12/2/23

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(10-02-23)713:Jun Miyake,Anne Paceo,Thierry Maillard


 

1.

Jun Miyake - Whispered garden (2022)

 

Jun Miyake (bugle), Dave Liebman (saxophone soprano), Bob Zung (flûte alto, clarinette basse), Andy Bevan (flûte alto), Jeff Duquesnois (basson), Hitoshi Watanabe (violoncelle, Contrabaix), Hideo Yamaki (Bateria)

 

Jun Miyake ( 7 de gener de 1958 a Kyoto) és un compositor japonès. La seva música (per exemple, les cançons "Lilies in the Valley"  i "The Here and After") es va utilitzar a la pel·lícula Pina, nominada als Oscars a la millor pel·lícula documental el gener de 2012. També ha estat guardonat amb el premi de la crítica alemanya, Der Preis der deutschen Schallplattenkritik, com a Millor Àlbum de l'Any pels seus tres àlbums, "Stolen from Strangers", "Lost Memory Theatre act-1" i "Lost Memory Theatre act-2".

Descobert per la llegenda japonesa Terumasa Hino, Jun Miyake va començar la seva carrera com a trompetista de jazz, graduant-se al Berklee College of Music. Quan va tornar a Tòquio, es va convertir en un artista influent, així com en un compositor d'èxit. Miyake ha treballat estretament amb Pina Bausch, Wim Wenders, Robert Wilson, Oliver Stone, etc, i ha col·laborat amb artistes com, Arto Lindsay, Vinicius Cantuaria, Bulgarian Voices, David Byrne, Grace Jones,Ron Carter, Michael Brecker, i molts d’altres.

Fluctations, Counterflect, Witness, Time Song Theme

 


 

Anne Paceo - S.H.A.M.A.N.E.S 2022 

 

Isabel Sorling : voix

Marion Rampal : voix

Christophe Panzani : saxophones, clarinette basse

Tony Paeleman : piano, fender rhodes, bass station

Benjamin Flament : métallophone, batterie

Anne Paceo : batterie, voix, kamele n’goni

 

La bateria i percussionista Anne Paceo presenta el disc S.h.a.m.a.n.e.s, el seu  setè disc. Anne Paceo parteix d'una premissa introductòria tal com la presenta en la nota de premsa que acompanya el llançament, és a dir, "submergir-se de cap en les possibilitats vocals i percussives de la seva música, però també portar-nos a un viatge, però no qualsevol viatge, el d'un xamanisme "profundament humà" i sense edat". . 

Nascuda el 1984, va passar la seva infància a Daloa, Costa d'Ivori, sentint el ritme de grans mestres de bateria practicant al costat de casa de la seva família. Anne Paceo va triar la bateria. Una opció gens fàcil, ja que el nombre de dones bateries encara es pot comptar , com aquell que diu, amb els dits d'una mà. Però Anne Paceo tenia la determinació i el talent per desenvolupar una carrera que va començar estudiant al Conservatori Nacional de Música de París.

Els seus àlbums, mereixedors de premis, són una mena de  viatges sonors, on Anne Paceo explora gèneres: funk, soul, pop, jazz; i configuracions: des de  trios a grans formacions,amb músics i música dels  5 continents i de 46 països.

 

Here and Everywhere , L’Aube/Healing   , From the stars, Piel 

 


3.

Thierry Maillard - Une larme de pluie 2022

Escoltant a aquest pianista sobta assabentar-se que aquest “Une larme de pluie” és el primer disc en solitari el pianista Thierry Maillard. Interpreta 16 composicions pròpies. 

Thierry Maillard va començar la música molt aviat, va estudiar harmonia, contrapunt, piano i acordió i va obtenir un diploma de magisteri a l’edat de 17 anys! Va gravar un primer disc l’any 1998, a Nova York, i després va col·laborar amb músics de la categoria de Bireli Lagrène, John Patitucci, Michel Portal, André Ceccarelli, Didier Lockwood, i molts altres..

Ha col·laborat amb una orquestra filharmònica, ha interpretat amb tota mena de formats, trio, piano solista i també va formar la Thierry Maillard Big Band per homanetgar a Brassens, Brel i Ferré. Una altra obra seva és un homenatge a Frank Zappa amb 23 músics, entre d’altres projectes i col·laboracions.

 

Une larme de pluie, À peine perceptible, La péninsule de Dingle

 


5/2/23

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(03-02-23)712:Hania Rani / Dobrawa Czocher,Ishmael Ensemble,Anne Müller


 

1.

Hania Rani / Dobrawa Czocher – Biała Flaga 2015

 

Cello – Dobrawa Czocher,  Piano – Hania Rani

 

El duet Hania Rani (piano) i Dobrawa Czocher (violoncel )practica un tipus  de la música que de vegades s'ha etiquetat com a  "clàssic modern". Les etiquetes, sempre traidores , es veu que son necessàries, sobre tot, per vendre música.

 

Dobrawa Czocher és una violoncel·lista polonesa que explica que va començar a tocar als 7 anys. Es va graduar a dues prestigioses universitats musicals :  la Universitat De Música Chopin de Varsòvia i la Hochschule für Musik de Detmold a Alemanya.Ha guanyat concursos de música solista i de cambra. Ha participat en nombroses classes magistrals internacionals i festivals de música.

 

Hania Rani, nascuda Hanna Raniszewska (Gdańsk,5 de setembre de 1990) és una pianista, compositora i cantant polonesa. Va estudiar música a l'Escola de Música Feliks Nowowiejski de Gdańsk i a la Universitat de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia.

 

El duet es va crear l'agost de 2012, però el debut pròpiament dit va tenir lloc el setembre de 2015, quan aquestes dues artistes van decidir llançar el seu primer àlbum, amb la inspiració de la figura de Grzegorz Ciechowski. (Grzegorz Zbigniew Ciechowski (nascut el 29 d'agost de 1957 a Tczew, mort el 22 de desembre de 2001 a Varsòvia) va ser un músic de rock polonès, pianista, flautista, poeta, compositor, columnista, líder i vocalista de la banda Republika, que va començar la seva activitat artística el 1980.) Es van comprometre a crear nous arranjaments de les seves 10 cançons més famoses i volien fer-ho d'una manera original, per això van decidir limitar el conjunt instrumental a només dos instruments: violoncel i piano. 

Malgrat la seva formació en música clàssica, el duo visita  d'altres gèneres,  diversos estils musicals que son perceptibles a les seves composicions. 

 

Mamona, Biala Flaga , Republika marzen.

 


2.

Ishmael Ensemble - Visions Of Light 2021

El col·lectiu de música experimental de Bristol Ishmael Ensemble va publicar el 2021 el seu àlbum "Visions Of Light". Van publicar el seu disc de  debut el 2019,  "A State of Flow",que va tenir una molt bona rebuda per part de públic, crítica i professionals de la música.

El líder de la formació és Pete Cunningham, un músic que va créixer a Midsomer Norton,Somerset, Anglaterra.De petit, va estar envoltat de música. Els seus pares teníen una col·lecció de discos clàssics dels anys 70 amb Bob Dylan, Frank Zappa i Neil Young entre d'altres i el seu pare tocava la guitarra. Més tard va arribar la seva vocació pel saxo.

D:\Documents\Sants 3 ràdio\Ronda de Nit\temp 2022-2023\Repositori\Ishmael

 

Alto Flute, Bass Clarinet – Ross Hughes

Bass – Harry Stoneham

Double Bass – Rich Allen

Drums – Rory O'Gorman

Drums, Bodhrán, Percussion – Rory O'Gorman

Electric Guitar – Stephen Mullins

Electric Piano [Wurlitzer] – Chris Hillier

Flute – Lydia Clews

Harp – STANLÆY*

Saxophone – Pete Cunningham

Saxophone, Electronic Drums [Programmed Drums] – Pete Cunningham

Saxophone, Piano, Synthesizer [Bass Station II], Synthesizer [808], Electronic Drums [Programmed Drums] – Pete Cunningham

Saxophone, Resonator Guitar, Electronic Drums [Programmed Drums] – Pete Cunningham

Synthesizer [Modular Synth] – Jake Spurgeon

Violin – Bethany M. Roberts

Vocals – Tiny Chapter

Vocals, Electric Piano [Wurlitzer], Piano – Chris Hillier

Vocals, Piano – Holysseus Fly

 

Intro, Feather, Empty Hands, Lookin Glass




3.

Anne Müller - Heliopause 2019

 

Nascuda i criada a Berlín, Anne Müller és una aclamada compositora i violoncel·lista centrada en noves aproximacions a la instrumentació clàssica . Profunda creient en el poder de la col·laboració artística, Anne ha treballat amb una gran varietat d'artistes, inclosos Nils Frahm, Ben Lukas Boysen i Markus Sieber.

 

Heliopause és un disc en solitari,  en tots els sentits de la paraula, Müller va escriure, gravar, arranjar i produir tota la música inclosa. L'àlbum rep el nom del límit on el vent solar  deixa de tenir influència. És, en definitiva, la frontera del nostre sistema solar. Müller va pensar en aquest concepte quan les dues naus Voyager enviats a l’espai en una missió exploratòria fa 42 anys, van creuar l'Heliopausa, entrant a l'espai interestel·lar i perdent tota la influència del  nostre propi sol. Müller es va reconèixer en aquest moment, no només per que ella , personalment, s’acostava  a la mateixa edat de la missió espacial, sinó també per la idea de obrir  nous camins; després d'haver col·laborat  amb tantes altres estrelles, ara s’aventurarava al desconegut amb la seva primera experiència en solitari; "L'Heliopausa marca el final d'un llarg viatge però també l'inici de viatges per explorar nous mons estranys", diu la pròpia Anne Müller.

 

Solo! Repeat? , Nummer 2 ,  Aarhus/Reminiscences

 

https://annemuller.bandcamp.com/album/heliopause

 

28/1/23

Ronda de Nit a Sants 3 Ràdio(27-01-23)711:Weber,Mays,Vallon,Gridna,Haden.


 

1.

Eberhard Weber (Stuttgart, Alemanya, 22 de gener de 1940) és un contrabaixista i compositor alemany. Com a baixista, és conegut pel seu to i fraseig molt distintius. Les composicions de Weber barregen jazz de cambra, música clàssica europea, minimalisme i ambient i es consideren exemples característics del so ECM Records.

Malauradament , El 2007, Weber va patir un ictus i a partir de llavors va haver d’abandonar les seves actuacions.

El 2021, el music Lyle Mays, conegut per ser la mà dreta, company de vida i de música,  de Pat Metheny,que va morir al mes de febrer de 2020,  va publicar pòstumament l'enregistrament de 13 minuts Eberhard, revisat a partir d'una composició del 2009 estrenada a la Universitat de Lawrence i escrita com a homenatge a l'influent estil compositiu de Weber. Aquest EP ha estat guardonat amb un Grammy a la millor composició instrumental el 2022.

 

Músics :Lyle Mays (piano, keyboards, synthesizers), Bob Sheppard (sax and woodwinds), Steve Rodby (acoustic bass), Jimmy Johnson (electric bass), Alex Acuña (drums and percussion), Jimmy Branly (drums and percussion), Wade Culbreath (vibraphone and marimba), Bill Frisell (guitar), Mitchel Forman (Hammond B3 organ, Wurlitzer electric piano), Aubrey Johnson (featured vocals), Rosana Eckert (vocals), Gary Eckert (vocals), Timothy Loo (principal cello), Erika Duke-Kirkpatrick (cello), Eric Byers (cello) and Armen Ksajikian (cello).





2

 

Colin Vallon - Danse 2017

 

Colin Vallon (Lausana, 17 de novembre de 1980) és un pianista suís.

El Colin Vallon Trio porta uns quants anys a la recerca del seu propi espai en el món del trio de piano, amb una proposta que desafia les convencions del gènere. Aquest Danse  era el seu tercer àlbum al segell discogràfic ECM. Vallon tornava a liderar el grup no amb una virtuosa exhibició en solitari, sinó amb un perfil pacient de la melodia i l'establiment de marcs en què es pot produir la improvisació en grup. Tot i que Vallon és l'autor de nou de les peces , els membres de la banda comparteixen les mateixes responsabilitats pel que fa a la creació musical. L'atracció gravitatòria del baix de Patrice Moret i l'intens detall que proporcionen la bateria i els címbals de Julian Sartorius són crucials per a l'èxit del concepte artístic de Vallon i el ventall d'emocions que pot transmetre la música.

 

Smile, Danse, L’onde, Oort, Kid.

 


 

3.

Gordon Grdina's Haram - Night's Quietest Hour 2022

Gordon Grdina -Oud ; Marc Ribot -Guitar ; Emad Armoush -Vocals, Ney ; Tim Gerwing -Darbuka ; Liam MacDonal -Riq ; Tommy Babin -Bass ; Kenton Loewen -Drums ; Francois Houle -Clarinet ; Christopher Kelly -Sax ; Jp Carter -Trumpet ; Josh Zubot -Violin ; Jesse Zubot -Violin

 

Aquest disc el signa el grup  Haram, liderat per Gordon Grdina, amb un convidat especial, el guitarrista  Marc Ribot.

Gordon Grdina, va formar el grup Haram l’any 2008 amb la idea d’interpretar el repertori de música clàssica àrab. El grup va començar amb la música popular iraquiana i l'edat d’or  de la música radiofònica egípcia. Des de llavors han incorporat també el repertori clàssic sudanès i persa. Aquestes peces es reinterpreten de manera que s’aconsegueix conjuntar la tradició i la improvisació d'avantguarda. Aquesta barreja és el que dona a Haram el seu so propi i personal.

 

Sala Min Shaaraha A-Thahab (Or caigut dels seus cabells) 


4.

Charlie Haden - Nocturne 2002

Charlie Haden - Bass ; Gonzalo Rubalcaba - Piano ; Ignacio Berroa - Drums.

Nocturnal