neanderthal Man”, que va ser un èxit inesperat i els va posar al radar de la indústria. Però no era només això: la seva feina d’estudi els va permetre aprendre tots els trucs de producció i gravació que després farien servir a 10cc.

I aquí entra Graham Gouldman, que ja era tot un veterà. Havia escrit èxits per grups com The Hollies, The Yardbirds o Herman’s Hermits. Quan es va afegir a la colla de Strawberry Studios, la química va ser immediata i va acabar de tancar el cercle.

Així doncs, abans de convertir-se en 10cc, aquests quatre músics ja eren una mena de “dream team” de l’estudi: composaven, produïen, experimentaven i, sobretot, es divertien creant música sense límits. Tot aquest bagatge va ser la base perfecta perquè, quan van decidir formar 10cc, ho tinguessin tot a favor per fer el salt i triomfar.

El 1972 arriba el moment clau: decideixen unir forces i formar un grup estable. El nom, 10cc, els el suggereix el mànager Jonathan King. I la jugada els surt rodona: el seu primer senzill, “Donna”, es converteix en un èxit immediat i arriba al número 2 de les llistes britàniques. No està gens malament per començar!

A partir d’aquí, la cosa va a més. El 1973 publiquen el seu primer àlbum, que també es diu 10cc, amb temes com “Rubber Bullets”, que arriba al número 1, i “The Dean and I”. 

Ja a aquella primera época és notava que 10cc no era només una banda de rock o pop més; els seus quatre membres eren multiinstrumentistes i compositors de gran talent, que no només tocaven molt bé, sinó que també tenien una visió molt àmplia i creativa de la música. Això els permetia barrejar gèneres com el pop, el rock, l’art rock i fins i tot la paròdia musical amb una naturalitat sorprenent. No es limitaven a fer cançons estàndard, sinó que experimentaven amb estructures, sons i produccions molt innovadores per a l’època

Després del primer disc, l’any següent, el 1974, treuen Sheet Music, amb cançons que segur que us sonen, com “Wall Street Shuffle” i “Silly Love”. I el 1975 arriba un dels seus grans moments: publiquen The Original Soundtrack, que inclou el seu gran èxit internacional “I’m Not in Love”. Aquesta cançó, amb la seva producció vocal tan innovadora, va ser tot un fenomen: número 1 al Regne Unit i número 2 als Estats Units.

La història de la gestació de “I’m Not in Love” és una d’aquelles aventures musicals que val la pena explicar , perquè realment mostra fins a quin punt 10cc era un grup diferent i innovador.

Tot va començar amb una idea de Eric Stewart. Ell volia fer una balada d’amor, però amb un gir: en lloc de ser una declaració romàntica típica, la lletra havia de sonar com si el protagonista estigués intentant convèncer-se —i convèncer l’altra persona— que no estava enamorat, tot i que en realitat sí que ho estava. Aquesta contradicció emocional va ser la llavor de la cançó.

Quan van començar a treballar-la, la primera versió era força diferent: tenia un ritme més ràpid i un aire gairebé de bossa nova, però a la banda no els acabava de convèncer. De fet, van arribar a descartar-la! Però la secretària de l’estudi, que la sentia sovint, els va dir que li encantava i que no l’haurien de deixar perdre. Això els va fer repensar-ho tot.

Aquí és on entra la part més innovadora: van decidir reconstruir la cançó des de zero i experimentar amb una producció totalment nova. El gran secret de “I’m Not in Love” és la seva atmosfera, creada amb capes i capes de veus. Els membres del grup van gravar centenars de pistes vocals, repetint “ahhh” i altres harmonies, que després van barrejar i manipular per crear aquell efecte de cor eteri i envoltant que fa tan especial la cançó. Aquesta tècnica era molt laboriosa i innovadora per l’època, i va ser possible gràcies a la paciència i la creativitat del grup a Strawberry Studios.

A més, van afegir detalls com la veu femenina que diu “Big boys don’t cry”, que va acabar de donar-li un toc únic i misteriós. El resultat final va ser una balada que sonava completament diferent de tot el que s’havia fet fins aleshores: íntima, sofisticada i plena de matisos emocionals.

Així va néixer “I’m Not in Love”: d’una idea senzilla, d’una mica de dubte, d’una mica d’insistència externa i, sobretot, d’una enorme capacitat per experimentar i buscar sons nous. És una cançó que demostra com 10cc sabien portar la música pop a un altre nivell, combinant emoció, tècnica i originalitat com pocs grups de la seva època.

El 1976 publiquen el quart àlbum, How Dare You!, però aquí arriben els primers canvis importants: Godley i Creme decideixen deixar la banda per explorar nous camins musicals i tecnològics. Això podria haver estat el final, però Stewart i Gouldman continuen endavant, fitxen nous músics i, el 1977, publiquen Deceptive Bends, mantenint el nivell amb temes com “The Things We Do for Love”.

 

L'any 1978 publiquen el disc Bloody Tourists , on podem trobar el tema "Dreadlock Holiday". La lletra d'aquesta cancçó  és una història amb un toc irònic i humorístic que parla d’un viatge a Jamaica, on el protagonista es troba amb situacions i personatges típics de l’ambient caribeny, especialment relacionats amb la cultura reggae i els dreadlocks.

La cançó comença amb el protagonista arribant a l’illa i sentint-se una mica fora de lloc, però també fascinat per l’ambient i la música. A mesura que avança la lletra, es descriuen escenes de trobades amb locals, algunes amigables i d’altres una mica més tenses, com quan el protagonista es veu en una situació de conflicte amb uns joves amb dreadlocks.

Arribem al final del temps dels programa i la veritat és que encara hi havia moltes coses per explicar i més música per escoltar , però no hi ha temps per més . Ara bé , no voldria acabar aquesta Ronda de Festa dedicada a 10cc sense parlar de Godley & Creme . 

Abans ja he explicat que  Kevin Godley i Lol Creme van deixar 10cc l’any 1976, principalment perquè volien explorar noves idees musicals i tecnològiques que no encaixaven amb la direcció més pop i comercial que estava prenent la banda en aquell moment. El detonant va ser la seva obsessió pel Gizmo (o Gizmotron), un dispositiu que havien inventat per crear nous efectes sonors amb la guitarra. Aquesta passió els va portar a dedicar-se de ple a projectes més experimentals, i així va néixer el seu àlbum triple "Consequences", una obra molt ambiciosa i arriscada que va marcar el seu debut com a duet fora de 10cc. Tot i que "Consequences" va ser un projecte molt peculiar i no va tenir gaire èxit comercial, Godley & Creme van continuar endavant i l'any 1979 van "parir" sie em permeteu l'expressió el seu èxit "An Englishman In New York", inclos al seu disc Freeze Frame. Aquesta cançó es va fer popular per la seva originalitat, el seu humor britànic i un videoclip molt creatiu, en una època en què el videoclip començava a ser fonamental en la promoció musical. S'ha de dir que, a més de la seva carrera musical, Godley & Creme es van convertir en uns dels directors de videoclips més innovadors i sol·licitats de la dècada, treballant per artistes com Duran Duran, The Police o Frankie Goes to Hollywood.