Nick Cave – Train Dreams, 2025
Nick Cave (Warracknabeal, Austràlia, 1957) és cantant, compositor i lletrista, conegut sobretot com a líder de Nick Cave and the Bad Seeds, amb una trajectòria marcada per un univers líric ple de personatges ferits, espiritualitat retorçada i una mirada molt personal sobre la pèrdua i el desig. A Train Dreams s’afegeix a l’univers creat pel compositor nord-americà Bryce Dessner per al film homònim de Netflix, i posa veu al tema final, una cançó escrita a quatre mans on convergen l’imaginari de la novel·la de Denis Johnson, la lectura que en fa el director Clint Bentley i la pròpia experiència de Cave amb el dol i la memòria. El mateix Cave explica que, després de veure la pel·lícula durant unes vacances, la lletra li va aparèixer gairebé d’una tirada l’endemà al matí, com si li hagués vingut en somnis, i que aquest procés inusualment fluid el va animar a acceptar una feina que inicialment pensava que no tindria temps d’assumir.
Train Dreams (Soundtrack from the Netflix Film) es publica el 2025 amb música original de Bryce Dessner, i el tall que tanca el disc n’és també el títol: Train Dreams, interpretat per Nick Cave. La cançó acompanya els crèdits finals del film i condensa, amb un to contingut però intens, els temes centrals de la història: el pas del temps, el record dels éssers estimats i aquesta frontera estranya on la vida diària es barreja amb la matèria dels somnis.
Bryce Dessner, guitarra, piano, teclats, percussió, arranjaments i producció; Nick Cave, veu i lletra; Philippe Avril, mescles; Steve Fallone, masterització.
Tommy Crane - Reality Curated: Live at Ursa, 2025
Nascut a St. Louis i format a Nova York des del 2001, Tommy Crane ha anat teixint una trajectòria sòlida tant a l’escena novaiorquesa com a la montrealenca, combinant una pulsació molt personal amb una inclinació clara pels paisatges ambientals i l’experimentació sonora. Instal·lat actualment a Montreal, ha girat i enregistrat amb noms com Melissa Aldana, Joe Chambers, Martha Wainwright, David Binney o Aaron Parks, i ha desenvolupat projectes propis que exploren la improvisació, la tecnologia (com el treball amb Sensory Percussion) i la producció en estudi, amb discos com We’re All Improvisers Now (2022) i Dance Music For All Occasions (2024) com a fites prèvies.
Reality Curated: Live at Ursa recull una de les nits de la seva residència al local Ursa de Montreal, dins la sèrie Ursa Beyond Jazz, i funciona com una prolongació en directe de l’univers sonor que Crane havia anat perfilant als treballs anteriors: capes electròniques, motius rítmics que es van desplegant amb paciència i una escriptura que deixa molt espai a la reacció del grup. El disc el presenta més com a comissari d’un món propi que no pas com a líder tradicional, articulant una sessió contínua on els temes es van encadenant i on la memòria —allò que recordem d’un concert— pesa tant com el detall exacte del que va passar, en línia amb la cita de Lost Highway que ell mateix posa com a marc del projecte.
Músics: Tommy Crane, bateria i sintetitzadors; Warren Spicer, guitarra; Claire Devlin, saxos tenor i soprano; Sarah Rossy, sintetitzadors i veus; Trevor Turple, manipulació sonora; Charlotte Greve, saxo alt; Jon Arseneau, baix; Morgan Moore, baix; Sergio D’isanto, percussió, bateria i sampler; Stefan Schneider, percussió i bateria.
Temes: Welcome!, Nordique Americana (Pt. 1), Curated Reality, Id, We’re All Improvisers Now, Amherst Ave. (For Earl), Let’s Try This Again, DMFAO, Shimo (Avec Duty Free), In Memoriam, See You Next Time!.
Enregistrat en directe a l’Ursa (Montreal), dins la sèrie Ursa Beyond Jazz, enregistrat per Trevor Turple; publicat el 28 de març de 2025 per Elastic Recordings (ER 019).
Escoltem : Nordique Americana (Pt. 1), Curated Reality, Id, Amherst Ave. (For Earl) Un tema que Crane explica que és un homenatge al seu pare, Nolan Earl Crane, i que el projecte neix del mosaic de músiques que ell estimava.
Mark Guiliana - questions (volume one), 2025
https://markguiliana.bandcamp.com/album/questions-volume-one
Nascut el 1980 a Florham Park, Nova Jersey, Mark Guiliana s’ha consolidat com una de les veus més singulars de la percussió contemporània, tant al capdavant dels seus propis projectes com al costat de figures com Brad Mehldau, Donny McCaslin o David Bowie, amb qui va gravar Blackstar. En els darrers anys ha anat desplaçant el focus des de la bateria cap a l’escriptura i la producció, explorant formats molt diferents , des de l’electrònica i Beat Music fins a treballs més introspectius .
questions (volume one) és un àlbum concebut gairebé com un diari sonor, construït a partir d’un petit piano vertical i reforçat amb capes subtils d’electrònica i una producció molt detallista. Les nou peces funcionen com “preguntes” sense resposta tancada, amb línies melòdiques que sovint semblen frases inacabades i textures que es despleguen a poc a poc. El resultat és una música continguda però molt definida, amb una identitat sonora pròpia.
Músics: Mark Guiliana, piano, marimba, vibràfon, orgue de manxó, celesta, mellotron, sintetitzadors; Stu Brooks, baix, sintetitzadors, swarmatron.
Temes: how can i help?, when will be the last time?, what have we done?, what are you waiting for?, where did you go?, why are we here?, who do you think you are?, how did we get here?, what is most important?
Enregistrat entre Lucy’s Meat Market, 40Hz Studio, Studio de la Morte i HEERNT Headquarters, tots a Los Angeles (Califòrnia), en diverses sessions prèvies a l’edició del disc, amb enginyeria de so de Pete Min, Stu Brooks, Noah Snyder i el mateix Mark Guiliana.
Escoltem : what have we done?, what are you waiting for?, where did you go?, how can you be sure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada