1.
Nicola Piovani - Caro Diario 1993
Nicola Piovani (Roma, 26 de maig de 1946) és un compositor, director d'orquestra i pianista italià, que el 1998 va guanyar l'Óscar a la «millor banda sonora original dramàtica» per la partitura de La vida es bella, pel·lícula de Roberto Benigni.
Fins ara, Piovani té en el seu haver més de 130 bandes sonores. Ha musicalitzat Caro diario i La habitació del fill de Nanni Moretti i va rebre el premi César per la música de la pel·lícula L'equipier. El 1998 va fer una incursió al món de l'òpera, amb La Pietá i L'illa de la llum.
Giovanni "Nanni" Moretti (Brunico, 19 d'agost de 1953) és un director, actor, productor i guionista cinematogràfic italià, les seves obres es caracteritzen per la ironia i el sarcasme amb el qual aborda els llocs comuns i les problemàtiques de la joventut i per la seva aguda crítica social.
Caro diario és una pel·lícula italiana de 1993 escrita, dirigida i protagonitzada per Nanni Moretti. Parcialment autobiogràfica, recull les vivències del director a través de tres episodis, «En la meva vespa», «Illes» i «Metges», en to de comèdia i amb un estil pròxim al documental.
Hem escoltat un fragment de la música de Nicola Piovani per la pel·lícula “Caro Diario”.
2.
Yom - Celebration (2021)
Guillaume Humery. (Compositeur), Yom (clarinette), Léo Jassef (piano, percussions)
Guillaume Humery, conegut com a Yom és un clarinetista klezmer francès nascut el 26 de març de 1980 a París.
El 1985, a l'edat de cinc anys, Yom va escoltar Pere i el llop de Serguei Prokófiev. Després va dir als seus pares que volia tocar el clarinet. Yom va començar a l'escola de música del seu barri El 1990 ingressà al Conservatori Regional de Par. Va guanyar el primer premi de clarinet el 1997.
Yom es va descobrir llavors a la seva altra passió: el klezmer. Per a Yom, aquesta música d'alegries i penes ashkenazis és un vincle entre els seus orìgnes jueus per part de mare, i el llegat instrumental del seu avi clarinetista. Es va unir al grup 'Orient Express Moving Shnorers que es va convertir en Klezmer Nova el 2001. Va fer gires fins al 2007, quan va decidir dedicar-se a projectes més personals.
Ha publicat 11 discos com a líder.
Ancestors Dance,Erratic Love, Longing for the beat
3.
Natalie Cressman & Ian Faquini - Auburn Whisper 2022
Natalie Cressman (trombone, trombone basse, voix), Ian Faquini (guitare)
Natalie Cressman és una trombonista i vocalista nordamericana.
Cressman va néixer a San Francisco filla dels músics Sandy i Jeff Cressman. Ja des de ben petita va viure l'ambient del mon de l'espectacle. Quan el seu pare formava part de la banda de Carlos Santana, ella ballava a l'escenari amb ell al Madison Square Garden. En la seva primera adolescència va començar a actuar amb bandes afrocubanes, brasileres i de jazz. Després de graduar-se es va traslladar a la ciutat de Nova York per continuar els seus estudis musicals. Després s'ha dedicat professionalment a la música en diferents formacions i an força èxit.
Per la seva banda, Ian Faquini és un compositor, guitarrista i vocalista brasiler que va néixer a Brasília i viu a Berkeley, Califòrnia, des dels vuit anys. Va ser membre del programa de jazz de la Berkeley High School. Ian va estudiar al California Jazz Conservatory de Berkeley i immediatament després de graduar-se es va incorporar a la mateixa facultat .
Auburn Whisper, Afoxé pra Oxum, Rear Window.
4.
Eydís Evensen - Bylur 2022
Aquesta és la música de Eydís Evensen, de la que diuen que és una de les promeses de la música instrumental del moment.
Evensen iniciava la seva carrera musical amb aquest disc, l'àlbum Bylur, estrenat el passat mes d'abril.
Segons explica la mateixa Evensen, la seva música s’inspira en l’obra de compositors com ara Philip Glass, Jóhann Jóhannsson o Thom Yorke. Aquesta pianista i compositora islandesa de 27 anys d’edat, diu haver-se guiat sempre per una música que li permetés sentir l'emoció que hi ha darrere de les notes. Assegura que el seu major desig és que aquest primer llançament pugui portar la gent a un espai càlid per a la ment que aconsegueixi proporcionar-los una mica de calma.
Deep Under, Dagdraumur, The Northern Sky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada