1.
Moondog - Sax Pax for a Sax 1997
Moondog, nascut com Louis Thomas Hardin (1916-1999), va ser un compositor, músic, poeta i inventor nord-americà conegut tant per la seva aparença inconfusible —amb capa i casc víking— com per la seva música única. Va quedar cec als 16 anys i va passar gran part de la seva vida a Nova York, on es va convertir en una figura mítica de la ciutat, fusionant el jazz, la música clàssica, ritmes tribals dels natius americans i sons urbans a la seva obra. La seva música destaca pel contrapunt, la polirítmia i la creació d’instruments propis, com el trimba. Va influir en músics com Philip Glass i Steve Reich, i la seva vida i obra són considerades de les més singulars del segle XX.
El disc Sax Pax for a Sax es va publicar el 1997 i suposa el retorn de Moondog al mercat estatunidenc després de més de 25 anys. És una col·laboració amb l’ensemble The London Saxophonic i està construït principalment a partir de saxòfons de diferents tessitures (de soprano a baix), amb puntuals afegits de contrabaix, piano i percussió. El mateix Moondog hi participa tocant el bombo. El disc es va gravar el 1994 i va ser publicat per Atlantic Records. Conté 21 peces que exploren una barreja de jazz, música clàssica d’inspiració barroca i harmonies de big band, tot filtrat pel minimalisme rítmic i el sentit de l’humor característic de Moondog.
La crítica el va descriure com “una barreja hipnòtica de jazz i música clàssica”, amb melodies que s’entrellacen harmònicament sobre una base percussiva, amb ecos de Philip Glass o fins i tot Paul McCartney. Va tenir una gran acollida entre públic i crítica, arribant al lloc 22 de les llistes de Billboard.
El mateix Moondog declarava que la influència de Charlie Parker es fa notar en el disc, però també reivindicava la connexió del “swing” amb la música dels natius americans, especialment en l’ús del bombo com a cor rítmic de l’àlbum.
Moondog (bombo, bongos), Tim Redpath (saxòfons soprano, alto, baríton), Rob Buckland (saxòfons soprano, alto, tenor), Simon Haram (saxòfons soprano, alto), Bradley Grant (saxòfon soprano, alto), Gareth Brady (saxòfon alto, tenor), Andy Scott (saxòfon tenor, baríton), Jon Rebbeck (saxòfon soprano, baríton, piano), Chris Caldwell (saxòfon baríton), Will Gregory (saxòfon baix), Graham Cole (timbales), Paul Clarvis (caixa, bongos), Chris Wells (caixa, timbales), Danny Thompson (contrabaix), Nicola Meecham (piano solista), Liam Noble (piano), Peter Blackwood (piano), Peter Hammill (veu), Andrew Davis (veu), Stuart Gordon (veu), Bernd Kowalzik (veu), Alun Thomas (veu)
EEC Suite; Golden Fleece
Shakespeare City
Bird's Lament
_____________________________________________________________________
2.
Simon Hanes - Aimer Perdre – Bande Originale Du Film 2025.
https://simonhanes.bandcamp.com/album/aimer-perdre-bande-originale-du-film
Aimer Perdre – Bande Originale Du Film és la banda sonora composta per Simon Hanes per a la pel·lícula homònima dels germans Guit , publicada el 25 d’abril de 2025 pel segell Bordello A Parigi. El film explica la història d’Armande Pigeon, una dona coneguda com la “reina de les entremaliadures” que, a Brussel·les, lluita per tirar endavant perquè no pot deixar d’apostar en tot i sempre acaba perdent. La trama canvia quan, una nit, fa equip amb Ronnie i comencen a guanyar-ho tot, però la gran pregunta és saber quan cal aturar-se.
La creació de la banda sonora va ser un procés profundament immersiu: Simon Hanes es va traslladar a Brussel·les per treballar colze a colze amb els directors, sincronitzant el muntatge del film amb la composició musical perquè ambdós processos s’influïssin mútuament. Durant tres mesos, Hanes i els Guit Brothers van col·laborar diàriament, passant idees, reclutant músics locals trobats en bars, membres de la comunitat experimental i artística de Brussel·les, i fins i tot cantaires d’un cor que assajava al mateix edifici on es muntava la pel·lícula..
El clímax musical del disc arriba amb la participació de l’orquestra de corda FAMES, contractada només per una hora per aconseguir el so orquestral necessari per al final del film.
Aimer Perdre, Aimer Sombrer, Aimer Rêver
______________________________________________________
3.
Harry Bartlett - Mountain Air 2024
https://harrybartlett.bandcamp.com/album/mountain-air
Harry Bartlett és un guitarrista, compositor i productor canadenc, resident a Nashville. Té una sòlida base en el jazz i una clara afinitat per la música folk i d'arrel americana, amb un estil que destaca per fusionar elements d’aquests gèneres. Va créixer a la costa del Pacífic nord-americà, va formar-se a la University of Toronto i més tard es va traslladar a Nashville per aprofundir en la música folk, bluegrass i de corda tradicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada