1.
Calgaréal • Live En Personne 2023
https://calgareal.bandcamp.com/album/live-en-personne
Jiajia Li: flute, dizi
Aurélien Tomasi: saxophones, clarinet
Mathieu Langois: guitarra flamenca, alto saxophone
Sébastien Leblanc: guitars, tilinca
Robin Tufts: drums, percussion
Hugues-Olivier Blouin: double bass
Foonyap: violin, voice
Jeremy Gignoux: violin
Calgaréal és un col·lectiu de músics de Mont-real i Calgary.Jugant amb elements de la música tradicional de la Xina, el Quebec i diferents parts d'Europa, presenten un programa original que viatja entre tradicions, sempre amb la voluntat de experimentar, amb composicions i arranjaments que ens volen sorprendre..
Points De Fuite, Chirto Oro
2.
Mingjia • Star, Star 2023
https://mingjia.bandcamp.com/album/star-star
L’any 2023, la vocalista, compositora i multiinstrumentista Mingjia va publicar el seu nou àlbum "star, star" a través de New Amsterdam Records.
"star, star" és una col·lecció de cançons caleidoscòpiques, composades i carregades emocionalment, escrites per Chen per a ella mateixa i la Tortoise Orchestra, un conjunt de cambra de 13 peces amb base a Toronto.
Chen utilitza les cançons com a vehicles per explorar històries inspirades en la seva vida, la mitologia xinesa i el món que l'envolta, creant petits mons de realisme màgic on la història esdevé veritat.
L'àlbum destaca les veus dels amics de Chen que expliquen històries màgicament reals. Les entrevistes i jocs de explicar històries amb amics i veïns, editats en col·lages sonors, formen la base de l'àlbum.
L’autora vol reflectir la història de la seva confiança en si mateixa i l'amor que l’ ha envoltat durant els darrers quatre anys. L'àlbum representa una resposta positiva a la vergonya i convida l'oient a trobar-se a sí mateix en les històries i a compartir les seves pròpies narracions.
Sane // the Dancer , **_* (Star, Star)
3.
Leïla Martial & Valentin Ceccaldi - Le jardin des délices 2023
https://www.youtube.com/watch?v=nXyK_Fjo4nI&list=OLAK5uy_nKNlyqLPyMl5b1h2O1SU8ff3wd8XRZ_zs&index=5
Leïla Martial (veu), Valentin Ceccaldi (violoncel)
La cantant Leïla Martial ha consolidat la seva posició a l'escena musical europea en pocs anys. Ha mantingut la seva singularitat que s'alimenta d'influències com el jazz, el barroc i les músiques tradicionals nòmades. La seva col·laboració amb el violoncel·lista Valentin Ceccaldi es caracteritza per la seva simplicitat, obrint un univers imaginari fascinant amb melodies conegudes pel gran públic.
Mantenint l’equilibri entre la cançó, la música clàssica i el contemporani, Leïla Martial i Valentin Ceccaldi ofereixen una música de funàmbuls, la qualitat irresistible radica en la seva constant actuació a la corda fluixa.
Amb enginy, el duo desenrotlla les seves referències (un aire de Purcell, un lied de Fauré, una cançó de Barbara) per aventurar-se en terrenys teatrals sorprenents amb desviacions formals improbables i delicades transformacions sonores. Aquesta música, subtilment experimental i intensament lírica, fascina per la seva audàcia i poesia.
Dels sis temes de l'àlbum, només "Eve au Jardin des délices", referència al famós quadre de Jérôme Bosch, és una composició del duo amb lletres compromeses de Leïla Martial. "Leïla Martial no és només una cantant. És una creadora d'emocions i una artista vocal", destaca Jazz Magazine. Amb habilitats vocals sorprenents i una creativitat desbordant, utilitza una àmplia gamma de recursos per transmetre el seu missatge: la seva veu acaricia, fereix, fa riure o imita els sons de la natura.
Amb inicis en l'estudi del jazz des de la infantesa, Leïla Martial va oscil·lar entre la música, el teatre i la dansa, disciplines que encara es reflecteixen en les seves produccions. A 2009, es va convertir en la primera cantant a guanyar el premi al millor solista al Concours National de jazz de la Défense. El 2014, el seu quartet va ser seleccionat per participar en Jazz Migration, i va ser l'única cantant en actuar en el concert pel 10è aniversari del programa. El seu grup Baa Box ha realitzat centenars de concerts i li va valer la Victoire du jazz (Artista vocal de l'any) i el premi de l'Académie du jazz (Àlbum vocal de l'any) el 2020.
Valentin Ceccaldi, violoncel·lista, baixista, improvisador i compositor, desenvolupa una aproximació singular al seu instrument en termes d'energia, matisos i timbres. Co-fundador del Tricollectif el 2012, ha participat en diversos projectes com Théo Ceccaldi Trio, Freaks, MilesDavisQuintet!, In Love With, Garibaldi Plop La Scala, i al costat del seu germà, Kutu, No Borders. Sensible a la pluridisciplinarietat en l'art, el 2015 va crear el espectacle "Atomic Spoutnik", una epopeia interestel·lar per a l'Orquestra del Tricot i André Robillard, figura de l'art brut. Ha tingut l'oportunitat de col·laborar amb artistes com Joëlle Léandre, Jim Black, Louis Sclavis, Luis Lopes, Josef Nadj, Olivier Benoit, Akosh S., Sylvie Courvoisier, Samuel Blaser, Bart Maris, Johnny Clegg, entre altres.
La cantant i el violoncelista ens conviden al seu jardí secret, aquest jardí de les delícies que evoca el títol del quadre de Jeronimus Bosch que podeu veure al museu del Prado a Madrid, i a aquest enllaç:
Asturiana (Manuel De Falla), Cold Song (Henry Purcell)
4.
The End -Why do you mourn 2023
https://matsgustafsson.bandcamp.com/album/why-do-you-mourn
Sofia Jernberg - veu
Mats Gustafsson - flautes, saxo baríton i electrònica en directe
Kjetil Møster - clarinet, saxo tenor i electrònica
Anders Hana - baríton i baix, langeleik
Børge Fjordheim - bateria
Aquesta és la formació The End, liderada pel saxofonista Mats Olof Gustafsson, nascut a Umeå, Suècia el 29 d'octubre de 1964 . Destacat saxofonista tenor especialitzat en els gèneres de free jazz i música d'improvisació.
Malgrat la seva virtuositat inicial amb la flauta, va abraçar el saxo als 14 anys, fent una transició que va donar lloc al seu primer experiment musical, el "flautòfon".
La seva primera improvisació va ser amb Kjell Nodeson, bateria que es va unir al AALY Trio amb Gustafsson. A Estocolm, als anys vuitanta, va establir contactes amb músics com Sten Sandell i Raymond Strid, i va formar el grup Gush el 1988. Va treballar amb Sven-Âke Johansson de Berlín, guanyant reconeixement a la escena underground berlinès.
Destacant el 1990 amb la Derek Bailey's Company a Londres, Gustafsson va emergir a les escenes dels Estats Units, especialment a la comunitat d'improvisació de Chicago. Va unir-se a la Peter Brotzmann's all-star Chicago, enregistrar un àlbum, i també va gravar amb AALY Trio. El 2000, va llançar l'àlbum en solitari "Windows", homenatge a Steve Lacy, i el 2001, en col·laboració amb Sonic Youth, va publicar "Hidros", enregistrat en directe en una galeria d'art.
Black Vivaldi Sonata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada