1.
Marco Locurcio - Trio 2022
Després de publicar el seu últim disc "Imagery" el 2018 i col·laborar unes quantes vegades com a productor i músic de suport, el guitarrista Marco Locurcio, nascut el 1973, tornava l’any 2022 a l'escenari en format de trio. Adoptava una fórmula lleugera i íntima on el so de la seva guitarra i el diàleg amb els seus companys esdevenen les dues paletes predominants. Acompanyat pels seus acòlits, Jacques Pili al contrabaix i Fabio Zamagni a la bateria, la seva música, influenciada pel jazz, la música de cinema, l'indie pop i l'electrònica, es converteix en una barreja híbrida i accessible. La delicadesa de les melodies es combina amb atmosferes exuberants, etèries i rítmiques.
Nelson, Everything Keeps Changing, Billy
2.
Mystical Adventures és un àlbum del músic francès Jean-Luc Ponty, publicat el 1982.
Jean-Luc Ponty – violí, piano, orgue, teclats i veu
Chris Rhyne – Piano, Rodhes, teclats
Jamie Glaser – guitarres
Randy Jackson – baix electric
Rayford Griffin – bateria, percussió i veu
Paulinho Da Costa – percussió
Jean-Luc Ponty, multi-instrumentista amb formació clàssica, va explorar nous terrenys en el món de la fusió jazz. Reconegut com a virtuós violinista electrònic, va liderar una prolífica carrera en solitari i va destacar com un important pioner del moviment de fusió jazz. La seva notorietat va créixer amb les seves col·laboracions amb Mahavishnu Orchestra i Frank Zappa, abans de llançar-se a crear àlbums basats en la fusió després de deixar l'orquestra.
Amb el seu grup, "Jean-Luc Ponty and his Band," va iniciar una sèrie d'àlbums influents, començant amb "Upon the Wings of Music," que va mostrar una clara tendència cap a la fusió jazz. Ponty va evolucionar cap a un estil propi amb "Aurora," definint el seu so característic. El cim de la seva carrera va arribar amb àlbums com "Imaginary Voyage," "Enigmatic Ocean," i "Cosmic Messenger," consolidant la seva posició com una figura destacada en el moviment de jazz-rock als Estats Units.
La música de Ponty en aquells dies combinava elements de fusió jazz amb aproximacions a la anomenada música progressiva, caracteritzada per composicions èpiques, signatures de temps complexes i instrumentació electrònica. Destacava el seu violí melòdic, creant una interacció espectacular amb altres músics, com Chris Rhyne al piano, Randy Jackson al baix i Rayford Griffin a la bateria.
"Mystical Adventures" marca el final d'una època potser més aventurera per Ponty, amb una suite de cinc parts que és considerada una de les millors en la història de la música progressiva. Després d'aquest àlbum, Ponty va modificar el seu estil, explorant una fusió més suau amb tocs de New Age. Malgrat algunes crítiques sobre la manca de consistència en aquesta nova etapa, Ponty va mantenir la seva habilitat per crear música energètica i melòdica alhora.
Els crítics van aclamar Ponty com el primer violinista de jazz tan emocionant com un saxofonista. "Mystical Adventures" introdueix nous elements com la percussió de Paulinho Da Costa i l'ús d'un vocoder. Tot i que aquest àlbum marca un canvi cap a una fusió més suau i accessible, les interpretacions destacades de cançons com "As" de Stevie Wonder i "Jig" demostren la continuada excel·lència de Ponty.
Els àlbums que segueixen, com "A Taste for Passion," "Live," "Civilized Evil," i "Individual Choice," mostren una transició cap a sons més sintètics i funky. Malgrat les crítiques als repetitius riffs de fons, destaquen moments de brillantor, com solos de violí penetrants i melodies envoltades de síntesis.
La carrera de Jean-Luc Ponty va evolucionar des d'una innovadora fusió jazz fins a una exploració més suau i moderna. Malgrat els canvis, va mantenir la seva habilitat per crear música cativadora i original, consolidant-se com una figura icònica en el panorama musical del jazz fusió.
Mystical Adventures (Suite ) Pt. I , II , III, IV i V
3.
Marilyn Mazur - Shamania 2019
https://marilynmazur.bandcamp.com/album/shamania
Lotte Anker- sax (DK)
Josefine Cronholm - vocal and perc. (SE/DK)
Sissel Vera Pettersen - sax and vocal (NO)
Hildegunn Øiseth - trumpet and goat horn (NO)
Lis Wessberg - trombone (DK)
Makiko Hirabayashi - keyboards (Japan/DK)
Ellen Andrea Wang - bass (NO)
Anna Lund - bateria (SE)
Lisbeth Diers - percussion (DK)
Marilyn Mazur - composer/leader, percussion, balaphone, kalimba (DK)
Aquest disc, "Shamania" , és l’obra culminant de la percussionista danesa Marilyn Mazur, que va fundar el grup Primi Band, un grup de teatre musical exclusivament femení, el 1978. Quatre dècades després, Mazur reinventa els conceptes bàsics d’aquell grup amb una formació nova i audaç que reuneix deu de les músiques més innovadores i respectades de les escenes musicals d’avantguarda danesa, sueca i noruega.
Segons la mateixa autora , a diferència de Primi Band, que incloïa músiques no professionals, Shamania està integrat per deu artistes altament respectades i però també audaces. L'àlbum debut és una combinació vívida de forces primegenies i habilitats virtuoses, imaginació ferotge i emocions profundament orgàniques, energies comunitàries i veus úniques.
L'eix fonamental de Shamania, com ho era amb Primi Band, és el concepte danès d'urkraft, que es podria traduir com a "força primigènia" o "força primitiva." Mazur interpreta urkraft com "tornar als instints d'expressar-se" i visualitza Shamania com una reunió tribal de dones del passat amb una sensació ritual.
Tot i ser una formació predominantment femenina, Mazur no vol destacar les diferències de gènere sinó més aviat promoure l'equitat dins del món del jazz, que ha estat dominat majoritàriament per homes. Shamania representa un equilibri i una oportunitat de crear un so de jazz modern amb veus femenines.
Les deu músiques de Shamania varien en edat des de 28 fins als 64 anys i provenen de diferents àmbits musicals. Les seves actuacions en viu inclouen una ballarina d'improvisació que aporta una dimensió visual i física a la música.
L'àlbum ofereix una varietat de peces que van des de ritmes rituals a improvisacions lliures i exploracions sonores, incorporant elements de diferents cultures sense la intenció d'una fusió de música del món. "Shamania" representa una fita en la carrera de Mazur, que ha deixat la seva empremta com a percussionista i compositora des de la seva col·laboració amb artistes com Miles Davis, Gil Evans, Wayne Shorter i Jan Garbarek. Amb aquest àlbum, Mazur presenta una experiència musical única que desafia límits i incorpora influències de tot el món.
Rytmeritual , Old Melody
4.
Jordi Solé - Flux 2022
"Flux" és el un projecte del compositor i guitarrista barceloní Jordi Solé. Després de la seva participació a "Relatos Breves” de Los Cronópios" i altres projectes com Siònìa, Solé presentava l’any 2022 aquest àlbum amb una formació de trío, acompanyat d'Alex Reviriego al baix i Ricard Parera a la bateria i electrònica.
El disc comença amb una obertura que captura la idea de flux o moviment constant, reminiscent d'una marea. Les composicions originals de Solé i Flux exploren diverses direccions musicals, des de moments electrònics fins a passatges de guitarra surenya. El segon tema, "Rasivorpmi", suggereix improvisació invertida, permetent que els tres instruments es lliurin a la llibertat creativa sense una jerarquia clara.
"Reykjavick" introdueix elements pop i melodies, amb una guitarra que destil·la senzillesa i un baix que teixeix una línia preciosa. "Vanishing Point" presenta una col·laboració estreta entre els músics, amb una secció rítmica impecable i una guitarra que aporta economia de notes i precisió d'idees. "Goldi" torna a centrar-se en la melodia, amb la guitarra narrant històries i el baix i la bateria suportant-ho amb elegància.
"Bokeh" desafia l'oient a descobrir la profunditat dins de les aparentment simples melodies, amb la guitarra assumint un paper vocal en certs moments. "Effet Moirè", composició de Flux, explora patrons d'interferències sonores entre els instruments. El disc es tanca amb "2020", una cortina sonora obscura que ofereix una experiència auditiva intensa, com un cicle que es completa i et convida a tornar a començar amb l'Obertura.
"Flux" ens ofereix una amalgama de sons, des de jazz fins a moments electrònics, tot sense etiquetes precises. Amb referències a Bill Frisell i una col·laboració cohesionada del trio, el disc presenta una experiència auditiva que demana una escolta atenta per ser apreciada plenament.
Fragment : Vanishing Point
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada